El cel de febrer de 2013
En aquests dies de vent, el cel nocturn es mostra sublim en nits sense lluna. Les constel·lacions hivernals com Taure, Orió o els Cans ens mostren tota la seua bellesa.
Mercuri i Mart es poden observar en l’horitzó oest poc després de la posta del Sol. Cap a les 19 hores i durant uns minuts es poden veure, Mart més alt i Mercuri més baix, en un horitzó oest lliure d’obstacles, ja que es situaran a menys de 10º d’alçada. Mercuri anirà separant-se del Sol cada dia que passe, augmentant en altura i aproximant-se a Mart. El dia 8 de febrer es trobaran a només 20′ de separació angular, tan a prop com la tercera part de la grossària d’un dit.
El capvespre del dia 11 de febrer una Lluna molt prima se situarà ben a prop dels dos planetes fent un bonic trio astral. Cal remarcar, però, que la proximitat temporal de la posta del Sol deslluirà el fenomen a causa de les restes de la llum solar present.
Els planetes que de veritat cal veure, i on s’ho valdrà que perdem una estona, són Júpiter i Saturn.
Júpiter regna ja des de la primera part de la nit, només amagar-se el Sol. Aleshores es veu ben al cel en direcció sud-est. Present des de fa mesos en la constel·lació de Taure és vint vegades més brillant que el seu estel principal Aldebaran, l’ull roig d’una de les disfresses animals del déu Zeus.
L’observació de Júpiter és un objectiu fàcil per a qualsevol persona amb un petit telescopi. Però també es pot observar amb uns prismàtics acoblats a un trípode fotogràfic. L’adaptador és barat i es pot aconseguir en les tendes de fotografia ben proveïdes. Es pot veure com els satèl·lits envolten el planeta gegant.
Saturn és el rei de la segona part de la nit. A principi del mes eixirà per l’est cap a la 1:30. La matinada del dia 3 (és a dir aquesta mateix nit) el planeta eixirà juntament amb la Lluna i serà fàcil identificar-lo. A finals de mes eixirà cap a les 12 de la nit.
La Lluna creixent jugarà també amb Júpiter, Aldebaran i les Plèiades les nits del 17 i 18 de febrer. Aquesta última nit el nostre satèl·lit s’hi situarà entre el planeta i l’estel gegant roig de Taure.
Tres dies més tard, la nit del 21 de febrer, la Lluna se situarà entre Càstor i Pol·lux, dels Bessons, i Proció, l’estel principal del Ca Menor. Bona ocasió per conèixer aquestes estrelles tan importants.
L’esdeveniment astronòmic del mes, però, és el pas de l’asteroide 2012 DA14 el pròxim divendres 15 de febrer. 2012 DA14, descobert l’any passat a l’Observatori La Sagra que pertany a l’Observatori de Mallorca, passarà a només 0.0002 UA o siga a 35.000 km de la superfície terrestre. Orbitarà por dins de les òrbites dels satèl·lits geoestacionaris, com ara el Meteosat o l’Astra. Assolirà una magnitud de 7.5 i, per tant, no serà visible a ull nu però sí amb uns prismàtics. El seu diàmetre és d’uns 45 metres. Sembla que no hi ha cap perill de xoc amb el nostre planeta. Com que encara falta temps per al seu pas pròxim prepararé un apunt especial de l’asteroide en uns pocs dies.
La Lluna presentarà les següents fases en hora local:
| Fase | Mes | Dia | Hora |
| Quart minvant | Feb | 3 | 14 56 |
| Lluna nova | Feb | 10 | 08 20 |
| Quart creixent | Feb | 17 | 21 30 |
| Lluna plena | Feb | 25 | 21 26 |
Si voleu obtenir més informació i un senzill mapa del cel observable del mes de febrer de 2013, podeu punxar aquest enllaç. Pertany al Planetari de Quebec i el mapa el podeu tindre en francés.
Imatge: Simulació artística del pas de l’asteroide 2012 DA14.