Pols d'estels

El mes ha començat amb un cel encara no massa estable, on la calitja i els núvols ens dificulten l’observació de la porció estiuenca del firmament que és ben interessant. La presència del Triangle d’estiu, ja quasi dalt del cap en fer-se fosc, de les constel·lacions de l’Escorpí i Sagitari prop de l’horitzó sud i de la més present saga d’Andròmeda formada per les constel·lacions de Cassiopea, Cefeu, Perseu i Andròmeda que ja surten per l’est en les primeres hores de la matinada, ens permet recuperar el gaudi de l’observació de cel.

Aquest agost, els únics planetes visibles a ull nu, en les primeres foscors del capvespre, són Venus i Saturn. Poc després de la posta del Sol els podren veure prop de l’horitzó oest.

Venus, apareix molt brillant i és fa notar una vegada el Sol ja s’ha amagat. El problema és que en aparèixer ja es troba molt baix i la seua observació no dura més d’una hora. Aquesta poca altura fa que la seua visió telescòpica siga pobra. La seua visió a través de les turbulències atmosfèriques causades per l’aire calent que puja des de terra ens el mostra distorsionat i poc atractiu. Tanmateix, si el mirem amb calma amb un telescopi podrem descobrir que el planeta presenta fases com la Lluna. Com que l’òrbita del planeta és interior a l’òrbita de la Terra, vist des del nostre planeta, la llum del Sol li incideix de costat.

Saturn és molt més interessant al telescopi. Ara es troba situat en la frontera entre les contel·lacions de la Verge i Balança. Al cel forma parella, durant una temporada, amb Spica, la principal estrella de Virgo i amb qui competeix en brillantor. Saturn es troba més alt i més cap a l’est i Spica més baix i cap a l’oest. Els anells de Saturn estan inclinats uns 17º i una mirada a través d’un instrument òptic us deixarà amb la boca oberta. No deixeu passar l’oportunitat d’observar-lo en alguna de les moltes observacions populars d’aquest estiu. Al costat del planeta podreu veure també Tità, la seua gegantina lluna, amb rius, mars i llacs de metà líquid.

Caldrà aixecar-se ben d’hora per observar els altres planetes. Júpiter, Mart i Mercuri, una vegada han passat per darrere del Sol, ja es deixen veure una hora abans de l’eixida del Sol, cap a l’est, sobre la constel·lació dels Bessons.

A partir de les 5 de la matinada eixirà Júpiter, seguit minuts després per Mart i ja cap a les 6, dins de les primeres lluïssors del Sol eixint, Mercuri. L’alineació dels tres planetes és digna de veure i més si hi sumem la Lluna, amb una fase molt fina, que hi serà present la matinada dels dies 3, 4 i 5 d’agost.

El 24 d’agost els satèl·lits de Júpiter Ganímedes, Europa i Calisto es trobaran molt pròxims i alineats. Dignes d’una foto.

Però agost és també el mes de la pluja d’estels de les Perseides. Encara que aquesta pluja serà el tema d’un nou apunt els propers dies (Perseides 2013), ja podem avançar alguna cosa.

Enguany, els especialistes no es posen d’acord per afinar quina serà la nit òptima per veure caure les restes del cometa Swift-Tuttle sobre la Terra. La nit del 11 al 12 d’agost sembla la més favorable per a veure caure els estels però la nit següent (12-13) no sembla tampoc massa dolenta. Una Lluna creixent, que ja s’haurà amagat a l’hora del màxim de la pluja, no ens molestarà enguany gens. Mireu el cel entre els 22:00 h i les 4:30 h per captar-los. Això sí, busqueu llocs foscos lluny de la contaminació lumínica de les ciutats per gaudir de la pluja d’estels amb tot el seu esplendor.

Bon estiu.

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Fase	Mes	Dia	Hora
Lluna nova	Agost	6	23 50
Quart creixent	Agost	14	12 56
Lluna plena	Agost	21	03 45
Quart minvant	Agost	28	11 35

Si voleu obtenir més informació i un senzill mapa del cel observable del mes de agost de 2013, podeu punxar aquest enllaç. Pertany al Planetari de Quebec i el mapa del firmament el podeu tindre en francés.

Imatge: Cel de l’horitzó est del dia 4 d’agost 2013 a les 6:30. Stellarium.