Generació...

contes

mira, això d’ecriure contes és ben fàcil, només cal que t’ho imaginis i això, sí, no et faci gens, però gens de mandra d’escriure i almenys, no perdis els fil mentre ho escrius…
una bona història no té preu, sempre que al lector li agrada, l’atrapi, però si penses en ell ja estàs fotut, te’l has de mirar de reüll, a veure quines ganyotes fa, però…
Escriu i diverteix-te (ai Fabra, com et remous al paradís, tú espavilat; declina gaudeix, gaudix, cent vegades!)
Quan un ha tingut mestres tites, poc suc li en pots treure a una ploma.
En el camí t’has trobat ànimes, te les has estimat i compartit afinitats i gitaneria i… qui ho entèn millor per ell.

L’home dibuixat és molt bona idea! és la idea d’un altre.

És cert,quan escrius, dibuixes. De sempre ho havia pensat, només era questió de traç.

Algun malpensat a vegades m’ha fet dubtar de la realitat; que si… el què veus no és el què és… que si les coses no són el què semblen… però les coses són com són, dic. Són el que perceps… I continuo.

sant Esteve ara si, ben llevat, quan el cel gris cau a terra, lluent del xim-xim, esperant l’hora del tercer àpat…
si continues així, t’hi acostumaràs i et posaràs gras com el porc del teu veí.. uix! (modera’t)

voldria dedicar-li, la festa, a Mallorca, la gran, on el seu “presidente” per dir-li un nom, els hi treu, (l’han escollit, més els que de fora vingueren, espanyolisados, i de ca seva els tragueren. les invasions barbares…) perquè no és una festa espanyola!

i a València!

i també als castellans, perquè no ho han viscut, mai, i no saben què és sant Esteve…

a casa dels uns i dels altres. La equitància.

pel dia després

 



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de quotidianitat per romanidemata | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent