El cel de novembre de 2013

El mes presenta dos esdeveniments astronòmics importants: l’eclipsi de Sol del diumenge 3 i l’arribada a l’interior del Sistema Solar del cometa ISON a final de mes.

El planeta Saturn ens abandona temporalment en les lluïssors del capvespre. En aquesta zona del cel, però, continua ben visible el planeta Venus. Llum constant i blanca que romandrà ben bé dues hores visible després de la posta del Sol en direcció al sud oest. Si teniu la sort d’observar-lo amb un telescopi podreu admirar les seues fases semblants a les de la Lluna. Aquestes són causades per l’enllumenat lateral per la llum solar. Aquest fet només es pot explicar si Venus gira al voltant del Sol. Galileo Galilei ho descobrí l’any 1610 i això el convencé que el Sistema Solar està format pel Sol al mig d’una cort de planetes que giren al seu voltant.

Júpiter agafa el relleu com a rei de la nit a partir d’aquest mes. Si a primers de mes surt per l’est a les 23 hores,  cap al final ho farà ja ben aviat, a les 21 hores. No tenim excusa per veure el ball dels satèl·lits jovians i traure’n boniques fotos. Desempolseu els oblidats telescopis i encareu-vos al rei de l’Olimp. No vos decebran els seus núvols canviants ni l’eterna Gran Taca Roja.

Aquest mes Júpiter es troba en la constel·lació dels Bessons, ben a prop de l’estel Pòl·lux. I si amb això encara no el trobeu al cel, la Lluna s’hi posarà al costat el dia 21 de novembre. No us el perdeu.

Mart, que es troba ara mateix als peus del Lleó i que es mou ràpidament de dia en dia, no es podrà veure eixir per l’est fins a les 3 de la matinada a principis de mes i a partir de les 2:30 a finals.

Finalment Mercuri no es podrà veure bé fins el dia 7 de novembre a les 7 del matí, poc abans de l’eixida del Sol. Es mourà ràpidament al cel. Els primers dies anirà augmentant la seua altura però després aquesta minvarà fins a reunir-se amb el planeta Saturn en una trobada molt pròxima aparent els dies 25 i 26 de novembre. Serà digne de veure.

Diumenge 3 de novembre es produirà un estrany eclipsi de Sol hídrid o mixt. La Lluna, en el seu camí pel cel taparà el cel. Però no cobrirà totalment el disc del Sol al principi del fenomen i l’eclipsi serà anular, amb un anell de llum solar al voltant de la Lluna. Tanmateix mentre la Lluna es mou en la seua òrbita i la Terra gira, la distància Terra-Lluna s’escurçarà una mica i l’eclipsi es convertirà en total.

La llàstima és que la banda de totalitat de l’eclipsi començarà prop de la costa est dels Estats Units, continuarà per l’Atlàntic, entrarà en Àfrica pel golf de Guinea i acabarà a Somàlia. No passarà prop de nosaltres, per tant. Només el podrem veure com a parcial i serà ben poca cosa. A la nostra latitud la Lluna cobrirà menys d’un 5% del disc solar. Serà ben poc però interessant de veure. D’aquest eclipsi n’he parlat extensament al meu anterior apunt, Un eclipsi de Sol minúscul.

Recordeu que cal observar l’eclipsi de manera segura. En un eclipsi de Sol la llum solar disminueix però pot encegar-nos si el mirem directament. Per això no s’ha de mirar mai directament el Sol. No hem d’utilitzar tampoc telescopis ni prismàtics sense protecció. Aquests aparells són lupes sofisticades que recullen molta llum i la concentren en un punt. Si mireu amb ells el Sol la retina del vostre ull es cremarà en menys d’un segon. I la lesió és irreversible.

Però l’esdeviment del mes que estem esperant tot l’any serà l’arribada a l’interior del Sistema Solar del cometa C/2012 S1 ISON.

El cometa va ser descobert el 21 setembre de 2012 per Vitali Nevski, Bielorússia i Artyom Novichonok, Rússia, amb un telescopi de 40 cm d’abertura de la xarxa científica òptica internacional rusa (International Scientific Optical Network) ISON.

El seu pas pel periheli està previst per al 28 de novembre de 2013 passant a només a 0.012 ua (1.800.000 km) del centre solar, és a dir a 1.100.000 km de la superfície del Sol. Per aquest fet, C/2012 S1 Ison se’l considera un cometa rasant. Passarà tan a prop de la nostra estrella que s’espera que l’intens calor solar sublime gran part dels seus elements volàtils. Serà llavors quan es faça més brillant i la brillantor siga tan gran com la de la Lluna plena. Però malauradament serà també el pitjor moment per a veure’l ja que en estar tan prop del Sol la lluïssor d’aquest no ens el deixarà veure.

Després del seu pas pròxim pel Sol, si ISON sobreviu a les forces de marea solar i al calor intens sense disgregar-se ni trencar-se, serà llavors quan podrem gaudir de debò de la vista de la cabellera i la cua o cues del cometa.

Si bé a principis del mes de novembre el cometa es troba en les proximitats del planeta Mart, en passar els dies s’anirà acostant ràpidament a l’horitzó est. El dia 18 passarà molt a prop de l’estel Spica de la constel·lació de la Verge. Una foto a les 6 de la matinada dels dos objectes pot ser molt interessant.

El dia 22 de novembre es posarà molt prop de Mercuri. Poc abans de les 7 del matí, si la cua del cometa és ja apreciable, la fotografia junt al petit planeta pot ser també espectacular.

A partir d’aquesta data serà difícil observar el cometa ja que s’endinsarà en les lluïssors del Sol. Com ja he dit abans, el dia 28 passarà per darrere de la nostra estrella i caldrà esperar unes hores per veure si sobreviurà a l’encontre. Si ho fa, si que el podrem considerar el cometa del segle.

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Fase Mes Dia Hora
Lluna nova Novembre  3 13 50
Quart creixent Novembre 10 06 57
Lluna plena Novembre 17 16 15
Quart minvant Novembre 25 20 28

Si voleu obtenir més informació i un senzill mapa del cel observable del mes de novembre de 2013, podeu punxar aquest enllaç. També podeu veure un mapa del firmament. I tot això gràcies al Planetari de Quebec.

Foto: Cometa C/2012 S1 Ison, Observatori d’Aras de los Olmos, per Vicent Peris i Óscar Brevià, 16 d’octubre a les cinc de la matinada.

Un pensament a “El cel de novembre de 2013

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *