Eclipsi i supermarea. Una coincidència?

CAnqvrDUQAAIo5r.jpg_large

Si divendres l’interés es va centrar al voltant d’un eclipsi passat per aigua, ahir l’expectació mediàtica es va encarar cap a un altre fenomen natural, la supermarea de l’Atlàntic Nord, molt destacable a les costes de la Bretanya i Normandia.

El fenomen de les marees està relacionat amb la Lluna però, per poder comprendre el perquè d’aquesta marea esperada de catorze metres i mig, cal afegir alguns ingredients suplementaris.

La Lluna és la causant de les marees que cada 12 hores i mitja fan pujar la mar unes desenes de metres a l’oceà Atlàntic. La marea és una conseqüència de la Llei de Gravitació Universal, com va explicar Isaac Newton: la Terra atrau la Lluna i la manté en òrbita al seu voltant però, atès que la llei és universal, també descriu com la Lluna atrau la Terra. I aquesta es deforma, ja que els punts terrestres situats més prop del nostre satèl·lit i els més allunyats no són atrets amb la mateixa intensitat. Les plataformes continentals s’eleven prop d’un metre mentre que les zones més deformables, com ara les masses oceàniques, ho fan fins a 15 metres. En les àrees terrestres alineades amb la Lluna es produirà marea alta mentre que en les situades perpendicularment la marea serà baixa.

Però el Sol també exerceix una atracció sobre el nostre planeta, encara que la seua força és menor a causa de la seua gran distància. Les forces de marea causades per la nostra estrella són 2,2 vegades menors que les que produeix la Lluna. Quan la Lluna es troba en quart creixent o minvant, vist des la Terra l’angle format entre la Lluna i el Sol és de 90º i les marees altes són molt dèbils. Són les anomenades marees mortes, ja que les atraccions gravitatòries dels dos cossos sobre la massa líquida de la Terra es contraresten en part. Ara bé, en els moments de lluna plena i nova, amb la Terra alineada amb la Lluna i el Sol, l’atracció gravitatòria dels dos se sumen i la marea alta ix reforçada. És el que s’anomena una marea viva. Són les més intenses i amb un nivell del mar molt més elevat.

Aquesta marea viva, però, és encara més intensa quan la Terra, la Lluna i el Sol es troben exactament alineats. I això passà justament divendres durant l’eclipsi de Sol i, en què, a més a més, la banda de totalitat passava per sobre de l’Atlàntic Nord.

I com els eclipsis es repeteixen en cicles de 18 anys i 10 o 11 dies, després dels quals el Sol i la Lluna tornen aproximadament a la mateixa posició en el cel (cicle de Saros), una marea viva extraordinàriament intensa com la que estan patint les costes atlàntiques es repetirà al voltant del 30 de març de 2033.

France-Mont-Saint-Michel-1900sPerò aquestes influències del Sol i de la Lluna poden encara reforçar-se a causa de la forma de les seues òrbites. L’òrbita de la Lluna és lleugerament allargada amb forma d’el·lipse i, per tant, n’hi haurà punts en què el nostre satèl·lit es troba més prop, el perigeu, i d’altres en què es troba més lluny, l’apogeu. La diferència entre les dues distàncies arriba a ser d’uns 50.000 km. I, justament, el passat dijous 19 de març, la Lluna es trobava ben a prop, en el perigeu, a només 357.584 km del centre de la Terra.

Així que tenim tot els ingredients per a una supermarea. La Lluna es troba aquests dies prop del seu punt més pròxim a la Terra, el perigeu. A més a més, tenim lluna nova i, per tant, amb el Sol alineat aproximadament amb la Terra i la Lluna.

Però si a tots aquests elements afegim l’eclipsi d’ahir que va alinear exactament el Sol, la Lluna i la Terra, llavors podem comprendre com tots els efectes possibles s’han conjuminat per tenir una supermarea. I si, a més a més, es produeix una tempesta prop de la costa, els danys en les instal·lacions portuàries poden ser considerables.

Ah! i divendres 20 de març a les 23:45 va començar la primavera.

Imatge: 1.- Marees vives i mortes. El temps de la A a la Z: marees. El temps a TV3.
2.- Mont Saint Michel en marea alta. Any 1900. Wikipedia Commons.

6 pensaments a “Eclipsi i supermarea. Una coincidència?

  1. No massa ben explicat. Per 2 raons:
    1. L’atracció d la Lluna i el Sol no afegrien mai aqests 14 metres d desnivell del mar, seria molt inferior com solen ser moltes d les marees a les costes obertes (només uns parells d metres). El q fa q les marees puguin arribar en alguns lloc a aqestes alçades és un fenòment d’interferència constructiva d’ones: quan la Terra gira dins aquest “ou d’aigua” format per la gravitació d la lluna i el sol, aquesta ondulació d l’aigua es comporta (des del punt d vista d la terra) com una ona (d poca alçada però molt llarga) q es desplaça a força velocitat. Quan aqesta ona “impacta” amb les costes (i fons marí) dels continents rebota i interfereix amb altres rebots existents. La interferencia entre els diferents rebots fa q en alguns llocs sigui constructiva (com les interferències entre les costes angleses i franceses del canal d la mànega) i es generin marees molt altes (d’uns quants metres) i en altres llocs la interferència és destructiva i no es generen marees (com en algunes zones d Indonèsia. També fa q al meditarrani no n’hi hagi per ser un mar profund vora les costes, excepte a la zona d venècia q poden ser d més d’1m). A més, la ona resultant (produïda per la interferència) arriba a la costa amb un retard considerable en comparació al cicle llunar, el q fa q aqestes supermarees no coincideixen amb el moment q la lluna està sobre la vertical sinó en hores molt diferenets (6h més tard, per exemple).
    2. Cal explicar q hi ha 2 marees al dia: una és la q explica l’article i es donaria en la banda on està la lluna. Però hi ha una altre marea a les ant´podes, és a dir, a la banda contrària a on està la lluna (en el dibuix està dibuixada però no està explicada). Per què? Doncs perquè de fet tant la Terra com la Lluna giren al voltant del centre d masses del sistema terra-lluna (el centre d masses seria com el punt d’equilibri entre les masses d la terra i la lluna, per dir-ho sencillament). I al girar es genera una força centrífuga en sentit contrari a la força d gravitació d la lluna, i com el sistema terra lluna esta en equilibri aquestes dues forces són equivalents, el que provoca un fenòmen similar però a l’altra banda d la Terra.
    Com a colofó, una anècdota (primer indicar q el vent i els anticiclons també influencien pq la marea sigui més gran o més petita del q tocaria només per la lluna i el sol. Això també ho diu l’article. Són les rissagues q en diuen a les Illes Balears). L’anècdota: aqest gener passat, q també hi havia condicions del sol i la lluna per una gran marea però no tant grossa com ara, va resultar q el vent i anticicló estaven en condicions molt favorables a la badia d Saint-Michel, el q va fer q en alguns punts d la badia la marea arribés a ser uns 10 cm més alta del q ha estat finalment aqesta supermarea del segle (q no tenia vent ni anticicló favorables). Però tots coneixem el q diu el refraner català “uns carden la llana i uns altres se’n duen la fama” i això també passa amb les marees 🙂

    • Gràcies Josep Maria per l’aclariment. Tens tota la raó. No només és la Lluna i el Sol. Hi ha també efectes terrestres, efectes d’interferència constructiva d’ones de marea, amb la influència del vent i la pressió atmosfèrica. I com es veu clarament en el dibuix, el mateix fenomen passa en les antípodes, tal com expliques.

      Però un article de divulgació astronòmica ha de ser curt i explicar tot el que dius hagués resultat un text massa llarg. Però, tens raó, hagués hagut d’incloure el que dius. A la pròxima tractaré d’explicar-ho millor.

      Gràcies.

    • La teva explicació, Josep Maria, s’avança al dubte que anava a exposar, que és el del bombament a les antípodes. Tot i així, no ho entenc… Bé, ho trobo difícil. Si veus una manera de fer-m’ho més intuïtiu i ho poses aquí o m’ho envies, ho celebraré.

      El meu punt de conflicte és que em sembla que l’atracció lunar i/o solar ha de produir un bombament a la part de la Terra encarada al satèl·lit o a l’astre i, al mateix temps, un aixafament a les antípodes. Ja sé que no és així, però no entenc que la força centrípeta provoqui un bombament tant gran com la força gravitatòria.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *