A Pamplona per la protecció del cel nocturn

La contaminació lumínica no és tan sols un problema en aquesta part d’Europa sinó que és, de fet, un tema que preocupa els investigadors implicats a tot arreu del món. És per a aquesta raó que convé reunir-se de tant en tant i parlar dels problemes comuns, de les estratègies a seguir en l’estudi d’aquest tipus de pol·lució. També en aquestes reunions de treball es decideixen seguir els mateixes protocols en la presa de les mesures per a després poder compartir les dades obtingudes.Per aquesta raó la setmana passada assistirem al XIII European Symposium for the Protection of the Night Sky celebrat a la seu del Planetari de Pamplona, veritable centre de cultura científica de Navarra.Investigadors de tot l’estat hi assistiren, juntament amb gent d’Alemanya, Països Baixos, Flandes, Estats Units i fins i tot del Japó.

La conferència inaugural Llum a la nit: conseqüències per a la salut humana, va anar a càrrec de la doctora Maria de los Ángeles Rol de Lama, del Laboratorio de Cronobiología de la Universidad de Múrcia. Una conferència magistral que ens feu veure com els rellotges biològics humans es troben actualment afectats per la sobreil·luminació de les nostres ciutats (disrupció circadiana). Una espècie diürna com la nostra que ha viscut amb la cadència natural dia/nit durant desenes de milers d’anys ha notat com en pocs anys s’ha allargat el dia de manera artificial amb les llums blanques públiques i privades. Els efectes estudiats en animals mostren una clara correlació entre l’exposició a la llum a la nit i la incidència de càncer. Actualment s’estan fent estudis a tot el món per confirmar-ho en humans. De moment l’Organització Mundial de la Salut ha adoptat una actitud de prudència i diu que “la disrupció circadiana és probablement carcinogènica en humans” També podeu llegir aquest text en anglés.

Però hem parlat també d’altres aspectes de la contaminació lumínica com ara la seua incidència en l’estalvi i en l’eficiència energètica. La part històrica, com la xerrada de Susana Malón i Maria Álvarez, ens ha fet reflexionar de com estalviaven els nostres avis però l’ús actual de LEDs ecològics de color ambre, de l’empresa de Besalú, Ignialight, permeten conjugar realment les noves tecnologies amb el medi ambient i la salut humana. També ens mostraren exemples reals de descontaminació de llums excessives o mal instal·lades en algunes poblacions catalanes.

Una de les sessions es dedicà a parlar de regulacions i normatives actuals.

Pere Orts, de Cel Fosc, “celebrà” el 18é aniversari dels primers treballs per aconseguir una Llei catalana de Prevenció de la Contaminació Lumínica. Després de la seua aprovació al Parlament de Catalunya el 2001 i del fallat reglament tombat pel TSJC, sembla que en pocs mesos Catalunya tindrà finalment un reglament decent d’acord amb l’esperit de la llei.

Curiosa va ser la partipació de l’admi-nistració navarresa que després d’uns anys d’haver fomentat i subvencionat el canvi de l’enllumenat públic a LED sense cap estudi previ, ha passat a una actitud més responsable i sostenible per a subvencionar actualment auditories energètiques i instal·lacions de llums ecològiques. Ací s’ha notat l’assessorament actual de l’equip del Planetari de Pamplona. Els tècnics del departament van reconèixer el seu error anterior, cosa no gens freqüent en l’adminstració pública i que els honora.

La població medieval de Puente la Reina/Gares és el punt d’encontre dels camins navarrés i aragonés del Camí de Sant Jaume. Tots els caminants que fan la ruta passen per aquí. Fa uns anys la corporació municipal decidí, per unanimitat, apostar per un enllumenat públic eficient i ecològicament sostenible i amb l’ajuda del Planetari de Pamplona, ara el poble presenta un aspecte ben diferent amb una llum que no entra per les finestres, allumena només el carrer i sense que la llum s’escape cap a l’espai. De fet ens digueren que l’estalvi era apreciable i que des d’un turó pròxim el poble ja ni es veu, cosa que per ací seria increïble. I tot fet amb llum de sodi groc tradicional sense recórrer al LED.

Però la contaminació és un fenomen mundial. A Tòquio no es veuen les estrelles, les estacions principals de metro resplendeixen en blanc en les imatges de l’Estació Espacial Internacional. En marxa hi ha un projecte per conscienciar els seus habitants de la necessitat d’un cel lliure de llums, una feina heroica donada la immensitat de la ciutat. Des d’Alemanya també hi lluiten des d’universitats i observatoris públics i privats. Als Estats Units encara podem trobar indrets on el firmament és negre i la visió de la Via Làctia és espectacular a només 200 km de Los Angeles.

Els nostres col·legues de la Universidad Complutense ja porten anys treballant el tema i ja poden parlar de l’evolució de la contaminació a Madrid des de terra i des de l’Estació Espacial Internacional. Per la nostra banda, nosaltres presentàrem els nous resultats de les mesures de contaminació obtingudes els darrers mesos per les comarques valencianes. La implantació accelerada dels LEDs de llum blanca en els nostres pobles incrementarà la contaminació lumínica i, per tant, ens afectarà com a humans. Els presents se sorprenien d’aquest allau lumínic valencià sense estudis tècnics i vorejant la il·legalitat.

Una reunió agradable i ben útil on els companys d’arreu del món hem compartit idees i desitjos d’un món més net per al futur.

Fotos: Inauguració, Aspectes de Puente la Reina/Gares i exposant al congrés. Enric Marco

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *