Pols d'estels

Ja ha arribat finalment l’estiu. L’esperada estació estival de 2015 començarà avui diumenge 21 de juny a les 18:38 h., moment del solstici d’estiu, i acabarà el 23 de setembre, donant pas a la tardor. Així que l’estació astronòmica durarà 93 dies i 15 hores amb la qual cosa és la més llarga de les quatre estacions de l’any, les raons de la qual  ja vaig contar fa uns anys.

I quin fenomen astronòmic defineix l’entrada en l’estació calenta? El Sol, observat des de la Terra, ha anat recorrent les diverses constel·lacions del zodíac al llarg de l’any i ara mateix es troba a la seua màxima separació per dalt de l’equador celeste, el cercle que divideix el cel en dos. L’angle de separació és aproximadament ε = 23.5º, l’anomenat obliqüitat de l’eclíptica (al diagrama adjunt l’equador celeste és el cercle de nom Equinox, explicació en el peu de la figura al final de l’apunt). En estar tan allunyat de l’equador, el Sol ha eixit avui pel punt de l’horitzó situat més al nord-est i es pondrà pel situat més al nord-oest. El seu temps de recorregut al cel serà el màxim de l’any. Així que avui serà el dia més llarg de l’any.

Ha arrelat la idea de pensar que la nit de Sant Joan (nit del 23 al 24 de juny) és la més curta de l’any i així apareix reproduït en nombroses publicacions escrites i mitjans de comunicació. Però això no és del tot cert. Des de l’antiguitat s’han celebrat les festes del solstici al voltant de Sant Joan però la reforma del calendari gregorià situà el dia del solstici el 21 de juny deixant les festivitats al seu dia original. Això mateix va passar amb el dia de Nadal (25 de desembre) i el dia del solstici d’hivern (21 de desembre).

Tanmateix les hores de Sol no varien massa al voltant del dia del solstici. Uns dies abans i després del 21 de juny el temps en que el Sol està damunt de l’horitzó és pràcticament el mateix. Des de l’equinocci de primavera passat (20 de març) el Sol ha anat augmentant la seua alçada i separant-se de l’equador celeste (equinox al dibuix). Però aquest augment d’alçada del Sol s’ha aturat fa uns dies i encara estarà aturat uns quants dies més, com si li costés tornar a baixar buscant l’equador. El Sol està aturat al cel, ni puja més ni davalla, per això es diu que està en el solstici (sol+ sistere, Sol aturat), amb el Sol aturat al cel. Durant uns quants dies, l’altura del Sol a migdia serà la mateixa i, per tant, les hores de llum seran aproximadament igual de llargues durant uns dies com es veu a la taula adjunta calculada per a la ciutat de València.

La diferència de la llargària de les hores de Sol és menor d’un minut durant aquests dies. Aquesta aturada temporal de la posició del Sol al cel amb el conseqüent manteniment de les hores de llum de dia es pot veure gràficament en la web interactiva de la Universitat de Nebraska-Lincoln. Si l’utilitzeu només us caldrà ajustar la latitud del lloc on s’hi trobeu i el dia que us interesse i s’obtindran les hores de Sol. Piqueu en la imatge adjunta per accedir a l’aplicació.

L’estiu comença finalment. I, ja sabeu, a l’estiu tot lo món viu….

Imatges:
1. Dunes verges a la platja de Tavernes de la Valldigna, mirant al sud. Al fons Gandia, Oliva i el Montgó. Les platges ben prompte s’ompliran de turistes.
2. Diagrama d’Understanding Astronomy, The Sun and the Seasons. La línia anomenada Equinox és el cercle de l’equador celeste per on es troba el Sol el 21 de març i el 22 de setembre, els dies dels equinoccis.
3. Diagrama de l’aplicació Daylight Hours Explorer per calcular les hores de Sol.