marginàlies

Miquel Brunet Estarelles (Bunyola, 1961) és un músic que atén de forma més que meritòria diverses  disciplines d’aquest art: la interpretació, la composició, la docència, la producció, l’orquestració o l’adaptació, a banda d’excel·lir en l’aplicació de les noves tecnologies a la música. Durant trenta anys ha estat el pianista i el director musical del grup “Els Valldemossa” i en la dècada dels noranta passats fundà Ona Digital, una productora que ha difós afanyosament i amb satisfacció la creativitat musical –ben atractiva, d’altra banda- de l’arxipèlag. 

Com a compositor, no ha defugit mai ni l’ambició ni el risc a l’hora d’expressar la seva sensibilitat: “Rua  fosca” (2006; Premi 31 de Desembre Miquel dels Sants Oliver (http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/110489), basada en textos de Jaume Santandreu; “Pecatta Mundi” (2007), commemorativa dels 30è aniversari de la Coral Universitària de les Illes Balears; i “Terra natal” (2007), basada en textos de Marià Villangómez (Eivissa 1913-2002). A “DSILEN6” presenta les seves col·laboracions musicals als documentals televisius  “Nosaltres els vençuts”, “Passió, d’Emili Darder” i “Amor de Pàtria”, a més de la cantata “Terra natal” i la  suite “Alfàbia”. El fil argumental que agermana les 16 peces del treball és la desilenciació, treure del  silenci, donar veu, deixondir la sensibilitat pels silenciats de la Guerra Civil del trenta-sis; pels lluitadors  aferrissats que fan resplendir la paraula nostra; pels que mai no donen el braç a tòrcer en la  preservació del territori. Com indica Brunet, “Dsilen6 són partitures que reclamen la dignitat de les  persones i el dret dels homes i dones a expressar les seves idees i amb la seva llengua. Notes i acords  que canten el plany de la natura generosa, la que inspirà Costa i Villangómez i que suporta pacient  l’embat dels desagraïts que la malmenen”. I Damià Pons, que firma la introducció de l’obra recollida en el llibret que acompanya el cedé, rebla el clau en dir que l’autor “ha demostrat que la lleialtat a la  pròpia identitat i la creativitat, l’una i l’altra en els seus més diversos registres, formen un binomi molt  ben avingut”. Hom s’atreveix a dir que aquesta excel·lent aportació de Miquel Brunet és música  documental, o testimonial de la dignitat ultratjada. Un documental sonor, per això, creat a cops  precisos de sentiment i emoció. A “DSILEN6” no costa gens sentir l’honorabilitat del derrotat, de  l’esmicolat per la força bruta de l’abjecció i la infàmia; i també la fiblada de la tendresa que sobrevé en  fer un crit de desaprovació. I se sent així de ple perquè així de clar i profund es diu. Un treball  extraordinari, en definitiva, tant per la seva concepció -desilenciar, que és molt més que retornar la  veu- com per la seva execució. Una feina rigorosa i altament nutritiva pels temps que corren.