Tot esperant les Persèides d’enguany

S’acosta la nit més esperada per als amants del cel, un esdeveniment que ens associa clarament amb l’univers: la pluja d’estels de les Perseides.

Durant els pròxims dies, un polsim anirà caient del cel. La crema d’aquests granets de pols en l’alta atmosfera ens enllumenarà al llarg de les nits de l’11 al 13 d’agost.

Quin és l’origen d’aquestes llums celestes que, màgicament per als poc avesats a mirar cap amunt, creuen el firmament? Tot aquest foc d’artifici natural té un origen molt llunyà en l’espai i el temps. La causa última és el resultat del pas d’un cometa per les proximitats del Sol.

Un cometa és una relíquia de la formació del sistema solar. El Sol i els planetes es formaren a partir de la matèria d’una gran nebulosa de gas i pols (minúsculs elements de silicats i metalls). Part d’aquest material que no formà part dels planetes, com ara les restes de gels de diversa composició, van quedar allunyats de les proximitats del Sol i des de fa mil·lennis vaguen en dos núvols de cossos congelats, el cinturó de Kuiper i el núvol d’Oort, situats molt més enllà de Neptú.

Aquests cossos primordials preserven les condicions químiques del temps de la formació planetària i potser, fins i tot, algunes de les cendres de les estrelles que contaminaren amb la seua explosió la nebulosa primitiva d’on es formà el Sol. Són, per tant, arques on es preserva les petjades de la més antiga composició del sistema solar, sense alterar, congelat en el temps.

Les pertorbacions gravitatòries entre aquests cossos congelats poden alterar els seus moviments dins dels núvols de cossos transneptunians i fer-los caure cap al Sol. Seran llavors anomenats cometes, i, aquests trossos de gels bruts (gels d’aigua, amoníac, etc. i pols) com se solen anomenar, van escalfant-se en acostar-se al Sol i emeten matèria mitjançant immensos dolls que formen cues de pols i gas ionitzat. El resultat és que l’òrbita del cometa va embrutant-se amb els materials perduts en forma de diminutes roques o gels.

La Terra, al llarg de l’any, va creuant les òrbites de diversos cometes i va trobant-se amb els seus residus. Així, realment podríem dir que l’efecte és similar a un vehicle corrent per un camí de terra alçant la pols al seu darrere. Si el nostre cotxe creua el camí poc després, la pols del vehicle anterior li caurà a sobre. De la mateixa manera la Terra recull la matèria cometària.

En el cel nocturn d’aquests dies, veurem com els meteors de les Perseides semblen provindre de la constel·lació de Perseu, que eixirà per l’horitzó est cap a la 1 de la matinada. La zona d’on ixen rep el nom de radiant i els objectes brillants divergeixen d’aquest punt. Tanmateix els meteors que semblen divergir del radiant es mouen en realitar en l’espai en camins paral·lels entre ells. L’explicació de l’aparent contradicció cal trobar-la en un efecte de perspectiva equivalent a de quina manera veiem divergir els rails paral·lels de les vies del tren.

Les Perseides estan associades al cometa 109P/Swift-Tuttle. Aquest té un període orbital de 133,28 anys. El seu últim pas prop del Sol va ser l’11 de desembre de 1992 i no tornarà, per tant, fins el 12 de juliol de 2126.

La pols cometària ha anat caient al llarg dels mil·lennis sobre la Terra. Les partícules més grosses, d’1 mm de diàmetre o més, es cremen en l’alta atmosfera terrestre a causa del fregament. Les partícules més petites però, de dècimes de mil·límetre o menys, són tan diminutes que l’aire les frena en lloc de cremar-les. Centenars d’aquestes partícules s’han recollit de l’estratosfera i examinades en el laboratori. Moltes d’elles mostren una estructura porosa i fràgil típica dels residus cometaris. Aquesta pols còsmica es troba a tot arreu. És en l’aire que respirem, l’aliment que mengem i l’aigua que bevem.

Enguany, els especialistes no es posen d’acord per afinar quina serà la nit òptima per veure caure les restes del cometa Swift-Turttle sobre la Terra. La nit del 12 al 13 d’agost sembla la més favorable per a veure caure els estels però la nit anterior (11-12) no sembla tampoc massa dolenta. Una Lluna creixent que ja s’haurà amagat a l’hora del màxim de la pluja no ens molestarà enguany gens. Estireu-vos a terra o sobre una gandula per tindre una visió total del cel. Observeu el firmament entre les 22:00 h i les 4:30 per captar tota la seua bellesa.

Cal dir que sempre serà millor observar des d’un lloc fosc. Mirar des del centre d’una ciutat pot ser molt decebedor. I si vos estireu sobre una tovalla a la platja o al camp molt millor. Així podreu veure tot el cel de cop i no us perdreu cap meteor. Què empipador resulta quan el company que mira en altra direcció diu. “una, la veus….”! Massa tard, ja s’ha cremat a uns 80 km d’altura…..

Que tingueu un cel ras aquests pròxims dies.

Vídeo: Red española de Bólidos y Meteoritos. SPMN

Imatge: Starwatch: Perseids meteor shower, The Guardian. 2 d’agost de 2010

 

4 pensaments a “Tot esperant les Persèides d’enguany

  1. En primer lloc gràcies per les magnífiques explicacions que ens dones periòdicament. No podries pas haver-ho dit millor: “focs d’artifici”. La matinada del 3 al 4 d’agost, en un sopar d’amics enmig de l’horta de Crevillent, vam quedar bocabadats en veure una mena de “palmera” de color verd groguenc que desdendia pel quadrant nordest. Va ser espectacular, no recorde haver vist una llàgrima semblant tan espectacular i que tan recorda a les traques de la nit de l’Albà d’Elx. A Crevillent sempre els hem anomenat “palles”, vid DCVB.
    Salut i endavant.
  2. Ahir cap a la 1h. de la matinada. vaig veure un parell de llàgrimes precioses. a quarts de 10 de la nit  havia vist la lluna prima com una espiga que davallava rere Bellver. Mirar el cel de nits ara a l’agost paga la pena. Abraçada
  3. Anit, passades les 11 vaig sortir a la terrassa, la badia bé s’ho mereix. De sobte, una fletxa gegantina de llum brillantíssima creuà el cel d’oest a est (més o potser menys). El primer dels perseides. Un bon auguri… 
    Una abraçada i bona nit. 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *