Els dies i les dones

David Figueres

Publicat el 20 d'abril de 2006

PROPERA PARADA

S’estan drets davant la porta del vagó de metro. Passen la seixantena. Tots dos amb gorra de llana. Ulleres de vidres gruixuts. Un d’ells diu alguna cosa que no entenc. Sí que escolto el que li contesta l’altre, que deu ser sord i es dirigeix a tot el vagó en ple, sense adonar-se’n:

-Va, va, va, va…. tanto Putxol, tanto Putxol! Aquí el bueno é el Maragal. Cuchaloquetivoiadisí: mira si é importante; mira si é importante, que antes i todo de ser arcalde, eh?, antes i todo de ser arcalde, cucha: ya tenía una parada de metro con su nombre!



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Lírica lleugera per dfigueres | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent