Pols d'estels

Ja han començat els preparatius per a l’aterratge del mòdul de descens Philae sobre la superfície del cometa 67P/Churyumov-Gerasimenko previst per al dia 12 de novembre i l’Agència Espacial Europea (ESA) ha posat en marxa una important campanya mediàtica per donar a conéixer la fita i emocionar als contribuents europeus. La pel·lícula curta Ambition explica de manera poètica la importància de la cerca de l’aigua a l’Univers i la contribució de la sonda Rosetta.

Us deixe l’espectacular vídeo que s’ha de veure. Us deixe, a més a més, un resum del diàleg i d’alguns dels comentaris dels científics de la missió. Si l’anglés del vídeo no us fa el pes, podeu posar subtítols en castellà al vídeo pitxant el botó de configuració (la rodeta).

Rosetta: l’ambició de convertir ciència ficció en fet científic

Imagineu un erm com un immens llenç en que un mestre i la seua jove aprenent tracten de convertir roques en planetes i llunes, asteroides i cometes. Fan levitar els mons per sobre dels seus caps, girant en òrbita al voltant del seu Sol simbòlic

“Quina és la clau de la vida a la Terra?“, pregunta el mestre.

L’aprenent nega amb el cap. La resposta és òbvia: l’aigua.

“Durant molt de temps, els orígens de l’aigua, i de fet de la vida al nostre planeta, van ser un misteri absolut. Així que vam començar a buscar respostes més enllà de la Terra” continua el Mestre.

“Amb el temps ens vam girar cap als cometes. Un bilió de boles celestes de pols, de gel, de molècules complexes, que van quedar del naixement del nostre Sistema Solar. Abans vistos com a missatgers de mort i destrucció, i al mateix temps tan encantadors“.

“I vam anar a agafar-ne un: un pla sorprenentment ambiciós.”

Ciència ficció? No – fet de la ciència.

Com el curtmetratge Ambició de Tomek Baginski deixa clar, és l’essència del que significa ser humà per intentar coses difícils, per assolir fites aparentment impossibles, per aprendre, adaptar-se i evolucionar.

I en el cor d’aquesta pel·lícula es troba Rosetta, la missió d’ESA per trobar-se amb, acompanyar i aterrar en un cometa. Una missió que començà com un somni, però que després de dècades de planificació, construcció i vol a través del Sistema Solar ha arribat a la seua meta.

El seu objectiu? Desbloquejar els secrets que s’amaguen dins del cofre del tresor de gel durant 4,6 milions d’anys. Estudiar la seua composició i la seua història. Buscar pistes sobre els nostres propis orígens.

Des de 100 km de distància, a 50, 30 i, a continuació, desafiant totes les expectatives, a només 10 km, Rosetta segueix captivant amb cada imatge i amb cada paquet de dades retornat.

La missió reescriurà els llibres de text de la ciència cometària.

Però hi ha més, un repte encara més gran, una altre ambiciósa primicia: aterrar en el cometa.

L’escenari està llest. La data és el 12 de novembre 2014.

“Com a escriptor de ciència ficció, és difícil pensar en un tema més excitant que l’origen i el destí últim de la vida a l’Univers“, diu Alastair Reynolds.

“Amb l’arribada de Rosetta a 67P/Churyumov-Gerasimenko – un sorprenent èxit tècnic audaç, literalment la matèria de la ciència ficció – estem a la vora d’un nou capítol en la comprensió del nostre lloc en l’Univers”

“Rosetta es troba a menys de 10 km d’un cometa, i tots dos estan viatjant per l’espai a més de 60 000 km/h,” diu Matt Taylor, científic del projecte Rosetta d’ESA.

“El mes que ve tractarem d’aterrar en el cometa, i amb la nostra nau espacial en òrbita al seu voltant, seguirem el moviment del cometa durant un any o més, tot veient com va evolucionant amb el temps.

“Tot això és nou i únic i mai s’ha fet abans. Pot sonar a ciència ficció, però és una realitat per als equips que han dedicat tota la seua vida a aquesta missió, impulsada per empènyer els límits de la nostra tecnologia en benefici de la ciència i de buscar respostes a les grans preguntes sobre els orígens del nostre Sistema Solar.”