De mica en mica se’ns aclareix Plutó

Pluto-may2015

En poc més d’un mes, la nau de la NASA New Horizons farà un sobrevol en el sistema de Plutó i, llavors, el seu sistema de cossos celestes se’ns presentarà, per primera vegada  per a la humanitat, ben clar, amb relleus, muntanyes, valls, zones d’impactes, etc, als quals caldrà posar-los nom.

La nau s’aproxima a gran velocitat al seu objectiu i, de tant en tant, va prenent fotos del sistema plutonià. Fa uns dies l’Agència Espacial Nord-americana presentà les millors imatges aconseguides fins ara del planeta nan.

La seua càmera especial LORRI (Long Range Reconnaissance Imager) va fotografiar Plutó entre els dies 8 i 12 de maig. Si les comparem amb les preses durant el mes d’abril la diferencia és ben evident. Ara ja podem veure que Plutó té zones ben clares i d’altres fosques, que abans només s’intuïen. A més a més, el seu període de rotació de 6,4 dies va mostrant diverses aspectes de la superfície. Entre abril i maig, New Horizons s’ha aproximat al planeta nan uns 30 milions de quilòmetres. Ara la grandària aparent de Plutó és un 50% més gran.  Per millorar les imatges, s’han processat amb un mètode matemàtic anomenat deconvolució que reforça els detalls de les fotos.

Aquestes noves imatges ens mostren cares ben diferents de Plutó; probablement fent al·lusió al que pot ser una superfície de geologia complexa o a les variacions en la composició de la superfície d’un lloc a altre”, ha comentat l’investigador principal de New Horizons, Alan Stern de l’Institut de Recerca del Sud-oest a Boulder, Colorado. “Aquestes imatges també continuen donant suport a la hipòtesi que Plutó té un casquet polar l’extensió del qual varia amb la longitud; serem capaços de fer una determinació definitiva de la fredor de la regió polar brillant quan fem l’espectroscòpia d’aquesta regió en juliol“.

També aquest dies s’ha donat a conéixer un altre estudi sobre el moviment de les llunes més externes del sistema de Plutó. El planeta nan té 5 satèl·lits. Caront, la lluna més gran, i quatre cossos menuts, Hidra, Nix, Cèrber i Estix. En la pràctica, però, es tracta d’un sistema doble Plutó-Caront donat la grandària del primer satèl·lit, envoltant de quatre petites llunes. Tots dos cossos principals giren al voltant del centre de masses comú, de manera sincrònica, mostrant-se sempre la mateixa cara, de la mateixa manera que una parella de balladors agafats de les mans giren al voltant d’un punt situat entre els dos mirant-se als ulls.

I quin és l’efecte que aquest ball còsmic causa en els altres satèl·lits menuts? Els altres quatre satèl·lits giren al voltant del conjunt Plutó-Caront, però, d’acord a un estudi publicat aquesta setmana en la revista Nature per Mark R. Showalter (SETI Institute, EEUU) i Doug Hamilton (University of Maryland, EEUU), al menys dos d’ells ho fan de manera caòtica. Els petits satèl·lits Nix i Hidra no només no han acoblat el seu període de translació al voltant de Plutó-Caront, amb el seu període de rotació, com ha fet la nostra Lluna i, per tant, no mostren sempre la mateixa cara, vist des del centre de masses del sistema. sinó que, a més a més, giren sobre el seu eix de rotació de manera caòtica. De vegades giren de dreta a esquerra, de vegades de dreta a esquerra o de dalt a baix. Les altres dues plutonianes es creu que tenen un comportament similars però encara s’ha de confirmar.

heic1512bEl moviment caòtic de les llunes és causat pels dos cossos centrals del sistema, Plutó i Caront. “Aquests dos cossos giren un al voltant de l’altre ràpidament, amb el resultat que les forces gravitacionals que exerceixen sobre les petites llunes pròximes canvien constantment”, explica Doug Hamilton, coautor de l’estudi. “Estar subjectes a forces gravitacionals variables fa que la rotació de les llunes de Plutó siga molt impredictible. El caos en la seua rotació s’accentua encara més pel fet que aquestes llunes no són esfèriques, sinó que en realitat tenen forma de pilotes de rugbi! ”

El moviment de les llunes en el sistema de Plutó-Caront ofereix informació valuosa sobre com possible comportament dels planetes que orbiten al voltant d’un sistema binari d’estrelles. “Estem aprenent que el caos pot ser un tret comú dels sistemes binaris”, continua Hamilton. “Fins i tot aquest fet podria tenir conseqüències per a la vida en planetes que orbiten al voltant d’estrelles dobles.”

Imatge i vídeo:

1.- Comparació abril-maig 2015 de Plutó. NASA.
2.- Animació del moviment caòtic de Nix. NASA, ESA, M. Showalter (SETI Inst.), G. Bacon (STScI)
3.- Imatge artística de les llunes de Plutó. Es mostra l’escala i els colors de cadascun d’ells. NASA, ESA, A. Field (STScI)

3 pensaments a “De mica en mica se’ns aclareix Plutó

  1. Suposo que quan ens fem grans, revivim sensacions de la infància o adolescència. Ara mateix estic tenint les mateixes sensacions que quan tenia 12 anys, ara en fa 50, i amb uns mitjans molt precaris que hi havia a l’època, mirava de seguir el vol de la Mariner IV.
    Trobaria signes de vida? Alguna mena de tundra? Aiguamolls glaçats? Malgrat que ja era una mica escèptic en aquestes coses, com que m’empassava tota la informació que podia, algunes revistes més sensacionalistes em feien pensar en aquesta mena de temes. Perquè, curiosament, d’informació de la missió, en sortia fins i tot en alguns setmanaris que no tenien res a veure amb la ciència.
    No és que la cosa hagi canviat gaire de nivell en moltes publicacions, al costat de veritables comunicadors que saben de què parlen, encara hi ha massa mitjans on redacta les notícies de ciència algú que té un nivell deplorable, mitjans que ni que fos a sou de becari, podrien trobar algun jove científic competent que podria despertar noves vocacions entre els més joves.
    Plutó, el van degradar de planeta, però no em va representar cap decepció, de fet, sempre m’han interessat els cossos menors i encara recordo la primera vegada que vaig veure Vesta a ull nu, seguint una carta d’una revista. Plutó, que a cada llibre d’astronomia que aconseguia anava minvant de mida.
    I no va ser pensant en Plutó, ni molt menys que amb alguns companys de la facultat vam programar un Hewlett Pakard 9820A, per a solucionar numèricament problemes de tres cossos, i sovint, en les simulacions apareixien moviments caòtics que no acabaven d’agradar a algun professor que opinava que eren artefactes de càlcul.
    T’agraeixo molt poder seguir ara les dades més importants, passades per un professional i en la meva llengua. Malgrat la ubiqüitat de la xarxa, temes com la divulgació d’un cert nivell encara —sóc optimista amb l’encara— no hi han esclatat.

Respon a Claudi Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *