Això de Mars One no va enlloc
Tot això sona molt bé. Una missió espacial a Mart només en mans privades sense cost al contribuent sembla interessant. Però només rascant una mica veurem que el projecte fa aigua per tots els costats.
El que primer que ens sorpren és que el projecte vol finançar-se exclusivament amb la venda dels drets televisius del procés de selecció, del dur entrenament i del viatge i estada dels quatre astronautes seleccionats a la superfície marciana.
De fet ja ha aconseguit milions de dòlars amb els drets d’inscripció dels candidats que a uns 20 $ de mitjana cadascú ja han recaptats uns 200.000 * 20 = 4 milions de dòlars. No està gens malament 
per una web prou normaleta i amb l’ajut de la propaganda gratuita dels articles acrítics dels mitjans de comunicació de tot el món. També està recaptant diners de la venda de samarretes per al club de fans del projecte.
I és que el projecte és en realitat un gran reality show, a la manera del Show de Truman, en el que els habitants de la Terra, allà pel 2023, veuran cadascun dels quefers de cadascun dels membres de la colonia marciana. No debades Paul Römer, creador i productor del programa televisiu Gran Hermano en els Països Baixos, és el responsable de la missió espacial.
Però clar, per anar a Mart caldrà alguna cosa més que drets televisius i samarretes. El que cal sobre tot és tecnologia i coneixement científic. Les principals agències espacials de la Terra, la nord-americana NASA, l’europea ESA, la japonesa JAXA o la russa ROCOSMOS no estan per a aquestes històries, centrats com estan ara en l’Estació Espacial Internacional (ISS) i l’exploració robòtica de Mart.
Així que aquests del Mars One han de recorrer per força a l’empresa privada. Només la companyia Space X és capaç d’enviar coets a l’ISS. De fet els dibuixos i videos del projecte Mars One tenen una gran semblança als prototips d’aquesta companyia. Però no es coneix cap contacte de l’equip de Mars One amb els responsable de Space X i a més a més aquesta companyia encara no té cap coet amb capacitat per arribar a Mart i encara menys per portar astronautes vius a Mart amb tot el problema del suport vital que implica.
I és que hi ha un fet que els responsables de Mars One han obviat i que els candidats a anar-hi han menystingut. Les dades de radiació obtingudes per RAD, l’únic instrument del laboratori MSL Curiosity que va estar en funcionament durant el viatge a Mart, va detectar un nivell de radiació molt superior al que podria suportar un esser humà, equivament a fer-se un escàner de cos sencer cada 5 dies. Tot això ho explica molt bé Joan Ayats al seu bloc Camí de Mart. Així que si s’aconsegueix enviar uns astronautes cap a Mart, arribaran morts o moribunds. No crec que el reality show done molts beneficis en aquestes condicions.
Hi ha també un problema ètic en l’exploració humana a Mart que no he vist tractat enlloc. Fins on coneguem Mart va tindre mars i rius en un passat remot. És possible que la vida isquera en aquell món al mateix temps que sorgia en la Terra. La búsqueda de vida microbiana marciana antiga o actual és, per tant, un dels reptes de l’exobiologia futura. Però l’arribada descontrolada d’essers humans pot contaminar de bacteris terrestres el planeta roig. Quin dret tenen uns astronautes no científics d’anar a Mart i destruir un possible ecosistema marcià? No fem el mateix error que feren els exploradors europeus a Amèrica important els virus de la verola i del xarampió que foren els aliats perfectes de la conquesta americana.
Mars One, per tant, no va enlloc. Quan deixaran de fer-li propaganda de franc els gran mitjans?
Ràdio Universitat ens ha entrevistat sobre aquest tema en el seu programa A fons.
Podeu trobar més informació del tema al bloc de Javier Pelaéz, La Aldea Ireductible. Esa gran tomadura de pelo llamada Mars One. Amb tota la tecnologia que ens falta per a aconseguir fer arribar un esser humà a Mart
Vinyeta del viatge a Mart. De wired.com