València, la ciutat desastre
Malbaratament energètic i problemes ambientals. Això és València de nit. Més llum al carrer era sinònim de més prosperitat. O això pensaven molt. Tanmateix més llum realment significa més malbaratament de recursos públics ja que la llum de l’enllumenat públic que no arriba al carrer és llum que no serveix per al seu propòsit però que s’ha de pagar igualment. Més llum vol dir també més problemes ambientals i més alteracions de la salut, com estudis recents estan dient molt clarament.El company treballa a la Universitat Complutense de Madrid. Du molts anys analitzant la contaminació lumínica a Madrid i a la península ibèrica. La ciutat de València és especialment interessant per a ell. Acaba de publicar un article al seu bloc que vos passe traduït. Aporta dades obtingudes per ell i per altres a partir de les quals conclou que València és una de les ciutats més contaminades luminicament del món.
Vos preguntareu, què ha passat a València? Quin desastre? Cap des de la definició del diccionari. Tanmateix, l’etimologia de la paraula desastre és la de “sense estrella” i és, ben segur, una bona denominació per a la ciutat. València és la ciutat més brillant d’Europa, més que Madrid (la més brillant de les capitals europees). Per tant, la ciutat de València és una ciutat sense estrelles, a causa de la seua increïble contaminació lumínica, similar a la de Madrid. Sobre Madrid…, ja parlarem en altra ocasió.He de puntualitzar una cosa. València és la més brillant, o siga, més llum en menor àrea, però com pot veure’s en les imatges de sota, Madrid, Barcelona o Atenes també són bastant brillants i molt més grans. Per tant, la quantitat de contaminació lumínica que produeixen és molt major, però també una mica menys fàcil d’evitar.
 |
| Miniatures de capitals europees preses amb el satèl·lit Suomi-NPP. Tots els detalls en la mateixa escala de color provinents de la mateixa imatge, l’escala espacial no és la mateixa. Aquestes imatges han estat obtingudes a altes hores de la nit (1:30 TU), per la qual cosa la principal contribució és l’enllumenat públic. Per A. Sánchez de Miguel & NASA |
València ja ha tingut problemes anteriorment per pagar el seu enllumenat públic. I és una cosa que es veu clarament. El creixement de la despesa en enllumenat públic de la ciutat de València es multiplicà per 2 entre l’any 1990 i el 2000. I altra vegada per 2 entre el 2000 i el 2007. Tanmateix la població de València tan sols ha crescut un 2.5%. O siga que en 20 anys la despesa energètica ha crescut un 400% i la població només un 2.5%.
 |
| A. Sánchez de Miguel et al. 2013 Els punts en blau són les dades oficials del Ministeri d’Industria per a tota la provincia de València. Els punts negres són els oficials de l’ajuntament de València. En verd, les dades oficials del Ministeri a partir de 1989 ja que, en deixar d’utilitzar València capital la tarifa especial d’enllumenat públic, desapareix de l’estadística. En l’any 1990, altres municipis sense determinar també deixen d’utilitzar aquesta tarifa. Por tant, sumem aquest offset a les dades de 1990 cap endavant (punts rojos). Els punts violeta són els obtinguts pel nostre grup a partir d’imatges no cal·librades del satèl·lit DMSP. Les estrelles negres són a partir d’imatges calibrades dels satèl·lits DMSP i Suomi-NPP. Aquí la nota de prensa. |
Els efectes de la contaminació lumínica i el malbaratament de diners públics no són els únics efectes perniciosos d’aquesta tremenda emissió lluminosa a l’espai. Un grup californià publicà en la revista Nature GeoScience un article en la que es mostrava la relació entre la contaminació lumínica i la contaminació de l’aire per òxids de nitrògen.
 |
| Stark et al. 2011 Relació entre l’emissió lluminosa a l’espai i la inhibició de la neteja nocturna d’òxids de nitrogen. |
Podeu veure com aquests investigadors elegiren València com a referència, i és que en intensitat lluminosa per metre quadrat no és superada per cap altra ciutat europea i per poques a nivell mundial.
Però ací no acaba la cosa. La ciutat de València està plantejant-se la instal·lació de gran part de l’enllumenat públic en forma de fanals de LED. Tanmateix, l’elecció errònia d’aquests LED pot suposar un greu risc per a la salut a llarg termini, ja que o bé dorms amb la persiana totalment baixada o aquesta llum pot filtrar-se per la finestra i molts estudis demostren la gran interferència de la llum blava dels LED en los cicles del son. ¿Podríen ser els LED la solució per al desastre valencià? Potser. Actualment hi ha algunes instal·lacions LED intel·ligents que son capaces de regular la intensitat de manera automàtica, de manera que només s’encenen quan són necessàries. Encara així, tot i que s’autoregulen, ha d’evitar-se en el que siga possible l’emissió de llum blava.
Tanmateix, aquesta opció pot ser cara. Una opció més econòmica seria, simplement eliminar aquells fanals duplicats (duplicats és dos en el mateix lloc, no un de cada dos, deixant buits sense enllumenar) i reduir la potència dels fanals mantenint el mateix tipus de làmpara. Això ja podria ser una realitat si el 2009 s’hagués pres la decisió correcta, ja que la vida mitjana de les làmpares més comunes a València està al voltant dels 5 anys. Per tant, ara mateix, més del 50% dels fanals valencians han hagut de ser canviats.
En l’ajuntament de València, segons comenten en “Levante”, han decidit retirar part de las làmpares LED que instal·laren a causa de les crítiques dels veïnat. I és normal, en estar tota la ciutat tan il·luminada, els ulls d’aquests veïns estan adaptats a carrers brillants i en entrar en els seus carrers amb menor il·luminació tenen una sensació brusca de menor il·luminació. Si tot la ciutat tinguera nivells normals d’il·luminació, això no passaria. A més a més, si la instal·lació no és correcta i es veu la làmpara directament, aquesta produeix que l’ull s’adapte al nivell de llum de la làmpara i no al del carrer, la llum d’aquest darrer sembla més dèbil del que realment és. Tot una questió de contrast.
 |
| Detall de la imatge superior. Es pot apreciar clarament com, en eixir de la ciutat de València, la intensitat de la llum dels carrers cau ràpidament. |
Com acabarà la història? No ho sé. Per començar aquesta setmana he tingut una petita discusió on-line sobre las crítiques d’una empresa que proporciona LEDs a la Diputació de València sobre l’informe d’uns companys de València sobre els LED blancs. Sense entrar en detalls de la discusió que podeu llegir en detall en l’enllaç, en el punt 4 la companyia mateixa reconeix el problema medioambiental que suposen els LED incorrectes, així que sembla que encara hi ha un poc d’esperança.
Ací vos deixe alguns altres enllaços sobre el tema:
Artícles sobre l’il·luminació LED i els seus perills – http://www.celfosc.org/biblio/general/herranz-olle-jauregui2011.pdf
Nota de premsa sobre els LED – Celfosc – http://www.celfosc.org/NP_Cielo_Oscuro_3-3-2011_iluminacion_LED.pdf
Article sobre la contaminació lumínica de València – http://elpais.com/diario/2009/05/10/cvalenciana/1241983078_850215.html
Informe de la Universitat de València sobre l’impacte dels LEDs – http://www.uv.es/astro/Articles/20121218_UVInforme_CLuminica_esp.pdf
Article original.
Valencia, la ciudad desastre. Alejandro Sánchez de Miguel, gener 2014.
Imatge: Imatge de València en alta resolució presa des de l’Estació Espacial Internacional ESA/NASA el diumenge 6 d’octubre de 2013.
S’aprecia l’excés de llum de la ciutat comparant el nivell d’il·luminació de les poblacions limítrofes i el de la ciutat. Aquesta imatge va ser presa relativament prompte (19:58 TU) pel que es poden veure alguns monuments il·luminats.
Nota: Aquesta entrada té llicència CC.-By.