El cel de setembre de 2006

Júpiter encara serà visible però ja estarà molt baix. Els planetes Venus i Saturn es veuran a la matinada, cap a l’est, poc abans de l’eixida del Sol. I Plutó ha deixat de ser un planeta…

La constel·lació de l’Àguila (Aquila) és un dels grans conjunts estel·lars de l’estiu. La seua estrella principal, Altair, forma un dels vèrtexs del triangle estival que cobreix el cel aquests mesos de calor, constituït també per Vega, l’estel principal de la constel·lació de Lyra, i per Deneb, l’estel més brillant del Cigne. Durant el mes de setembre veurem l’Àguila en direcció sud, a una altura mitjana. Representa Zeus, convertit en Àguila, que s’endu el jove Ganímedes a l’Olimp per convertir-lo en el seu amant. La constel·lació està situada sobre la Via Làctia i per això, en haver una major concentració d’estrelles, s’han observat diverses explosions estel·lars. Es tracta de noves, estrelles que augmenten espectacularment i periòdicament de brillantor en aquesta regió del cel.

Júpiter encara serà visible però ja estarà molt baix. Només el veurem les primeres hores de la nit cap al sud-oest. Els planetes Venus i Saturn es veuran a la matinada, cap a l’est, poc abans de l’eixida del Sol. Els primers dies estaran prou junts però Venus s’anirà separant i s’aproximarà al Sol. El dia 19 un filet de lluna decreixent es trobarà en les proximitats de Saturn a només 2 graus.

La Lluna serà quart creixent l’1 de setembre, mentre que el 7 estarà en fase de lluna plena. El dia 14 tindrem una lluna en quart minvant. El 22 de setembre la Lluna presentarà l’aspecte de lluna nova. Finalment el dia 30 tornarem a tindre quart creixent.

Plutó ha sorprès sempre els astrònoms. Descobert el 1930, la seua grandària, distància al Sol i òrbita el fan més semblant als cossos provinents del Cinturó de Kuiper. A més a més, la seua lluna Caront descoberta el 1978 és molt gran de manera que es podria parlar d’un sistema planetari doble. La cosa s’ha complicat aquests últims anys quan s’han descobert alguns altres cossos, més enllà de Plutó, fins i tot més grans que ell. A més a més, la continuada troballa de nous planetes al voltant d’altres estrelles ha obligat la Unió Astronòmica Internacional, en la seua reunió d’agost a Praga, a aprovar una nova definició de planeta del sistema solar que en la seua versió senzilla seria: un planeta és tot cos aproximadament esfèric que gira al voltant del Sol i que ha netejat el seu entorn de cossos menors. El sistema solar s’ha quedat, de fet, amb 8 planetes: Mercuri, Venus, la Terra, Mart, Júpiter, Saturn, Urà i Neptú. S’ha creat una nova categoria de planeta nan que inclou Ceres, actualment l’asteroide més gran, Plutó i el nou cos 2003 UB313, popularment conegut per Xena. Ja en parlaré detalladament en una entrada d’aquest bloc els pròxims dies.

La imatge representa un mapa del cel nocturn del dia 1 de setembre 2006, a les 23:30 hores (hora oficial), que pot ser utilitzat per a l’observació. Només cal sostindre’l dalt del cap amb la part inferior en direcció al Sud (S). Així tindreu el Nord (N) a la vostra esquena en la carta, l’Est (E) es trobarà a l’esquerra i l’Oest (O) a la dreta. Aleshores veureu com les estrelles del mapa es corresponen amb les del cel. Existeix un mapa amb major resolució. Aquest planisferi també pot servir-vos durant tot el mes. Només caldrà restar 4 minuts per dia de l’hora d’observació indicada. Així aquesta carta serà correcta igualment per al dia 15 a les 22:30 hores i per al dia 30 a les 21:30 hores.

Que tingueu unes bones observacions.

Figura: Mapa celeste per al mes de setembre. Vàlid per al dia 1 de setembre a les 23:30 hores. Per a utilitzar-lo altres dies caldrà restar 4 minuts per dia de l’hora d’observació indicada. Gràfic del programa Cartes du Ciel.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *