miozz mirades

un bloc de maceració lenta (el bloc de la Dolors )

cap acte públic en un local inaccessible

Us proposo que us sumeu a un posicionament de desobediència, d’acció de denuncia, davant l’incompliment de les lleis que estableixen els drets d’accessibilitat de totes les persones als espais,  transport i edificis públics; i dels decrets que regulen com s’ha de fer possible. La proposta és molt senzilla: Es tracta de negar-se a assistir a cap acte públic que es faci en un edifici o espai no accessible: SI NO HI POT ENTRAR TOTHOM, JO TAMPOC. (continua)
És una acció dura, ho sé per experiència pròpia, fa temps que la practico. Implica deixar-se perdre moltes coses i ser una mena de corcó ciutadà. Ser causa d’incomoditats i tensió. Però té el seu efecte. Sensibilitza molt, i fa actuar a algunes organitzacions, institucions i particulars.

Els passos que cal seguir són:

TANT SI ES TRACTA D’UN POSICIONAMENT PERSONAL COM COL·LECTIU:

– Abans d’assistir a un acte públic informar-se explícitament de les condicions d’accessibilitat de l’edifici o espai (parc, plaça…)
– Comunicar als organitzadors la voluntat d’assistir-hi però la impossibilitat de fer-ho si no s’hi posen condicions d’accessibilitat o si no  canvien l’acte d’ubicació.
– Fer pública la decisió, deixar constància formal de la mancança i queixa, i fer-ne denúncia pública (premsa local, entitats veïnals…)

De vegades ser conseqüent d’una forma estricte i universal et pot portar a situacions difícils de gestionar in situ, i va bé mesurar a priori la rendibilitat de l’acció així com tenir decidits uns paràmetres d’actuació clars i coherents. Jo he provocat canvis de lloc on desenvolupar actes en més d’una ocasió, he deixat d’assistir a actes importants fent força enrenou, però també he entrat a edificis no adaptats, junt amb persones que van en cadira de rodes, acceptant l’ajuda de tercers, després de negociar algunes condicions. De veges cal certa flexibilitat, però no d’entrada. El  que és més important és no deixar passar mai l’oportunitat d’evidenciar-ho, de denunciar-ho, aconseguir que aquesta mancança esdevingui una incomoditat per als organitzadors.

QUAN PRENEM POSICIONAMENT COM A ENTITAT CÍVICA – VEÏNAL – CULTURAL, A MÉS TAMBÉ PODEM:

-Informar sempre en els documents de difuissió,de les condicions d’accessibilitat dels actes que s’organitzin.
– No programar mai cap acte públic en sales o espais
inaccessibles, buscar alternatives o resoldre la supressió de barreres,
– En actes oberts al carrer, tenir previst l’accés i mobilitat als espais
– Cercar ajudes i exigir a l’administració que compleixi i faci complir la llei

A nivell de Badalona es podria plantejar la màxima Capital de Cultura Catalana 2010: cap edifici cultural inaccessible, perquè no ens passi com a Figueres. Cap seu d’entitat, cap teatre, cap sala d’exposicions, cap centre esportiu… començant pels centres cívics, edificis escolars, entitats socials, veïnals… i acabant per les places on es fan els actes normalment.
…………………..
Aquest text que avui converteixo en entrada al meu bloc ha estat penjant al facebook durant uns mesos, ha recollit gairebé 800 adhesions i ha rebut comentaris, enllaços i arxius. Avui que he decidit cancelar el meu perfil a aquesta xarxa social i que el grup continua administrat per un company de lluita , us comento les dues darreres aportacions, que parlen, precisament, d’un important equipament cultural de Figueres, que ha estat Capital de Cultura Catalana 2009 …!!! : (es van escriure el 15 d’agost 2009)

Margarita:

Com a usuària de cadira de rodes m’he trobat en moltes ocasions sense poder entrar a llocs d’interès.
Un dels que em va fer més ràbia va ser el Museu Dalí a Figueres, d’aixó ja fa molts anys peró no sé si ara ja es podría recórrer amb cadira.

Sílvia:

En resposta a la Margarita li he de dir que jo hi vaig estar dijous i només es pot visitar la planta baixa. Això sí, no vaig pagar ni jo ni l’acompanyant i a més a més ens vam saltar tota la cua.
Em sembla una passada que un Museu tan important no tingui ascensor. I que en tants anys no s’hi hagi posat remei. No serà per falta de peles, no…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.