A Chelva, llums i estrelles

Dijous vàrem estar a Chelva, els Serrans, en la “Semana de la juventud” parlant de com enllumenar de manera responsable una ciutat.I davant d’un públic format per veïns i tècnics ambientals, tornàrem a explicar els problemes ambientals que causa la instal·lació indiscriminada de llums amb potències excessives, no apantallades i amb colors inadeqüats. A diferència del discurs usual de les autoritats valencianes i que ha arrelat en la població, més llum als carrers no significa necessàriament més seguretat, més benestar i més nivell de vida, sinó tot el contrari: problemes ambientals, de salut i malbaratament econòmic.

Molt pitjor és encara la utilització de llum blanca, i per tant amb un fort component blau, per a la il·luminació pública dels carrers. No ho havíeu sentit mai això? I per tant no pot ser? Com algú em digué després de la conferència…

No calen arguments d’autoritat (això és així perquè ho dic jo!) sinó que la manera de demostrar-ho és la investigació científica. No és un argument que et diguen que la gent prefereix la llum blanca en la il·luminació pública perquè reprodueix millor els colors a la nit i per això es bandeja la llum de sodi groga clàssica. Cal anar una mica més al fons de l’assumpte i pensar quins efectes pot tindre que t’entre la llum blanca (i per tant amb un fort component blau) per la finestra mentre estàs dormint. He trobat ràpidament dos articles que en parlen: Blue light has a dark side, de l’Escola de Medicina de Harvard (en anglés) i un article periodístic de La Verdad de Múrcia, Contra el cáncer, apague la luz, parlant de la feina del Gabinet de Cronobiologia de la Universitat de Múrcia que treballa sobre els efectes biològics de la llum blanca.

I després, de la xerA Chelva, llums i estrellesrada i les preguntes, muntàrem els telescopis al parc situat darrere l’església. Els núvols no aparegueren i desenes de mares, pares i xiquets feren cua pacientment per admirar els mars i els cràters lunars i exclamar un oh! davant la bellesa de l’anell de Saturn, acompanyat de tres llunes, el gegant Tità, ple de rius i mars d’hidrocarburs i les més menudes Rea i Dione.

Com n’és de gratificant comprovar com la gent encara s’emociona davant de la visió dels fenòmens celestes i del cel nocturn. Que no el perdem!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *