Beagle 2 finalment retrobat a Mart
El mòdul d’aterratge britànic Beagle 2 viatjà a Mart l’any 2003 com a passatger a bord de la nau europea Mars Express. La seua missió era aterrar sobre el planeta roig i fer tot un seguit d’experiments científics. Tanmateix, a partir del moment previst d’aterratge no se’n va saber res més. I, des d’aleshores, el que se’n va fer de Beagle 2 ha estat un dels grans misteris de l’exploració espacial. Onze anys després, però, ha estat retrobada en les imatges preses per la nau Mars Reconnaissance Orbiter de la NASA.
El saber com es troba la nau i que li passà és el que estan tractant d’esbrinar l’equip britànic responsable de Beagle 2
Beagle 2, nom que recorda el vaixell que dugué Darwin al voltant del món, tenia per objectiu prendre mostres de l’atmosfera i el subsòl de Mart a la recerca d’aigua per esbrinar si va haver o hi ha actualment alguna forma de vida al planeta vermell. El responsable de la missió, el professor Colling Pillinger explicava el 2003:
HMS Beagle va ser el vaixell que portà Darwin en el seu viatge al voltant del món i va fer que el coneixement sobre la vida en la Terra fera un gran salt endavant. Esperem que Beagle 2 faça el mateix per la vida a Mart.
La zona elegida per a l’aterratge fou Isidis Planitia, una gran plana sedimentària que està situada a la zona entre les antigues terres altes i les planes del nord marcianes. Beagle 2 havia de funcionar com a mínim 180 dies. Els seus objectius eren caracteritzar la geologia del lloc d’aterratge, la mineralogia, la geoquímica, les propietats físiques de l’atmosfera, recollir dades de meteorologia i climatologia i, el més important, cercar possibles proves de l’existència passada o present de vida marciana.
Una vegada arribada a Mart el 19 de desembre de 2003, a cavall de Mars Express, es separà de la seua nau mare. L’aterratge estava previst per al dia de Nadal. Però no se’n sabé res més d’ella uns moments abans de l’aterratge. Silenci total, cap senyal des d’aleshores. S’especulà que potser havia rebotat en l’atmosfera marciana perdent-se a l’espai o que s’havia estavellat en la superfície.
La intensa cerca que realitzaren Mars Express i Mars Odyssey de NASA, i amb les grans antenes de ràdio de la Terra, no aconseguiren trobar-la ni rebre cap senyal d’ella, de manera que el febrer de 2004 se la donà per perduda. Des d’aleshores la pèrdua de Beagle 2 ha estat un misteri de l’exploració espacial i s’ha afegit a la llarga llista de fracassos de l’exploració de Mart. I és que més de la meitat de les sondes enviades al planeta roig s’han perdut o s’han estavellat.
Beagle 2 ha tingut més sort que d’altres missions perdudes ja que després de més d’una década el mòdul d’aterratge ha estat identificat amb la càmera d’alta resolució HiRISE de la Mars Reconnaissance Orbiter de NASA. En les imatges obtingudes es veu que la sonda està desplegada parcialment, cosa que indica que la nau va superar amb èxit la fase d’entrada, descens i aterratge sobre Mart.
També s’observa el paracaigudes principal i la coberta protectora d’entrada atmosfèrica prop de la nau. Tanmateix les imatges mostren que alguna cosa fallà una vegada que Beagle 2 arribà a terra ja un dels seus panels solars sembla que no es desplegà correctament. Ací podria estar el problema ja que aquest fet va impossibilitar que s’estenguera l’antena de ràdio, amb la pèrdua de la comunicació.
Beagle 2 és un objecte molt menut, amb menys de 2 metres de longitud amb la seua configuració completament oberta. La nau ocupa uns pocs píxels a les imatges preses per les càmeres a bord de les naus en òrbita marciana i, per tant, ha estat, una feina difícil trobar-la ja que el descobriment s’ha fet just al límit de resolució de les càmeres.
El Dr David Parker, cap executiu de l’Agència Espacial Britànica, ha declarat:
La història de l’exploració espacial està marcada per èxits i fracassos. Aquesta troballa ens dóna a conéixer que Beagle 2 va ser molt més exitós del que sempre haviem pensat i, aquest fet, sense dubte, és un important pas en l’exploració europea de Mart.
Tornar a veure la nau britànica és un esdeveniment important que restituirà l’autoestima del grup de treball del professor Colin Pillinger, director del projecte. La pena és que Pillinger, que liderà el projecte amb entusiasme, morí el passat mes de maig sense saber que Beagle 2 seria prompte retrobat.
Imatges: 1-4. Beagle 2 sobre la superfície de Mart. Crèdit: HIRISE/NASA/JPL/Parker/Leicester. 5. Vista artística de com hauria quedat Beagle 2 en Mart en cas d’haver funcionat correctament. ESA.