Pols d'estels

Últim mes complet de la primavera, aquest maig ens presentarà l’acomiadament durant uns mesos del planeta Júpiter i l’arribada definitiva de Saturn com a planeta rei del cel.Sembla que la volta celeste deixa enrere les boires i va a permetre’ns l’observació asserenada dels objectes celestes.

Tenim sort ja que aquests primers dies del mes, amb una lluna prop de la fase de nova es deixarà veure la principal pluja d’estels de la primavera. El màxim de la pluja Eta Aquàrides serà el dilluns 6 de maig. S’esperen uns 55 meteors per hora. La pluja té la particularitat que els grans de pols que es cremaran en l’atmosfera provenen de la sublimació dels gels que el cometa Halley ha anat deixant pel camí de la seua òrbita, zona que la Terra travessa a principis de maig.

Saturn ja serà visible per l’horitzó est quan la foscor comence després de la posta de Sol. I si a principis de mes, cap a les 21:00 h ja serà visible prop de l’horitzó, a finals de mes, en fer-se fosc, el planeta dels anells ja es veurà ben alt al cel oriental. El passat 28 d’abril Saturn se situà en oposició a la mínina distància a la Terra. Ara és, per tant, el moment òptim per observar-lo ja que el podrem gaudir a qualsevol hora de la nit. Per ajudar a trobar-lo cal comentar que el dia 22 de maig una Lluna quasi plena se situarà a la seua dreta.

Júpiter es veurà cap a l’oest poc després de la posta de Sol. Tanmateix a mesura que passen els dies s’anirà aproximant cada vegada més a l’horitzó en direcció al Sol i els últims dies de mes serà dificil veure’l. El dia 12 una Lluna molt fina es posarà al seu costat i ens ajudarà a trobar-lo.

Venus també s’observarà poc després de la posta del Sol, molt prop de l’horitzó oest. Tanmateix, a diferència de Júpiter, a mesura que passen els dies s’anirà observant cada vegada millor ja que anirà pujant de dia en dia.

La Luna es situarà entre els dos planetes el dia 11 de maig.

Mercuri començarà a veure’s, tot just per dalt de l’horitzó oest, a partir del 18 de maig. Anirà separant-se del Sol i augmentarà la seua altura en passar els dies.

Aquest ball de planetes (Júpiter, Venus i Mercuri) ens proporcionarà durant uns dies una geometria variable d’astres en el cel occidental.

Tots aquests planetes es troben en el que s’anomena conjunció. Aquest fenomen celeste s’esdevé quan es troben dos o més objectes celestes molt junts, de manera aparent,  en una regió petita del cel. En aquest cas, de cap de les maneres els planetes s’acosten entre si. El que ocorre, com es pot veure al gràfic adjunt, és que vist des de la Terra, aquests objectes celestes es troben en la mateixa direcció.

Mercuri i Venus, amb les òrbites interiors a l’òrbita terrestre, ara mateix es troben darrere del Sol.  A final de mes s’alinearan amb la Terra.

Al mateix temps, molt més enllà, Júpiter, amb una òrbita exterior a la de la Terra, també es troba a l’altra banda del Sol. Entre el 23 i 28 de maig també s’alinearà amb els altres planetes i la Terra.

Aquest tipus de conjunció amb Júpiter, Venus i Mercuri és prou difícil de veure ja que, en mitjana, es produeix només cada quatre anys i mig.

Així que durant uns quants dies veuerem un veritable ball de planetes. Mentre Júpiter anirà baixant de dia en dia, buscant el fulgor solar, Mercuri i Venus se n’anirant separant. Tot plegat serà un continu de figures geomètriques dibuixades amb planetes. Un fenomen que és interessant fotografiar.

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Si voleu obtenir més informació i un senzill mapa del cel observable del mes de maig de 2013, podeu punxar aquest enllaç. Pertany al Planetari de Quebec i el mapa del firmament el podeu tindre en francés.

Foto 1: Cel del 27 de maig de 2013 cap a l’oest a les 21:15 h. Sky Safari.
Foto 2: Espace pour la vie, Montréal. Mercure, Vénus et Jupiter en vedette au crépuscule.