L’origen còsmic de la vida a Ca les Senyoretes

Grossos núvols de tempesta havien senyorejat el cel de la Vall d’Albaida feia unes hores i tot indicava que la Nit Temàtica dedicada a l’astronomia d’enguany quedaria aigualida.

Tanmateix l’aigua caigué assenyadament i cap a les 9 del vespre el cel s’aclarí i deixà veure clarament la serralada del Benicadell i el cel ras des de la terrassa de Ca les Senyoretes a Otos.

Vàrem tindre el temps just per muntar els telescopis. En el cel del capvespre es pogué ataüllar el planeta Venus, ben a prop de l’horitzó cap a l’oest i més alt i cap al sud est la parella amb una brillantor semblant, l’estel Spica (alfa Virgo) i el seu acompanyant temporal Saturn.

Més de 40 persones estaven ja presents a ca Joan i Assumpció per observar el cel de l’estiu i parlar de ciència mentre gaudíem d’un bon àpat preparat per l’ama de la casa. Astrònoms aficionats, fotògrafs brillants o simplement curiosos de la ciència del cel s’havien inscrits a la trobada.

Venus, amb un petit disc enmig de les turbulències de l’horitzó, se’ns mostrava amb una fase avançada de quart creixent.

Saturn, amb el seu anell, deixà embadalida la gent que no s’esperen veure’l tan clar. La nit permetia veure la grossa lluna Tità amb 3 o 4 satèl·lits més ben prop de l’anell.

Els presents s’animaren veient els dos planetes i feren preguntes o tractaven de fotografiar el cel de la nit, que mostrava clarament el Triangle d’estiu travessat per una poc brillant Via Làctia.

El sopar va ser molt agradable, entretingut i aclaridor parlant de literatura valenciana i de la fornada de nous autors i noves obres.

Ja a les postres, una sorpresa ens feu alçar de la cadira ràpidament. A les 00:15 de la nit el pas del satèl·lit Iridium 42 pel cel de la Vall anava a il·luminar la sessió. Mirant atentament cap a l’oest, a una altura d’uns 11º, un dèbil llum féu acte de presència i mentre es movia lleugerament, la seua brillantor superà la de qualsevol estrella del cel i la de Venus i tot, fins arribar a la magnitud -6. El satèl·lit, en aquell moment a 2289 km de distància, havia girat els panells solars l’angle just per banyar-nos amb la llum solar. La meravella durà, però, només uns segons.

Acabats de sopar, començà la xarrada astronòmica preparada per a enguany. La idea que els components de la vida a la Terra provenen de l’espai s’ha anat consolidant en l’àmbit científic durant els últims anys. El que pretenia amb l’explicació era que els presents foren conscients de la connexió evident de nosaltres amb tot l’Univers. Com deia Carl Sagan, som pols d’estels. Els elements que són fonamentals per a la vida tal com la coneixem s’han format en esdeveniments catastròfics durant la història de l’Univers: el Big Bang, l’explosió de supernoves i la col·lisió d’estels de neutrons. De tot això parlàrem a la terrassa de Ca les Senyoretes fins ben entrada la matinada.

Acabada la xerrada, la Lluna minvant ja havia eixit de darrere el Benicadell i els visitants pogueren gaudir de l’observació dels cràters i dels grans mars a través dels dos telescopis preparats per a l’ocasió.

Els més valents dels presents encara es quedaren passades les dues de la matinada per observar alguns objectes de cel profund com ara la nebulosa anular de la Lira o el cúmul globular d’Hèrcules.

La meua particular marató d’observacions estivals ja ha començat, senyal que el meu estiu ja està en marxa.

Fotos: Diversos moments dels actes a Ca les Senyoretes. Enric Marco.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *