Adéu a l’estiu. Avui comença la tardor

Finalment, amb un oratge que sembla encara d’estiu, avui comença finalment la tardor de l’any 2013 a l’hemisferi nord.

Segons ja vaig dir a l’apunt del mes de setembre la tardor començarà avui diumenge, 22 de setembre a les 22:44 h, hora local. Aquesta estació astronòmica durarà 89 dies i 20 hores i acabarà a les portes de Nadal, el dia 21 de desembre, en que l’hivern es farà present.

L’astronomia defineix de manera exacta el moment de la tardor, l’anomenat equinocci de tardor, com el pas del disc del Sol per l’equador celeste en el seu moviment cap al sud sobre l’esfera celeste.

Com que l’equador celeste passa pels punts cardinals est i oest, aquest divideix l’esfera celeste en exactament dues parts iguals i, per tant, com que el Sol es troba avui sobre aquest cercle màxim celeste, eixirà per l’est i es pondrà per l’oest. De fet és l’únic dia en que ho fa, juntament amb el dia de l’equinocci de primavera. Una conseqüència d’aquest fet és que el dia i la nit duraran exactament 12 hores.

Durant aquesta tardor tindrem la sort de gaudir de dos eclipsis, encara que no massa espectaculars des de la nostra latitud. El primer eclipsi serà penombral de Lluna la nit del 18 al 19 d’octubre. El nostre satèl·lit només s’enfosquirà una miqueta però no es farà totalment fosc. El segon eclipsi serà de mixt o híbrid el dia 3 de novembre. Durant part del fenomen l’eclipsi serà total i durant una altra part anular. Però, això només serà visible al mig de l’Atlàntic i en Àfrica Central. Per ací només tindrem un eclipsi parcial de Sol. Veurem que la Lluna taparà un escàs 10% del disc solar.

I com ja vaig contar fa temps, els maies també tingueren en compte aquests fenòmens astronòmics i els feren servir molt sovint en els seus temples, segurament per atemorir la població i per controlar-la. Així a la zona arqueològica de Dzibilchaltún, al Yucatán, la primera eixida del Sol de la Tardor se situa perfectament emmarcat dins de l’edifici Casa de las Siete Muñecas. Evidentment aquest fenomen també es pot observar uns pocs dies al voltant d’aquesta data i també al voltant de l’equinocci de primavera. Els maies utilitzaven el moviment del Sol com a base del seu calendari per a planificar-se la vida ja que depenien de les collites. Amb l’equinocci de primavera començava la sembra i a l’equinocci de tardor la collita.

Foto: ‘Casa de las siete muñecas’ en Dzibilchaltún. Yucatán.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *