Generació...

afinitat

mai havia reflexionat, ni s’em havia ocorregut de pensar en l’afinitat, de quin “material” era la afinitat, sols d’alguna manera l’havia intuït, viscut, sentit. Saps que tens afinitat i prou! i no et fas preguntes, ho vius… allò que es defineix per la paraula mateixa… que uneix.

No conceptuo, no ho veig com d’abans de la consciència,  però ho sento com un sentiment de l’ànima, primitiu, primer… sublim, eteri… l’afinitat!

(això és una resposta que he inserit en el post : AFINIDADE
– ARTHUR DA TÁVOLA

del bloc A Arte dos livres pensadores)

salut i bon estiu.



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de sensacions i vivències per romanidemata | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent