De res, massa

Telegrames des de Sarrià de Ter

2 de febrer de 2014
Sense categoria
0 comentaris

A Vulpellac.

Ahir al vespre vam poder passar una estona excel·lent a Vulpellac, a l’Empordanet. A la sala de plens de la Casa de la Vila hi va tenir lloc la presentació del número 24 de la revista Gavarres, de la qual ja he parlat altres vegades en aquest bloc. Va anar a càrrec del director, Pitu Basart, i de l’escriptor bisbalenc Jordi Bonet-Coll prèvies unes paraules de l’alcalde i amb un interessantíssim i molt divertit debat que es va entaular després.

Un dels grans protagonistes de la vetllada va ser el pintor Ramon Oliver, el veí de més edat de Vulpellac. “El mes vinent faré noranta anys, si Déu vol. Hi ha un xicot que em supera: en té noranta-sis però és nascut a fora i aquest va a part”, explicava sorneguer.

A Vulpellac destaquen dues peces arquitectòniques: el castell gòtic i l’església parroquial. Sembla que -a la manera de San Giminiano a la Toscana- hi va haver una dura rivalitat entre dos estaments: el clergat i la noblesa. Van competir per veure qui la feia més grossa i sembla que va guanyar l’església. L’esvelt comunidor destaca del campanar de cadireta i s’enfila a quatre vents, molt més amunt que la torre del castell.

I una altra anècdota suculenta: en temps reculats de vaques flaques, el municipi es va haver de vendre la parella de gegants… a canvi de mitja quartera de fesols! Des d’aleshores, Vulpellac és poble fesoler. Diuen les males llengües que els compradors van ser de la Bisbal. I ja se sap que, a aquests, tant els fa quedar bé com mal.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!