I la nit serà dia

L’enllumenament públic nocturn ha permés que la vida dels humans no es reduesca només a les hores de llum natural. També en les hores de foscor podem fer activitats, gaudir del lleure o bé estar amb la família. Tanmateix aquesta bondat s’ha pervertit en els últims anys i el descontrol lumínic ha generat un nou tipus de pol·lució que ens furta un bé que sempre havíem posseït: el cel estrellat.

La contaminació lumínica és causada per l’emissió de fluxos lluminosos de fonts artificials amb potència, horaris, orientació o rang espectral totalment inadequats, amb la conseqüent pèrdua de la foscor natural del medi nocturn.

Si bé els primers afectats foren els astrònoms, que veieren com les nebuloses i la Via Làctia es diluïen en un cel cada vegada més brillant, ben aviat van protestar els biòlegs, preocupats per l’impacte de la nova contaminació sobre el medi natural. Darrerament també els metges han demostrat que la irrupció dels llums blancs en l’enllumenat exterior afecta negativament la salut humana.

Una lluminària eficient hauria d’il·luminar només la zona de pas de vehicles i vianants i no la façana d’enfront ni tampoc la zona natural o la platja del davant. Tot flux lluminós emés per damunt de l’horitzontal és un malbaratament energètic i, a més, serà observat a centenars de quilòmetres de distància. Així, l’emissió horitzontal de l’enllumenat públic de València, sobretot, però també de Madrid, és visible des de l’observatori de la Universitat de València a Aras de los Olmos, els Serrans.

Els insectes són els animals més sensibles a la contaminació lumínica. Un 80% d’ells són nocturns i molts s’orienten atenent els astres. Però un llum artificial, actuarà com a pol d’atracció per a ells en brillar més que la Lluna, ja que evolutivament no han assimilat la diferència de l’astre amb un fanal. I així és com els insectes malbaraten la seua vida breu al voltant dels punts de llum, fins que moren per esgotament, per xoc, electrocució, ceguesa o bé són depredats innecessàriament.

La irrupció de llums tipus LED ha agreujat el problema. La llum blanca de molts d’ells és una agressió ambiental i acabarà afectant la salut humana. La llum blanca té un component blau que es dispersa més a l’atmosfera i és molt agressiu per als ecosistemes nocturns. L’exposició a aquesta llum inhibeix la producció de melatonina en humans i n’altera el sistema circadià, pel qual els ritmes fisiològics es coordinen amb l’entorn. Els estudis epidemiològics mostren una relació entre la cronodisrupció i l’augment de la incidència de malalties cardiovasculars, deteriorament cognitiu, trastorns afectius i envelliment accelerat.

Ha costat molt que la població assumesca la conservació dels rius i de l’atmosfera. Ara és l’hora de pressionar els nostres governants perquè apliquen les normatives existents i en creen de noves per preservar el cel nocturn. Si no ho fem estarà en joc no només la pèrdua de les estrelles, sinó també els ecosistemes nocturns i la salut humana. Ho deixarem córrer?

Enric Marco
Departament d’Astronomia i Astrofísica, Universitat de València
Coordinador valencià de Cel Fosc

Angel Morales Rubio
Departament de Química Analítica, Universitat de València
President Coordinadora en defensa de los bosques del Turia

I la nit serà dia. Saó, març 2013. Enric Marco i Angel Morales.

Nota: Saó és la revista degana escrita en català al País Valencià. Ajudeu la revista subscrivint-vos-hi. Ha estat un plaer col·laborar amb Saó.

Foto: Auditori de Riba-roja de Túria. Un excés de lluminàries tipus bola amb llum que es dispersa en l’atmosfera i molesta els vianants, molt a prop del Parc Natural del Túria.

Un pensament a “I la nit serà dia

  1. Ni que només fos pel cel estrellat paga la pena protegir la nit, però si a més es perjudica als ecosistemes nocturns i ens emmalalteix hi ha doble motiu.