Meditació metafísica

Deixa un comentari

La vida del pobre treballador de la lletra és plena de paranys, que de vegades el porten a meditar llargues estones sobre conceptes que no han atret mai l’atenció de les persones que es preocupen per qüestions metafísiques normals, com ara què vol dir que l’Univers és finit?; si ho és, més enllà què hi ha? I abans del Big Bang, què hi havia? Només aquella força que alguns consideren omnipotent i anomenen déu? Hi havia, en efecte, un marasme per endreçar? O només el buit, precisament un buit còsmic? Com pot ser que l’esclat d’una micropartícula generés tot el que coneixem i el que no coneixem, que d’allà en sortís tota l’energia que va donar lloc a les estrelles i que fa que tot plegat encara s’estigui expandint?

I ja està, per al treballador de la llengua la reflexió metafísica s’acaba aquí, perquè ha de resoldre un dilema. Representa que el català –el geni de la llengua, que en diuen– tan sols expressa l’acció durativa d’aquesta manera, amb el verb estar seguit de gerundi, en uns casos molt concrets.

És a dir, que tu truques a algú per saludar-lo i així com per obrir la conversa li preguntes «Què estaves fent?» Malament! El que has de dir és «Què feies?» La persona que hi ha a l’altra banda del telèfon et contesta, potser, «Doncs mira, estàvem començant a sopar», o bé «Ja estava dormint». Malament! El que t’havia de dir és «Començàvem a sopar», «Ja dormia». La construcció estar + gerundi només és legal quan volem donar a entendre que allò que diem fa estona que dura («estic treballant des de primera hora del matí») i també, una mica paradoxalment, quan la cosa és en certa manera temporal («estic passant uns mesos a Barcelona»).

Per tant, un cop rumiat tot això, sembla que puc dir que les estrelles encara s’estan escampant, perquè segons els que hi entenen fa no sé quants milers de milions d’anys que s’hi dediquen. Ara bé, en la vida diària és una complicació afegida –i diria que innecessària, però vaja, tot són opinions– haver de pensar si fa estona que dorms per poder dir que estaves dormint, i si el fet de contestar a qui et truca per telèfon que estaves començant a sopar és una manera d’insinuar-li que quasi que pengi, perquè fa estona que ho intenteu però amb tantes interrupcions la teca ja s’ha ben refredat.

El terreny, com sempre, és espinós; hi ha qui parla de la puresa de la llengua, les estructures genuïnes, etcètera: que no hi estic en contra, eh?, però entre poc i massa, tu.

Aquesta entrada s'ha publicat en General el 19 de gener de 2015 per Marta Hernández Pibernat

  1. Espera, que m’estic rumiant si acabo d’entendre aquest concepte. I si el teu llindar entre el poc i el massa pot ser que sigui a prop o no del meu i si he de fer reformes aviam on el poso. Jo veritablement no hi reflexiono gaire sobre la llengua. Sobre metafísica tampoc.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.