Des de l'Exili

En cada nou govern es deixa uns dies de marge per veure com anirà. El que faci en Montilla o els altres consellers socialistes, ja ho tinc clar d’entrada, ja ser de quin peu calcen, però en el cas de Carod i Puigcercós es per mi molt important ja que no només son els representants del meu partit, sinó que també son els que tenen la prioritat de defendre els interessos de Catalunya i proporcionar el sobiranisme per aconseguir en el futur la possibilitat de tenir un Estat propi.

Ara ja estem a la meitat del aquest 100 dies i hi ha alguns símptomes que indiquen que la cosa no anirà pas gaire be..

Els principals punts preocupants que hi veig son:

– En Carod i Puigcercós estan actuant com si estessin condicionats i no son lliures per defendre o treballar pels ideals que ERC i una part important dels Catalans volem per Catalunya. Aquesta percepció es desprén per els següent fets:

• Acceptar reeditar el tripartit en una negociació ràpida sense tenir en compte altres possibilitats. Això dona a l’altre negociador la sensació de que ERC no només vol pactar amb ells, sinó que necessita pactar. En aquesta tessitura tens una posició dèbil i el teu adversari en la negociació ja sap que acceptaràs moltes rebaixes.

• Acceptar càrrecs de menys responsabilitats com per exemple la desaparició del Conseller en Cap i l’invenció del Conseller de la vice-presidència amb moltes menys atribucions que el Conseller en Cap.

• Acatar sense cap mena de protesta, encara que sigui simbòlica, de la presencia de la bandera espanyola en les conselleries governades per ERC.

• Protestar en veu baixa i sense estridències el decret de la tercera hora del castellà i sobretot de no demanar una rectificació pública de les declaracions del Ernest Maragall.

• Acceptar els increments de preus de les autopistes obviant les reivindicacions històriques d’ERC envers la gratuïtat de les Autopistes.

• Acceptar i no protestar fermament l’espanyolització de TV3 i Catalunya Radio.

• No protestar per la presencia del president de la Generalitat a les celebracions del dia de la Constitució, suposo que el proper 12 d’Octubre en Montilla anirà al desfile militar per celebrar el dia de la Hispanitat!.

• Acceptar que el president de la Generalitat segueixi sent membre de l’executiva d’un partit espanyol. Com es pot representar i defendre Catalunya si ets membre de l’executiva d’un partit Espanyol que governa Espanya i per tant defensa els interessos que son moltes vegades contraris als que ha de defendre com a president de Catalunya?
• Continuar i millorar, segons declaracions que darrerament el representat d’ERC al parlament Espanyol , els vincles per una estreta coloració amb el PSOE malgrat els seus reiterats incompliments de les promeses fetes.

• No protestar firmament pel incompliment de les inversions previstes pel Estatut per part del govern Espanyol.

• No protestat firmament pel anunci per part del govern Espanyol del ajornament en el desplegament del Estatut respecte el tema del finançament.

Per altre cantó , tenim una serie de pressions cap ERC:

• La pressió que els sectors nacionalistes convergents estan duent a terme, d’una forma dura i rancorosa degut a les dues carabasses que han rebut per part d’ERC.

• La pressió dels sectors espanyolistes que segueixen amatents esperant qualsevol relliscada per continuar dient que el tripartit es un desgavell i un despropòsit.

Amb tots aquest fets i pressions hem pregunto si realment en Carod i Puigcercós son conscient del risc que estan corrent de trobar-se que els catalanistes no entenguin aquesta manca de reacció i sobretot de un ferm posicionament contra aquest fets. Tot nomès per manteir l’estabilitat del govern d’en Montilla. Si en 50 dies han pogut acceptar sense gaires estridencies tot el que ha passat, que passarà quan en portin 500 dies?

Tot apunta que la direcció d’ERC tè com a màxima prioritat demostrar que ell poden governar igual que els altres partits i que poden ser un bons gestors. Tots els missatges que rebem del govern es que ara toca desplegar l’estatut i deixar els debats identitaris per altre ocasió.

Jo hem pregunto si realment calia tot l’esforç que molts voluntaris, simpatitzants i militants hem lluitat durant molts anys per tenir nomès uns bon gestors a la Generalitat, per això amb CiU o PSC o IC potser ja hem teníem prou.

Crec que esperem quelcom més d’ERC que només una bona gestió dels recursos que el Estat Espanyol dona Catalunya.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!