miozz mirades

un bloc de maceració lenta (el bloc de la Dolors )

gris

Ensumant fusió còsmica
Vilanna no és Islàndia, però feia tants dies que no em deixava prendre pel no temps, feia tant que no relaxava la mirada en la bellesa de l’horitzó i oblidava la tirania de l’agenda, que inevitablement i salvant totes les distàncies, he recordat els colors d’Islàndia. (segueix)
Ensumar per tots els porus oberts, aquella olor d’herba i de roca molla que et fa sospirar i saber-te part de la terra que trepitges, que et fa sentir en fusió, pell amb pell, tu i el còrtex del planeta. Ensumar l’aigua feta gas humit que t’omple la cara, que t’abraça suaument, i trobar-li un cert perfum malgrat ser inolora. Fusió que implica sortir d’un mateix però només després de ser-hi: retrobar-se en el silenci i la solitud, en la no pressa, en el pensament escollit, en el pensament que crea i connecta. L’aplicació íntima del pensa globalment per actuar localment a l’inversa: pensa localment per actuar globalment. Sentir-se en la petitesa evident, al costat de la immensitat d’una serralada, un bosc, una glacera o un salt d’aigua… Fusió còsmica, una expressió un xic arriscada, -propera a còmica -, que m’ha vingut a trobar avui, caminant sota els “suros” (les alzines sureres que vesteixen un paisatge de conte), per recordar-me aquell moment que dins l’òrbita de pols d’aigua vaig ser jo mateixa i part de la pell oberta de la terra, a l’illa d’Islàndia, on sents el batec planetari en cada plec.


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.