Pols d'estels

Definitivament el cometa ISON ja ha arribat.  Ja podem veure’l cap a l’horitzó est en el cel de la matinada una hora abans de l’eixida del Sol. Després de mesos pensant com seria, si tan brillant com la Lluna o només un de tant cometes, sembla que les expectatives eren massa optimistes.Aquesta setmana ja ha estat visible per als astrònoms matinadors provistos de telescopis i càmeres. Però només des de fa dos o tres dies el podem veure a ull nu prop de l’horitzó est. La seua proximitat al Sol fa que només isca una hora abans que el Sol. Així que no cal que el busqueu si no teniu un horitzó lliure d’obstacles en direcció a l’E i al SE. No el veureu mai alt al cel ja que mentre va aixecant-se també ho fa el Sol i finalment el cometa desapareix en la brillantor del nou dia.

Però cada vegada serà més difícil veure’l. S’acosta al Sol a gran velocitat i el dijous 28 passarà pel periheli (punt més pròxim al Sol) a només un milió de quilòmetres de la superfície solar. Si sobreviu a l’escalfor de la radiació solar sobre els gels cometaris en continuarem parlant.

Però per què és interessant aquest cometa i que el fa diferent d’altres? Per les caracterísitiques de la seua òrbita se sap que prové del gran repositori de cossos gelats que envolta l’interior del Sistema Solar més enllà de Plutó i que rep el nom de núvol d’Oort. Aquests són els residus que quedaren de la formació del Sistema Solar i per això, un cometa de llarg període com aquest, ens pot donar informació molt interessant per conéixer el nostre origen.

A més a més se sap que és aquest és el seu primer viatge a l’interior del Sistema Solar. Els gels del cometa mai s’han desfet ni han estat afectats per la llum solar. Podriem, per tant, dir que en aquest aspecte és un cometa amb gel verge, sense manipular. Com que les modernes teories de formació de la vida inclouen els cometes com a aportador de molècules orgàniques externes és interessant veure quines molècules s’hi poden detectar en la cua i el coma cometari. Per exemple un equip de l’Instituto de Astrofísica de Andalucia, estudia amb el radiotelescopi del Pico Veleta, la possible existència d’un compost molt volàtil de fosfor en el cometa ISON.

No saben si C/2012 S1 ISON sobreviurà a l’encontre pròxim al Sol. Es calcula que l’enorme calor del Sol li convertirà en vapor uns centenars de metres de gruix de gels de diversa composició. No debades el calor pot arribar a uns 5000 graus. Com que es calcula que el nucli del cometa té uns quatre quilòmetres de diàmetre, com ara el massís del Montgó a la Marina, se suposa que podrà passar la prova del foc.

Però per als més matinadors que tracten de veure el cometa aquests dies també poden provar de veure un altre cometa al cel, el cometa C/2013 R1 Loveloy. De fet es poden veure fins a quatre cometes al cel de la matinada. Tot es hora d’aixecar-se ben d’hora i no tindre-li por al fred. Bona sort.

Més informació sobre el C/2012 S1 ISON en Cometografia ISON
Més informació sobre el C/2013 R1 Loveloy en Cometografia Loveloy

Foto: Joanma Bullón, Aras de los Olmos, els Serrans i Alejandro Vera, de la Asociació Valenciana d’Astronomia. Aras de los Olmos, els Serrans. 22 de novembre 2013.

Imatge: Simulació del cometa diumenge 24 de novembre 2013 de matí. Pròxim a l’horitzó. Sky Safari.