miozz mirades

un bloc de maceració lenta (el bloc de la Dolors )

recordant domènec giró

La gent  mor, inevitablement; és condició humana. Mor més aviat o més tard, però mor segur, no hi ha escapatòria. Les morts prematures colpeixen dramàticament. Les que són més o menys dins la mitjana de l’esperança de vida també es fan sentir, però hi ha més resignació per allò de la llei de vida. Hi ha moltes maneres de morir, com també hi ha moltes maneres de viure i de viure la mort. Morts sobtades en plenes facultats, morts lentes enmig d’un emmalaltir dolorós, morts acompanyades, serenes, morts en la lluita per sobreviure, morts amb comiat, morts que deixen un trasbals agre … (continua)

 

El meu avi, que va morir a l’edat de 98 anys, al seu llit, deia que a les cases sempre hi hauria d’haver una criatura de bolquers. Que les criatures d’aquesta edat eren necessàries per a la felicitat familiar. Adorava als infants i  bromejava dient que ell havia estat “tres veces niño”: en la infantesa, en l’enamorament i a l’envellir. I jo , commoguda encara per la recent mort del Domènec Giró, faig un joc amb les seves paraules i dic que per a la felicitat familiar, a totes les cases hi hauria d’haver avis, que persones com ell, o com la Pepita Agustí que ens va deixar no fa gaire, i com tantes altres persones grans que van marxant en un degoteig que no para, són necessàries per a la felicitat familiar i social.  A part de pels vincles d’amistat  amb fills i nets, la meva relació amb el Sr.Giró es va enfortir amb la seva col·laboració activa als Itineraris Culturals del Dia sense Cotxes organitzats per l’associació de veïns del centre, una iniciativa en què el veïnat oferia els petits tresors que tenia amagats a casa: col·leccions de tota mena, artesania pròpia, curiositats arquitectòniques, exemplars botànics, badius particularment bells… En Domènec Giró, generós i sol·lícit,  obria casa seva per mostrar i explicar, amb aquella seva expressió sàvia i dolça, tota la història del dimoni de Badalona a través de les seves miniatures. Afable, acollidor i compromès amb Badalona fins al darrer moment, la seva presència perdurarà més enllà de la mort  en el record de  moltes persones, també en el d’algunes  que el van descobrir en aquesta faceta, i que altrament, potser mai l’haurien conegut personalment.


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.