Josep Pastells

Inventari de sensacions

Dotze traduccions d’Ernest Riera

De vegades, quan comences a pensar que el camí fa tanta baixada que mai més no tornaràs a pujar, la vida t’obsequia amb gestos inesperats, actituds que t’ajuden a millorar la teva opinió de la naturalesa humana. No parlo de diners ni de possessions espectaculars, sinó de petits detalls que t’aixequen la moral amb l’eficàcia del millor dels reconstituents, dels dotze llibres que l’Ernest Riera (Cassà de la Selva, 1966) em va regalar ahir mentre li feia una breu visita al seu despatx del barri vell de Girona.

Un matrimoni amateur, Al turó negre, Escorxat viu, El virrei d’Ouidah, Emboscada a Fort Bragg, Una dona difícil, Els diaris d’Adam i Eva, L’àlbum negre, I els hipopòtams es van escaldar vius, La vella escola, Experiència i El sindicat dels policies jueus. Anne Tyler, Bruce Chatwin, Tom Wolfe, Mark Twain, Martin Amis, Michael Chabon, Hanif Kureishi, John Irving, Edmund White, Tobias Wolff, William S. Burroughs i Jack Kerouac. La llista impressiona i, en el meu cas, també mostra les meves carències com a lector. Dels dotze llibres només n’havia llegit un (Una dona difícil, i no pas la traducció d’Ernest). També he llegit obres de Wolf, Twain, Tyler, Amis, Chabon, Burroughs i Kerouac, però ara mateix seria incapaç de citar-ne cap. La meva falta de memòria es va posar de manifest dues setmanes enrere, en un sopar d’ex alumnes del Vicens Vives en què, després de molts anys, em vaig retrobar amb el reputat traductor cassanenc.

– Coneixes Michael Chabon? -em va preguntar l’Ernest mentre bevíem una cervesa.

– Sí, i tant! -vaig respondre, convençut.

– Quines obres?

– Glups. Ara mateix no me’n recordo -vaig haver de confessar.

Wonder boys?, El sindicat de policies jueus?

– No, no… Ja me’n recordaré.

Uns dies després em va venir al cap un títol, una imatge, i li vaig comentar a l’Ernest via Facebook:

– Chicos prodigiosos
. He llegit Chicos prodigiosos. Publicada per Anagrama amb les cobertes grogues. Potser algun dia d’aquests recordaré algun detall de l’argument…

– Va d’un escriptor fracassat que ensenya a la universitat, un parell dels seus alumnes i una visita del seu editor -em va respondre de seguida, amb l’elegància necessària per no remarcar que Wonder Boys i Chicos prodigiosos és la mateixa novel·la i jo no tinc ni punyetera idea d’anglès.- Passa un dia pel despatx i et regalaré un parell d’exemplars de les meves traduccions -va afegir.

Un talent especial
Dit i fet. Dos dies després vaig passar a veure’l i em va allargar dues bosses plenes de llibres, els dotze que he citat abans. Evidentment, l’Ernest n’ha traduït molts més (passa de la vuitantena) que, treball rere treball, el confirmen com un professional de primer nivell. De moment ja m’he llegit els tres primers contes d’Escorxat viu i l’habilitat estilística de White, la fluidesa d’unes frases plenes d’humor i tragèdia, es trasllada amb una gran eficàcia al català. I és que traduir bé no és gens fàcil. Els bons traductors escassegen tant o més que els bons escriptors. Per traduir de l’anglès al català cal dominar a la perfecció ambdues llengües, sí, però també és necessari posseir un talent especial per crear un llenguatge que faciliti (i no destorbi) la recepció de l’obra original. A més, convé dur a terme una interpretació literària encertada, imprescindible per decidir quins trets lingüístics s’han d’emfasitzar.

El plaer de la lectura
Davant el meu agraïment per la muntanya de llibres, l’Ernest es va limitar a respondre “A casa estaven criant pols. De tota manera no crec que te’ls llegeixis tots”, va afegir. Primer em pensava que no, però aquests dies que tinc temps i ganes estic començant a pensar que potser sí, que hi ha poques maneres més plaents de passar el temps que llegint literatura de qualitat traduïda per Ernest Riera.


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.