Llegeixo amb un cert optimisme la notícia de la Vilaweb segons la qual el Foro de Izquierdas de Salamanca ha dit públicament que els papers expoliats de l’arxiu de Salamanca han de tornar als seus propietaris, i estan disposats a defensar-ho activament.
I ho llegeixo amb optimisme perquè després del llinxament mediàtic contra els catalans semblava que ningú tingués nassos de dir res, em recordava (en la seva mesura) el poema d’en Bertolt Brecht aquell de no vaig dir res quan anaven pels altres i quan em va tocar a mi ja era massa tard…
Quan rebem mostres de solidaritat en condicions ambientals tan adverses, ho hem d’agraïr.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Al seu moment també ho forem, amb un homenatge multitudinari que se’ls féu expressament a l’Ateneu Barcelonès organitzat per la Comissió de la Dignitat; concretament a l’ex regidora de l’Ajuntament de Salamanca Teresa Carvajal i al periodista represaliat Aníbal Lozano.
En d’altres ocasions també hem fet palès el nostre agraïment a d’altres discrepants de la "política" oficial, com el professor José Luis de la Heras, de la Universitat salmantina.
La llàstima és que de llavors ençà el reducte de veus discordants a Salamanca s’ha reduït força, sobretot perquè les suposades "forces d’esquerra" locals i regionals s’han afegit (ja hi eren, però dissimulaven) a la triomfant imbecilitat catalanofòbica.
ep, senderi s’escriu amb E
i borràs, deixa de fer el nazi per una vegada, hauries de superar el teu odi pueril i irracional a tot el que sigui d’esquerra.
com un fanàtic xovinista com tu pot estar ficat en el tema dels arxius? jo al·lucino