Pols d'estels

El bloc d'Enric Marco

Publicat el 6 d'agost de 2013

Un any a Mart


Estem d’aniversari.

Avui fa un any que el robot explorador (rover en anglès) Curiosity arribà sense problemes al fons del cràter Gale de Mart. Ho explicava detalladament en la crònica que vaig fer l’any passat. En directe, com qui diu, vàrem viure l’emocionant i complicat aterratge del robot des de la seu del Centro de Astrobiologia a Torrejón de Ardoz, centre que juntament amb la Universitat Politècnica de Catalunya vàren desenvolupar REMS, l’estació meteorològica del rover. Malauradament sembla que una roca va fer malbé un dels sensors de REMS i aquest ha perdut part de la seua capacitat. Coses de l’exploració espacial.

Curiosity ja ha assolit el seu principal repte científic. Ja ha determinat que les condicions de Mart en el passat eren aptes per a sostindre algun tipus de vida.

Segons comenten en la nota de premsa de la NASACuriosity ha treballat de valent aquest any. Ha produït més de 190 gigabits de dades; ha enviat a la Terra més de 36,700 imatges en alta resolució; disparat més de 75,000 el làser per investigar la composició de les roques; ha recollit i analitzat mostres de material de dues roques  i ha corregut sobre la superfície marciana més de 1,6 km.

El sofisticat sistema d’aterratge (retrocoets més grua celeste) va aconseguir depositar Curiosity al cràter Gale, prop del Mount Sharp. Aquesta muntanya presenta estrats geològic a la vista, inclòs alguns d’ells indentificats per satèl·lits en òrbita marciana com a formats en ambients humits. El rover va aterrar a només 1,6 km d’aquest interessant objectiu.

Els científics de la missió es centraren de primeres en uns afloraments del terreny que es van relacionar amb un antic i vigorós flux de corrent.

L’anàlisi de les perforacions fetes amb el taladre a les roques marcianes ha descobert proves d’un passat ben apte per a mantindre vida microbiana fa milers de milions d’anys.

John Grotzinger del California Institute of Technology en Pasadena, científic de la missió, declarà que Ara sabem que Mart va oferir condicions favorables per a la vida microbiana fa milers de milions d’anys. És molt gratificant haver aconseguit aquesta fita, però ha obert el nostre apetit per saber-ne més. Esperem que els estrats del Mount Sharp preservaran una àmplia diversitat d’altres condicions medioambientals que poden haver afectat l’habitabilitat.”

La missió també va mesurar els nivells de radiació causada pel Sol i els raigs còsmics en tot el viatge d’anada i sobre la superfície marciana. Els nivells han resultat ser massa elevats per que la vida humana ho suporte. L’enviament d’astronautes a Mart resulta ara molt més complicat. Caldrà fer-hi més investigació en nous sistems de protecció radiològica si no volem que els astronautes arriben morts a Mart o amb greus seqüeles per càncer.

Finalment la missió Curiosity ha descobert de quina manera Mart va perdre gran part de la seua atmosfera i de quina manera va passar de ser un planeta humit amb rius i mars a ser un desert congelat. Els processos que s’esdevingueren en l’alta atmosfera marciana responsables d’aquest fet seran estudiats per la pròxima missió a Mart la Mars Atmosphere and Volatile Evolution (MAVEN), que està ja preparada per ser llançada en Novembre.

El bloc especialitzat en el robot explorador Curiosity, Camí de Mart, de Joan Ayats, ha estat seguint l’aventura èpica de l’exploració d’un nou món. En aquest bloc podreu veure moltes de les troballes, experiències d’enginyeria i curiositats d’aquest enginy marcià.



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Exploració de l'espai per Enric Marco | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent