la mirada dels altres
Quan vaig començar a tenir alumnat xinès me’n vaig adonar de seguida: quan ens dibuixen a “nosaltres” ens pinten un nas descomunal. Menut i xato com tenen el seu, veuen el nostre de proporcions enormes. Ens passa el mateix amb els seus ulls, els dibuixem amb les típiques línies oblíqües que identifiquem com a indissociables de la condició xinesa. I ells, en canvi, a si mateixos es dibuixen amb els ulls ben rodons. I és que la mirada dels altres i cap als altres mai és neutra. (segueix)
Pot ressaltar-nos trets que ens són invisibles, desconeguts, o fins i tot inexistents. En la mirada dels altres i cap als altres podem descobrir immensitat de valors, trets de la personalitat i prejudicis. Perquè es parteix d’un mateix, del propi coneixement, i s’apliquen uns esquemes d’acord amb la “normalitat” interioritzada; ens projectem, comparem, jutgem, o ignorem: sovint, i no sempre de forma conscient, els esquemes que s’apliquen responen a unes lleis de conjunt que diferenciem segons l’altre és un “igual” o un “diferent”, en el sentit etnocultural de la paraula.
Divendres vaig escoltar la Xurong i la Nannan explicar un proverbi en què un poltre demana consell sobre la profundiat que té un riu, per saber si pot travessar-lo. El bou li diu que hi entri tranquil, que només li cobrirà fins al genoll, i l’esquirol l’alerta que no hi entri, doncs el cobrirà fins al capdemunt de les orelles. El poltre, desconcertat per la contradicció, recorre al consell de la mare, qui el convida a prendre la seva pròpia mesura. I en entrar al riu descobreix que ni és molt profund com deia l’esquirol ni poc com deia el bou: a ell l’aigua li arriba a les natges. M’agrada la senzilla claredat d’aquest proverbi per parlar d’una cosa tan profunda com la necessitat de prendre la pròpia mesura a les coses, a la realitat; sense por i sense condicionants. Aconsellar, educar és sovint només això: ajudar l’altre a trobar la seva pròpia mesura; i no pas fer-lo moure’s seguint la nostra.
Hi he tornat a pensar avui, en rebre les vistoses fotografies del taller de pancartes d’ahir a la tarda, on la Fan Yun i companyia es van representar plàsticament, amb uns ulls negres rodons com unes taronges.