Des d'aquí

Un blog de Salvador Montalt

Joan Barril, Antoni Bassas i fins i tot Joan Ollé

Quan, a la Generalitat, manava Convergència i Unió i si no estic mal informat, en Joan Barril va haver de deixar de ser col·laborador d’ “El Matí de Catalunya Ràdio”, per decisió de càrrecs polítics de l’emissora. Afortunadament, des de fa unes temporades al tenim a “El cafè de la República”. A la ràdio nacional del nostre país, hi haurien de ser els Antoni Bassas i els Joan Barril. Deixeu-me dir que, si em féssiu triar, jo em quedaria amb en Bassas; però és que no hem de prescindir de ningú. L’un més nacionalista, l’altre més àcrata, tots dos catalans, intel·ligents, lúcids, professionals, rigorosos, seriosos (sense renunciar a l’humor, que una cosa no té res a veure amb l’altra). L’un i l’altre ens han donat la complementària diversitat de punts de vista, la pluralitat de matisos, sempre des d’una perspectiva de país, que, al capdavall, és des d’aquesta part de la nostra civilització que parlen, amb consciència clara del que fan.

A mi, el Barril que escriu a El Periódico i el que diu segons què per Catalunya Ràdio, no m’agrada: vull dir que jo no penso com ell i em pot arribar a molestar. La grandesa de la llibertat d’expressió és que ell segueixi escrivint i dient el que pensa i jo pugui celebrar l’aportació d’idees altres a les meves, tingui l’oportunitat de percebre, a casa, la coexistència de sensibilitats altres a les meves. Sempre des de la professionalitat i la perspectiva de país amb què es fa —per entendre’ns, mai, ni per morbositat, no me’n vaig a escoltar massoquistament les COPE, ni les SER, ni les RNE, ni cap d’aquestes emissores forasteres o colonials, protofeixistes o no—.

A la ràdio nacional del nostre país, hi haurien de ser els Antoni Bassas i els Joan Barril. I fins els Joan Ollé. Dissortadament, ara ens han deixat sense en Bassas, per descarada decisió política i l’equilibri s’ha trencat. Jo em pregunto, si al PSC no li agradaven les editorials d’en Bassas, li han dit res, li han tallat les ales a Barril? Si el PSC —i vés a saber si a ERC i/o ICV— no podia aguantar “Alguna pregunta més”, poden, em pregunto, resistir les esbiaixadíssimes intervencions de Joan Ollé? Si no se’ls han carregat, he de suposar que sí, que ja els va bé. D’això se’n diu desviar sectàriament la ràdio nacional. I, com a efecte secundari, carrega un injust pes de col·laboracionisme polític a Joan Barril i el seu equip, perquè ara, si els segueixo escoltant, sabré que ells poden sortir per l’entena de Catalunya Ràdio perquè agraden als sectaris que manen. Ara, si segueixo sentint l’inefable Ollé, sabré que, mentre als que pensen com ell els deixen parlar, als que pensen com jo els fan callar. L’equilibri l’han trencat, la professionalitat queda esquitxada, instrumentalitzada pels poders polítics.

Prescindir d’Antoni Bassas ara, com al seu dia ho va ser foragitar Joan Barril, va contra el país, contra l’esperit (i no sé si també contra el text) de la llei catalana per uns mitjans de comunicació públics, independents i de qualitat. Els responsables que això passi, si no dimiteixen, que no dimitiran, haurien de ser cessats, que no els cessaran. I per tant, els ciutadans, els oients, que també som electors n’hem de prendre nota, per responsabilitat de país.



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Sense categoria per desdaqui | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent