Per la protecció del cel nocturn des de la Palma

Eixida-Sol-Tenerife

Vivim en un món d’excessos. En poc més de 150 anys consumirem tot el petroli que el nostre planeta va trigar milions d’anys a processar. Fem un ús balafiador de l’energia. I un dels aspectes més cridaners d’aquest malbaratament energètic és la contaminació lumínica. Làmpades que llancen més del 50% de la llum cap a l’espai, projectors de poliesportius que  il·luminen tota la població cada vegada que hi ha partit, carrils bici amb llums encara que travessen zones naturals, invasió dels Leds sense avaluació ambiental. Som molts els afectats per la contaminació lumínica: astrònoms els primers, però també el medi natural i els ciutadans pel que implica pels efectes sobre la salut humana, sobre l’afectació als ritmes circadians en afectar la producció de melatonina.

Per tot això, la contaminació lumínica és un problema que s’ha d’afrontar des de molts fronts alhora. Aquesta vessant multi-disciplinar del problema de l’enllumenament excessiu, a deshora i amb colors inadequats, és la que va propiciar la creació de la Xarxa Espanyola de Contaminació Lumínica (REECL) ara ja fa cinc anys, en la que diversos grups d’investigació d’arreu de l’estat ens coordinem amb l’objectiu d’intercanviar experiències i col·laborem per estudiar la pol·lució lumínica i els seus efectes.La setmana passada, durant els dies 19, 20, 21 i 22 d’octubre, celebràrem la tercera Reunió Científica de la REECL, organizada per l’Oficina de Protección del Cielo de Canarias en l’illa canària de la Palma. Les reunions es realitzaren en Breña Baja (Playa de Los Cancajos) els dies 19, 20 i 22 d’octubre mentre que el 21 les sessions es feren en les instal·lacions  del Observatorio del Roque de los Muchachos (Garafía, La Palma).

POSTER_REECL_LaPalma2016

El primer dia es dedicà a la part més instrumental i observacional. Per saber realment l’abast del problema cal tindre dades i això només se sap realment amb mesures directes de la brillantor del cel nocturn prop i lluny de les ciutats i amb la construcció de nous detectors. En aquest sentit el projecte europeu STAR4ALL, liderat en Espanya pel professor de la Universidad Complutense de Madrid Jaime Zamorano, tracta de conscienciar la població europea sobre la pol·lució lumínica. En concret s’estan construint els detectors TESS que són més barats, més eficients i més sensibles als colors que els actuals.

lapalma_mapEn aquest primer dia també s’explicaren els resultats de les mesures in situ a través dels diversos territoris. El grup català exposà l’avaluació i seguiment de la brillantor del cel a Catalunya, especialment als parcs naturals. L’entorn de la Serra del Montsec, el lloc més fosc de Catalunya i on s’hi troben diverses instal·lacions astronò- miques, es troba amenaçat per la ciutat de Lleida que sembla que no té aturador pel que fa a la llum artificial emesa.

Nosaltres vam presentar els primers resultats de la variació de la brillantor del cel nocturn en el País Valencià després de tres anys de mesures. El nostre grup d’investigació Salvem la Nit de la Universitat de València manté una xarxa de detectors fixos i disposa de mesures obtingudes al llarg de gran part del territori. Ara ja podem començar a traure algunes conclusions del desastre.

Des del Observatori de Yebes se’ns contà les activitats de la població per controlar la contaminació lumínica i se’ns presentà els problemes encara més desconeguts de la contaminació radioelèctrica tan perjudicial per aquest observatori de radioastronomia.

La segona sessió del 20 d’octubre se centrà en els problemes de la introducció massiva de la tecnologia Led en l’enllumenat de les ciutats i que ha canviat completament el color del cel nocturn. Els leds blancs tenen un fort component blau que és perjudicial per al medi ambient i la salut humana. Poc a poc s’està tendint d’instal·lar leds excessivament blancs (6000-4000 K) a instal·lar leds més càlids (3000 K o menor) però  aquesta evolució no elimina el problema, només el redueix. La indústria ja disposa de leds ambre que NO tenen pic en la zona del blau i que presenten una eficàcia lumínica (lumens/Watt) equivalents a la dels leds clàssics. I la cosa va millorant ràpidament. Ja no hi ha excuses per il·luminar el cel amb colors adequats, amigables amb l’entorn.

LaPalma-EnricÉs molt interessant la labor que fa l’Oficina de Protección del Cielo de Canarias en la regulació i certificació de les lluminàries a les Illes Canàries. Les activitats científiques i tecnològiques associades als dos grans observatoris astronòmics internacionals depenen de la qualitat del cel nocturn i això suposa un gran retorn econòmic en les illes. L’enllumenat vial de les ciutats està estrictament regulat, especialment en l’illa de la Palma. Ací només es poden utilitzar làmpades de descàrrega de sodi d’alta pressió (groga com encara les de les nostres ciutats), de sodi de baixa pressió i leds color ambre (ambre pur i PC ambre) sense blau. I per suposat totes les luminàries són de flux hemisfèric superior instal·lat zero, és a dir, no es llença cap llum en direcció vertical ni horitzontal.

Per comprovar l’efectivitat de la regulació de l’enllumenat a l’illa, a la nit realitzàrem una excursió per visitar les instal·lacions d’enllumenat del municipi de San Andrés i los Sauces i Puerto Naos en Los Llanos.

A San Andrés y Sauces l’avinguda principal compta només amb llum PC Ambar que fa brillar l’entorn amb 15 lux fins les 12 de la nit, passant a només 5 lux a partir d’aquesta hora, amb una uniformitat perfecta i amb una eficàcia per làmpada de 88 lumens/Watt.

Però va ser a Puerto Naos, en el municipi de los Llanos en la costa occidental de l’illa, on l’experiència en directe del control de les instal·lacions lumíniques fou més gran. En aquesta urbanització costera, en cada post de llum convivien dues luminaries: una de led càlid a 3000 K, i una altra de led ambre pur. I a les 12 en punt de la nit veiérem en directe com el led càlid s’apagava i la ciutat quedava inundada en una llum de color ambre que resulta molt relaxant i poc contaminant.

Puerto-Naos-pre12 Puerto-Naos-post12

El dia següent 21,  la conferència es traslladà a l’Observatori del Roque de los Muchachos. Allí es parlà de l’afectació sobre la salut humana de la llum led de dispositius mòbils com ara portàtils, mòbils i tauletes. S’hi parlà també de com afecten a l’ambient marí la iluminació amb leds blancs de les ciutats costeres. La resta del dia la passàrem visitant les instal·lacions de l’Observatori. Aquest observatori és, ara mateix, el més important de l’hemisferi nord pels telescopis instal·lats i pel cel nocturn que gaudeix. I com que la visita als telescopis va ser extensa i l’observació posterior del cel nocturn va ser impactant per a tots els que veníem de la hiperenllumenada península ibèrica, deixaré l’explicació per a un posterior apunt.

IMG_9360-4Deixàrem l’illa de la Palma la vesprada del 22 d’octubre amb un gust agredolç. Dolç per l’èxit de la xarxa de col·laboració que em muntat al voltant de l’estudi de la contaminació lumínica des de tots els aspectes. Hem retrobat amics, hem fet noves coneixences, hem resolt dubtes i, més important encara, ens hem plantejat nous reptes. La sortida tenia també algun aspecte agre, com veure que es poden fer les coses bé en el tema de l’enllumenament i com els nostres ajuntaments, quan tenen un poc d’interés, s’apanyen instal·lant leds càlids. Així que cal treballar més…

Fotos:

1.- Eixida de Sol darrere de l’illa de Tenerife, amb el Teide ben present, vist des de la Palma. Enric Marco.
2.- Cartell de la conferència.
3.- Enric Marco presenta els resultats sobre el País Valencià. Alejandro Sánchez de Miguel.
4.- Leds 3000 K – Ambre pur abans de les 00 h. /  Ambre pur a partir de les 00 h. en Puerto Naos. Salvador Ribas.
5.- Parc a San Andrés y Sauces. Llum PC Ambar. Enric Marco

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *