Antoni Soy

Eunomia

15 de juny de 2006
0 comentaris

Diari de campanya (XV).

Amb en Joan Oliver ens coneixem des de que teniem 20 anys i estudiavem -i ens dedicàvem a fer “política” estudiantil-  a la Facultat d’Econòmiques de la Universitat de Barcelona. Des d’aleshores hem mantingut el contacte i ens uneix una certa amistat. De tant en tant ens veiem, quedem per dinar i parlem una mica de tot, però especialment del nostre país, Catalunya, i de la seva política. Jo li vaig demanar que fés el pròleg del meu llibre “Economia política i sobiranisme” i va tenir l’amabilitat de venir a presentar-lo a Argentona. Amb en Joan Oliver, encara que actualment pensem molt diferent sobre moltes coses, ens n’uneixen moltes d’altres, des d’experiències comunes viscudes a que als dos ens agradaria, crec, que Catalunya, el nostre país, -i els Països Catalans- fóssin lliures i independents en el marc europeu. Estic segur, a més, que de tant en tant continuarem comentant les coses del país amb ironia i en un clima d’amistat i companyonia.

Tanmateix, fa uns dies em va semblar que en Joan Oliver feia un comentari agressiu i desafortunat al qualificar, sense argumentar-ho, la campanya d’ERC sobre el referèndum de demagògica. Ahir, de nou, en Joan Oliver insistia en atacar a ERC. Deia concretament, “Fora que hi hagi forces polítiques que, a manca de discurs propi, creuen que un PP forassenyat els ajuda a obtenir vots….aquesta és, de fa temps, l’estratègia d’Esquerra Republicana…..Pensen que, com més catalans emprenyats hi hagi, més vots tindrà Esquerra”. Això no és cert. No hi ha cap text d’estratègia o tàctica d’ERC, aprovat pels seus òrgans corresponents, on s’avali aquesta visió de la política. Tampoc en les declaracions dels seus principals dirigents polítics. Al contrari, el discurs d’ERC és, des de ja fa temps, totalment integrador i contrari a esperonar els instints més negatius de les persones a l’hora de fer política. Per cert, al contrari del que han fet tots els partits partidaris del si (CiU, PSC, ICV-EUA) en aquesta campanya del referèndum: cridar al vot de la por; de la por al PP i de la por al futur (que pocs arguments que tenen els que només poden basar la seva defensa del SI en la por¡¡). Contràriament, el No que demana ERC a l'”Estatutet” de la Moncloa és un SI a l’Estatut del Parlament (aquest que els mateixos Pujol i Mas diuen, amb gran cinisme, que haurem de començar a reivindicar a partir del 19 de juny), un SI al futur de Catalunya.

Aquests dies he tingut la possibilitat d’anar a diferents pobles de Catalunya per a explicar les nostres raons i els nostres arguments  -que he intentat anar detallant en aquest bloc- per a votar NO el diumenge. Mai he fet servir l’argumentació que ens imputa en Joan Oliver ans al contrari. I estic totalment segur que el mateix han fet els més de 70 dirigents del partit que han fet actes per tot el territori de la nació. Ahir vaig ser a Sant Celoni, avui aniré a Sant Andreu de Llavaneres, i he estat també a Cabrils, Sant Just Desvern, Torelló i Sant Llorenç de Morunys; en cap d’aquests llocs ni un sol militant o simpatitzant d’ERC, ni un sol participant a tots aquests actes ha fet mai el discurs de la confrontació que, erròniament, ens imputa en Joan Oliver.

En Joan Oliver, però, anava una mica més enllà, tot intentant justificar el seu vot a partir d’aquesta postura (falsa com hem dit) d’ERC: “La coincidència en el No a l’Estatut d’Esquerra i el PP s’explica, essencialment, per la rendibilitat que tots dos esperen treure de la tensió i l’emprenyament……Aquest desig de confrontació permanent és l’única cosa que uneix els partidaris del No. I és l’argument més potent per votar Sí”. En la meva opinió un argument ben pobre, per cert, i basat en una premisa falsa com hem vist. D’altra banda, als que hem parlat amb Joan Oliver, o simplement els que el llegim pràcticament a diari, tot i que a vegades no hi coïncidim, ens sorpren d’alló més. Tothom és lliure de votar el que cregui més convenient i, com deia ahir, seria molt i molt interessant poder fer un recompte dels vots sobiranistes/independentistes, perquè estic segur que n’hi haurà un bon grapat tant en els “SI crítics”, els “SI tapant-se el nas”, les “abstencions crítiques”, els “NO”, els “Nuls” o els vots “En blanc”. Tanmateix, als que hem seguit a en Joan Oliver en el tema de l’Estatut ens sorpren la seva argumentació per a justificar el seu vot: va estar defensant durant molt de temps que no calia la reforma de l’Estatut; posteriorment, es va mostrar raonablement satisfet amb l’Estatut aprovat pel Parlament, especialment en la seva part relativa al model de finançament i a la regulació de les inversions estatals a Catalunya; em sembla recordar un cert esperit crític respecte al pacte Mas-Zapatero, que s’ha convertit en aquest “Estatutet”, especialment també en el que feia referència al finançament de Catalunya. Tot plegat per a arribar a la conclussió que citavem abans??. Ho podria dir de forma irònica, però ho faré de manera directa i plana: estic totalment segur que a en Joan Oliver no li fa cap gràcia votar que SI a un Estatut al que també voten que SI els Srs. Guerra, Rodríguez Ibarra, Bono, o fins i tot Maragall i Montilla. A un Estatut que malgrat la postura oficial que manté el PP, i que es justifica totalment en clau espanyola, per a mantenir i si pot augmentar els seus vots a les Espanyes, en Joan sap tant bé com jo, que al PP li va de nassos que s’aprovi aquest “Estatutet”, tant com al PSOE: i només cal veure en aquest sentit els projectes d’Estatuts del País Valencià i les Illes.

Pel que fa al tema del finançament i de les inversions estatals a Catalunya tenen un gran interès avui l’article de Ramon Tremosa a l’Avui i aquest powerpoint molt clarificador.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!