Pols d'estels

El bloc d'Enric Marco

La Lluna a l’abast de la Xina

Si tot va bé, aquesta setmana l’astronàutica xinesa aconseguirà una nova fita: aterrar a la superfície lunar i desplegar-hi un explorador robòtic.El passat dia 1 de desembre s’enlairà des del Centre Espacial de Xichang un coet Llarga Marxa CZ-3B/GIII (Y23) portant a bord la sonda Chang’e 3 amb l’explorador Yutu. Després d’un llarg viatge s’espera que arribe a Sinus Iridium el pròxim dia 14 de desembre.

La carrera espacial xinesa sembla que no s’atura. Si el 2007 i 2010 ja s’enviaren en òrbita lunar les sondes Chang’e 1 i 2, ara ja s’ha optat per ser el tercer estat en arribar a la Lluna, després dels EEUU i l’antiga URSS. D’això d’aquestes dues potències ja en fa 37 anys i no s’ha tornat mai més a trepitjar, ni que siga robòticament, la superfície del nostre satèl·lit.

La sonda Change’e 3 té un interessant sistema d’aterratge que li permetrà elegir, en trobar-se a dos quilòmetres d’altura sobre la Lluna, el lloc més segur. Es vol trobar un lloc amb roques menors de 20 cm i desnivells menors de 8º. La zona on es vol aterrar no és de les més interessants des del punt de vista geològic però en aquest viatge s’ha volgut assegurar, sobre tot, l’èxit de la missió.

La sonda consta de dues part: el cos principal o etapa de descens (estàtica) i la seua càrrega útil que en aquest cas és el rover Yutu (mòbil).

Cadascuna d’aquestes part té encomanada una missió especial. La part estàtica es dedicarà a estudiar l’entorn espacial i lunar més pròxim amb un telescopi ultravioleta LUT de 15 cm d’apertura, una càmara ultravioleta extrema EUV i unes quantes càmeres per fer vistes panoràmiques de la superfície lunar des del lloc d’aterratge.

Encara que aquest no és el primer telescopi que es porta a la Lluna, ja que l’Apollo 16 ja en portà un menudet (7 cm), el telescopi ultravioleta xinés és especialment interessant ja que serà la primera vegada que es podrà observar en l’ultraviolat un objecte celeste durant un llarg període de temps (de 10 a 12 dies) a causa de la lenta rotació lunar (27 vegades menor que la de la Terra) i la manca d’una atmosfera apreciable. Entre els objectius a estudiar estan binàries amb estrelles compactes (estels de neutrons) incloent-hi variables cataclísmiques, noves, quàsars, estels RR Lyr, etc…

El rover és, tanmateix, la joia de la corona. Meravellats per les proeses marcianes del rover nordamericà Curiosity que periòdicament ens fa arribar Joan Ayats des del bloc Camí de Mart, ara tindrem un altre robot, ara xinés, explorant la més pròxima Lluna. L’explorador Yutu pesa només 140 kg, ben lluny dels 900 kg del robot de la NASA però, com aquell, també disposa d’instruments per anàlisi de mostres in situ.

El seu braç robòtic frontal permés netejar i llimar les roques a estudiar, analitzar-les amb un espectròmetre APXS (Alpha Particle X-Ray Spectrometer) i fer fotografies de la mostra.
A més a més, Yutu disposa d’un radar GPR (Ground Penetrating Radar) a bord per explorar el subsòl lunar fins a 100 m de profunditat.

Encara que el robot té 2 panels solars desplegables com a font d’energia, durant la llarga nit lunar (uns 13 dies) aquests són inútils. La temperatura de la superfície lunar baixa a 180 graus sota zero.

Per evitar que els instruments no funcionen o es facen malbé el mòdul de descens i l’explorador sembla que tenen un generador termoelèctric per radioisòtops (RTG).

Un RTG utilitza l’energia tèrmica alliberada per un material radioactiu i la converteix en energia elèctrica. El Chang’i 3 utilitza diòxid de plutoni-238 com a combustible RTG. El Pu-238 radioactiu es desintegra emetent partícules alfa que generen calor. Uns termoparells instal·lats en les parets del recipient fan ús de l’efecte Seebeck i fan la conversió tèrmica a energia elèctrica.

Tanmateix no està gens clar que la missió lunar tinga RTGs. Algunes fons diuen que només tenen RHUs (Radioisotope Heater Unit), que bàsicament són iguals que els RTG però sense capacitat de produir electricitat. Només serveixen per escalfar.

La missió està pensada per ser de llarga durada. Les previsions són que el mòdul d’aterratge aguante les dures condicions de la superfície lunar almenys un any mentre que el rover ha de durar com a mínim 90 dies. Ara bé, la durada dels components i la productivitat de la missió pot fer que dure molt més.

El nom del rover, Yutu, Conill de Jade, procedeix d’un mite xinès: segons una antiga història, una dona de nom Chang’e va engolir unes píndoles màgiques que li van permetre volar fins a la Lluna juntament amb la seua mascota, el conill Yutu. Allí es va convertir en una deessa, i allí ha estat vivint amb el conill blanc des de llavors.

És curiós com durant la missió Apollo 11, l’astronauta Collins, que quedà en òrbita lunar mentre els seus companys Armstrong i Aldrin xafaven el nostre satèl·lit, els contà la història de la deesa xinesa de la Lluna. Tot un detall per als xinesos.

Imatge:

1. Visió artística del rover Yutu sobre la Lluna, Glen Nagle
2. Transcripció de conversa de l’Apollo 11

Més informació:

Lanzada la sonda lunar Chang’e 3. ¡Volvemos a la superficie lunar después de 37 años! Blog de Daniel Marín

Chang’e 3 may launch December 1 with Yutu rover, will not harm LADEE mission, Blog d’Emily Lakdawalla

 



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Exploració de l'espai per Enric Marco | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent