Torna l’hivern amb la llum de la Seu de Palma

Avui a les 00:03 ha començat l’hivern a l’hemisferi nord. El Sol que, dia rere dia, ha anat assolint una altura cada vegada més baixa a migdia, amb un increment de la llargada de les ombres i amb l’entrada cada vegada més profunda de la llum solar en les nostres cases, ha arribat finalment al seu punt més baix sobre la volta celeste. A partir d’avui el Sol reviscola, torna a créixer, renaix. És el Solis Invictio del romans en que s’encenien fogueres i torxes cerimonials i a l’alba, després d’una nit en vetla, la gent esperava el naixement del disc solar.

Malgrat que l’hivern comença, la pujada del Sol ens assegura que un any més la primavera s’acosta i que les llavors germinaran quan toque i les collites seran abundants.

I no hi ha millor anunci de la festa del Natalis Solis Invictio (Festa del Sol Invicte) que matinar i visitar el Museu d’Art Modern i Contemporani Es Baluard de Palma,  per veure l’espectacle de llums de la Catedral. I és a que a l’eixida del Sol dels dies al voltant del solstici d’hivern l’orientació de la Seu fa que la llum solar travesse la rosassa de llevant (l’Oculus Maior) situada sobre l’altar major i arribe a la rosassa de ponent, sobre la façana principal.Calidoscopi-Palma

Segons conten Daniel Ruiz Aguilera i Josep Lluís Pol Llompart, de la Societat Balear de Matemàtiques SMB-XEIX en un extens article, l’efecte es va conéixer l’any 2007 pel canonge mossèn Teodor Suau que va fer saber que la projecció de l’Oculus Maior sobre la rosassa de ponent era total pels voltants de Nadal. I és que aquests dies el Sol a Palma naix a 120º d’azimut comptant des de punt Nord i l’orientació de la Seu és de 122º. Aquesta similitud d’angles fa pensar en un efecte buscat en la construcció de la catedral.

Tanmateix, estudiant la cronologia, en el projecte inicial com a capella mausoleu de les despulles del rei Jaume II (1311) i acabada en la Capella Reial, no es contemplava la nau principal. Seguint l’article esmentat:

Per tant, no podem sostenir que els efectes de llum fossin cercats, ja que l’orientació de la Seu ve determinada per l’orientació de les capelles de la Trinitat i Reial que es construïren primer, i que determinaren necessàriament l’orientació de la resta. Per què, doncs, es canvià l’orientació de la capella de la Trinitat respecte de la mesquita? La hipòtesi que fem és de caràcter simbòlic. Pel mateix motiu que el naixement de Jesucrist es va fixar entorn del solstici d’hivern, aquest és un bon punt per orientar «el cap» de la catedral, allà on surt el sol el dia més curt, que en el paganisme ja es coneixia com el dia del naixement del Sol. I només cal recordar que un dels atributs del Déu cristià és la Llum. Llavors, si l’orientació inicial de les obres era aquesta, els efectes de llum, més que una casualitat, en són una conseqüència. L’efecte del solstici ocorrerà necessàriament sempre i quan les dues rosasses tinguin una grandària semblant i estiguin  a la mateixa alçada, cosa lògica en el disseny d’aquesta gran nau.

Palma-Mapa-Sol2

L’activitat principal d’observació del fenomen lluminós a Es Baluard es va realitzar dissabte passat, dia 20, amb l’espectacle de llums de la Seu i després amb una conferència de Claudi Alsina, sobre Els secrets geomètrics de Gaudí, que tant treballà a la Seu.

Però les llums solars encara es podran veure uns dies més des d’Es Baluard. Del 18 al 24 de desembre, el museu obrirà les seues terrasses exteriors a les 7:30 hores perquè, aquells que ho desitgen, puguen gaudir-ne de l’espectacle. Si esteu per Palma aquests dies ja ho sabeu.

I al País Valencià podeu anar a veure l’alineació solar de Penàguila en la que la llum de Sol passa a través de l’Arc de Sant Llúcia. Un bon moment per visitar el poble del conte d’I queixalets també d’Enric Valor.

Video: Cada Solstici d’Hivern els rajos de llum del Sol travessen les dues rosasses de la Seu, fent aquest efecte. Més informació: http://www.xeix.org/LaSeu. Societat Balear de Matemàtiques.
Imatge: Llums del Sol eixint a la rosassa oriental de la Seu de Palma. Maria Victòria Secall. 20 desembre 2014.
Imatge: Càlculs de l’orientació de l’eixida del Sol al voltant del solstici d’hivern i com estan alineats el Sol, la Seu i Es Baluard. De SunEarthTools.com

12 pensaments a “Torna l’hivern amb la llum de la Seu de Palma

  1. Retroenllaç: Vuelve el solsticio de invierno con la luz del rosetón de la Catedral de Mallorca [CAT]

  2. Vaig ser del darrer curs que vam estudiar «Preuniversitari» abans que esdevingués «COU».
    En el temari de matemàtiques s’hi veia trigonometria esfèrica, i la seva aplicació a la posició del sol, això sí, una primera aproximació circular.
    I la teva entrada d’avui m’ha portat a aquells dies. Segurament puc recordar els detalls, perquè eren d’un tema del meu interès primari. El problema típic era determinar a quina hora, en un carrer en una determinada ciutat i amb un determinat azimut, les cases no projectaven ombra sobre cap de les dues voreres.
    Però el professor de matemàtiques, que era de Mallorca i es deia Pomar, ens va posar un problema més «nostrat».
    Saben les coordinades de Palma, i que el dia del solstici d’hivern, el sol penetrava per la rosassa de llevant i la seva claror il·luminava la de ponent —i suposant que les dues estaven a la mateixa alçada, crec—, determinar l’hora i l’azimut de la catedral…
    Recordo també un problema similar sobre Stonehenge el dia de l’equinocci, que el sol sortia —o es ponia, no recordo— sobre una determinada pedra, vist des del centre del monument.
    Certament, els professors amb prou cultura per il·lustrar problemes que podrien ser àrids, són els que més ensenyen i més resten en el record. De molts altres professors d’aquella època, no en recordo res de res.

  3. molt bo article

    voldria si tens temps que explicares com aterra i des-pega una nou de la lluna, perque el altre dia estava discutint en uns amics, que no es creuen que el home va arribar a la lluna, ja que com ix la nau de la lluna.

    gracies.

  4. Hola, a banda del magnífic article que escrius, et voldria demanar sobre un altre tema.
    Anit sobre les 21:05 anava cap a Crevillent pel lloc conegut com el Pont de Manresa, prop del terme d’Asp. És una contrada ben fosca i deserta, de les poques que resten per la costa. De sobte, veig al cel una mena de estrella o bola incandescent que procedia de SE. Feia un gran llum de color groguenc i duia cúa. Va ser espectacular. Quan la vaig perde de vista pel parabrís, vaig detenir el cotxe, i encara la vaig poder veure al cel fins que es va perdre pel nord, darrere les muntanyes. He vist moltes pluges d’estrelles, bòlits i demés, pero mai cap com aquesta. La major part d’elles apenes es veuen un parell de segons, però aquesta va durar prop de mig minut i va travessar gairebé tota la volta celeste en diagonal. Anava massa ràpida per a ser un avió comercial, i massa lenta per a ser una fugaç. Mai havia vist una cosa semblant. Saps alguna cosa? Gràcies.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *