El cel de setembre de 2013

El mes de setembre ha començat amb unes temperatures suaus després de les tempestes de finals d’agost. Aquest és un clar anunci que l’estiu s’acaba i prompte ens vindrà la tardor.

El planeta Saturn continua entre les constel·lacions de la Verge i Libra. Després d’haver-se observat els darrers mesos cap a l’horitzó oest poc després de la posta de Sol, la seua observació serà cada vegada més difícil. Anirà acostant-se de dia en dia al Sol i situant-se a la vora del planeta Venus. Els dos planetes es trobaran finalment a menys de 4 graus de separació (l’espai que ocupa 8 llunes plenes) entre els dies 16 al 19 de setembre. Finalment, però, el planeta dels anells desapareixerà en les lluentors del sol del crepuscle.

Com sempre passa, la Lluna ens ajudarà a trobar el planeta en el cel oest del capvespre. Un creixent lunar es situarà al costat de Saturn la nit del 9 de setembre.

Malgrat que Venus romandrà ben baix a l’horitzó tot el mes, la seua brillantor el fa ben discernible en el cel oest després de la posta de Sol. És ben bé l’estel del vespre. Una fina tallada de Lluna es situarà a la seua dreta la vespra del 8 de setembre. Però, a més a més, al mateix moment, Spica (α Virgo) es podrà veure a la dreta de la Lluna, mentre que Saturn es veurà una mica més a l’esquerra. Una foto de record de la línea de quatre objectes celestes (de dreta a esquerra, Spica, Lluna, Venus, Saturn) pot ser ben bonica.

Els altres planetes s’han de veure a la matinada, abans de l’eixida del Sol.

Júpiter, que ha anat separant-se del Sol durant tot l’estiu, es veu ara en un cel totalment negre unes 4 hores abans de l’eixida de la nostra estrella, en direcció est, tot just enmig dels dos Bessons. Aquest planeta ens donarà visions espectaculars dels seus núvols en les observacions populars del proper hivern.

Mart, que a principi de mes eixirà cap a les 5 de la matinada per l’horitzó est, serà protagonista de l’esdeveniment més interessant del mes. A finals del mes d’agost el planeta entrà en la constel·lació de Cancer i les matinades dels dies 8 i 9 de setembre Mart creuarà per sobre del seu més conegut cúmul estel·lar, el Pessebre, també anomenat M44. Els dos objectes es veuen superposats però les distàncies en que es troben cadascun d’ells és molt diferent. Mart es trobarà a 338 milions de quilòmetres de la Terra mentre que el cúmul es trobarà 16,5 milions de vegades més lluny.

L’objecte M44 es pot veure a ull nu en nits clares i fosques. Va ser uns dels primers objectes del cel profund estudiats per Galileu Galilei amb el seu telescopi allà pel 1610. M44 es troba situat a uns 590 anys llum de distància i el formen unes 1000 estrelles.

Durant les nits del 8 i del 9 de setembre, uns prismàtics o un telescopi petit us permetrà veure el contrast en el color ataronjat del planeta Mars amb el blanc blavós de les estrelles del cúmul.

La Lluna farà acte de presència al costat de Mart la matinada del dia 2 de setembre.

Finalment Mercuri, situat en una direcció pròxima al Sol, serà invisible durant aquest mes.

Setembre és també l’últim mes de l’estiu. El dia 22, a les 22:44 h, (hora local) el Sol, en el seu camí sobre el firmament, creuarà la línia de l’equador celeste. Serà el dia de l’equinocci, amb 12 h. de llum diürna i 12 h de nit. Acaba l’estiu i comença la tardor.

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Fase Mes Dia Hora
Lluna nova Setembre  5 13 36
Quart creixent Setembre 12 19 08
Lluna plena Setembre 19 13 13
Quart minvant Setembre 27 05 55

Si voleu obtenir més informació i un senzill mapa del cel observable del mes de setembre de 2013, podeu punxar aquest enllaç. Pertany al Planetari de Quebec i el mapa del firmament el podeu tindre en francés.

Imatge: Imatge de Mart creuant el cúmul del Pessebre (M44). 1 d’octubre 2011. Carles Duarte i Montserrat.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.