Llum dolenta a Buenos Aires
La nit portenya ja no serà la mateixa: la llum groguenca que dóna color a la Ciutat serà reemplaçada per una llum blanca potent que canviarà el paisatge nocturn. Després que el Govern de la Ciutat culmine amb el recanvi d’unes 91 mil lluminàries de sodi (72 per cent del total) per fanals LED, Buenos Aires es convertirà –segons el Ministeri d’Ambient i Espai Públic– en una de les “ciutats del món amb major quantitat de llums LED introduïdes en la xarxa d’enllumenat públic”.
Això és bo o és dolent? En principi, es tracta d’una inversió de 291 milions de pesos en tres anys. El Govern va justificar aquesta decisió en dos aspectes: l’econòmic i l’ecològic. Segons informació oficial, la Ciutat paga actualment 100 milions de pesos d’electricitat per enllumenat i 70 milions de pesos per manteniment. “S’espera reduir el consum d’electricitat entre un 45/50 per cent i el de manteniment en un 25/30 per cent”, expliquen. I agreguen que el LED assegura “major eficiència: major vida útil, menor consum, sota cost de manteniment, major poder lumínic. Amb açò, ens acostem a la nostra meta de reducció d’emissions de gasos d’efecte hivernacle i també a baixar costos operatius”, va assenyalar el ministre Diego Santilli.
Quan Diari Z li va demanar al ministeri d’Ambient els informes tècnics que van donar sustent a la decisió de canviar radicalment la il·luminació urbana, el Ministeri no va respondre la pregunta: es va limitar a enumerar potencials avantatges d’aqueixa tecnologia sense especificar en quina es basava. A més, van oferir una llista de ciutats que ja van encarar aquesta conversió tecnològica: Los Àngeles i Boston (EUA), Sídney (Austràlia) i Hsinchu (Taiwán), entre altres.
En veritat, no existeixen estudis concloents sobre la tecnologia LED aplicada a la il·luminació d’exteriors i hi ha veus oposades respecte dels seus efectes en la visió humana i sobre les seues virtuts ecològiques. Tampoc hi ha consens sobre els avantatges econòmics que implicaria.
NI SALUT
Diari Z va consultar especialistes de dues universitats –la Nacional de Tucumán i la de València– i va accedir a informes de l’Agència Nacional de Seguretat Sanitària de França (Anses) i la ong norteamericana que s’ocupa de la pol·lució lumínica International Dark-Sky Association (IDA). També consultà dos oftalmòlegs argentins, els quals al seu torn van facilitar estudis de Japó, Espanya, França i els Estats Units.
Continua…
Luciano Berretta és especialista en retina i còrnia, i integrant de la Societat Argentina d’Oftalmologia (SAO). Coincideix en que “l’exposició al LED pot resultar perillosa en xiquets”, però va advertir que “no existeixen estudis d’aquest tipus en l’Argentina i molt pocs a nivell mundial”. I va ser caut a l’hora de donar el seu veredicte sobre l’impacte d’aquestes lluminàries instal·lades en el carrer: “Tot va a dependre de la qualitat dels focus i que siguen instal·lats per personal qualificat perquè el mal ús o l’ús indiscriminat, l’alta exposició, pot generar danys oculars”.
Nicolás Levaggi –metge de l’Hospital Oftalmològic Lagleyze– va assenyalar que “l’exposició al LED de pacients predisposats pot generar maculopatia, una malaltia irreversible que afecta a la part central de la retina”. Levaggi considera que és necessari estudiar a les poblacions que s’exposen a aquest tipus de llum per a quantificar el risc real.
IDA, una organització nord-americana que des de 1988 es dedica a “advertir els perills de la contaminació lumínica”, també desaconsella l’ús de LED: segons informa, “el reemplaçament de les llums exteriors existents (principalment de sodi a pressió) amb recursos que emeten llum blanca i blava (tecnologia LED) no és prudent donat l’impacte negatiu ambiental i humà que pot resultar”.
La ONG critica els fabricants que promouen la il·luminació urbana amb LED i assenyala que el seu poder de lobby és suficient com per a haver assolit que en 2009 la Unió Europea (UE) ordenara reemplaçar les lluminàries per nous fanals LED. En total, es calcula que a Europa serien substituïdes uns 8 mil milions de bombetes.
Segons estimacions del mercat, la nova vedette de la indústria elèctrica actualment representa quasi el 30 per cent de la facturació total del sector, però es projecta que prompte arribarà al 50 per cent. En el 2020, estimen, representarà un 60 per cent dels ingressos d’aqueixa indústria.
Acatant la recomanació de la Unió Europea, a final de 2012, 211 dels 266 ajuntaments de la província de València van resoldre complir amb el recanvi tecnològic. Es va projectar una inversió de 30 milions d’euros per a comprar al voltant de 150 mil bombetes LED.
La Universitat de València va encarar llavors un estudi (“La contaminació lumínica generada per LED blancs”) que va descobrir alguns problemes reforçant el vell refrany que no tot el que brilla és or. El coordinador d’aqueix informe, l’astrònom Enric Marco Soler, va dialogar via mail amb Diari Z i va subratllar l’absència d’estudis sobre el cost/benefici de la tecnologia LED. “No se n’ha fet cap”, va explicar Marco, qui a més es va esplaiar sobre els desavantatges per als éssers humans: “El cos s’adapta als cicles dia/nit a través d’un mecanisme que es troba en la glàndula pineal. El transmissor de la informació és l’hormona melatonina que només se segrega en hores nocturnes. No obstant això, si es detecta alguna llum blanca o blava durant la nit, s’inhibeix la producció de melatonina ja que s’interpreta que és de dia i, per això, en vigília. L’efecte d’aquesta cronodisrupción sobre la salut és l’envelliment prematur, problemes cardíacs, alteració del son, deterioració cognitiva, trastorns afectius. A més, nivells baixos de melatonina en sang poden induir el creixement d’alguns tipus de càncer”.
També va posar en dubte els beneficis ecològics: “Això de l’impacte ambiental positiu no ho entenc. Es refereix que, com duren més, la seua construcció i ús implica un impacte menor en l’emissió de diòxid de carboni a l’atmosfera? Açò és la història de sempre. Encara no he vist un estudi seriós sobre aqueixa afirmació”.
NI DINERS
Si els dubtes es refermen sobre l’impacte en la salut humana, les referides a l’aspecte econòmic no es queden enrere. El Govern de la Ciutat és categòric: es reduirà a la meitat la despesa d’energia. A més, el ministre Santilli afirma que es baixaran costos operatius en el manteniment. La Ciutat contarà amb un centre de Telegestió (s’ocuparà del monitoreig digital des d’un espai unificat) que ajudarà a reduir el cost -que avui li costen uns 70 milions de pesos a les arques portenyes- en un 30 per cent. Els dubtes sobre el cost-benefici plantejades per la Universitat de València van ser reforçades per un estudi realitzat pel cap del Departament de Luminotècnia Llum i Visió de la Universitat Nacional de Tucumán, Eduardo Pomera. Aquest va presentar un informe durant el Congrés Internacional Lux Amèrica realitzat a Cartagena d’Índies (Colòmbia) l’any passat. “La decisió de reemplaçar lluminàries eficients de sodi o mercuri halogen ceràmic per LED, no és una alternativa econòmicament convenient. El seu reemplaçament és una decisió política sense suport tècnic ara per ara”, va dir a DIARIO Z l’investigador tucumà.
Pomera va comparar els avantatges i els desavantatges econòmics de diferents alternatives de sistemes d’enllumenat urbà: lluminàries amb llums de sodi d’alta pressió (llum groguenca tradicional de l’enllumenat vial), lluminàries amb llums de mercuri halogen amb cremador ceràmic (llum blanca càlida neutra o freda), lluminàries amb llums d’inducció (llum blanca també), lluminàries amb llums de plasma (llum blanca) i lluminàries LED (llum blanca).
Les instal·lacions d’aquestes diverses tecnologies havien de satisfer els requeriments luminotècnics de les normes IRAM-AADL Argentina en quatre tipus de vies de trànsit: autopistes, rutes, carrers secundaris i carrers residencials. Excepte la lluminària de sodi d’alta pressió, totes les altres produeixen llum blanca.
El resultat va ser que “la tecnologia LED, des del punt de vista d’eficiència energètica, ha igualat a les lluminàries de sodi d’alta pressió, mercuri halogen i plasma, però els costos no justifiquen encara la seua implantació, doncs no hi ha benefici per a amortitzar la gran inversió que requereixen, encara en el supòsit que no fallaren i sobrevisqueren més de vint-i-cinc anys”.
Pomera també va qüestionar que els LED poden tenir una vida útil d’entre 50 mil i 100 mil hores o més, com afirma el govern porteny. “Són afirmacions de fabricants no escrupulosos”, va assenyalar Pomera i va indicar que “els més seriosos li reconeixen una vida útil de 25 mil hores”.
Luz mala, Diario Z, 3 d’abril 2013
Font: Redacció Z
Foto: Diario Z