Som pols d’estels. Parlant a Gandia

Quan vaig arribar a la majestuosa Casa de Cultura Marqués de González de Quirós de la ciutat de Gandia el passat divendres 16 de novembre, la sala de conferències ja estava plena. Entre el nombrós públic que esperava vaig veure companys de l’Agrupació Astronòmica de la Safor, professors de física i química coneguts, amics de Gandia i de Tavernes i alguns familiars que havien volgut assistir.

Vora 80 persones preparades per escoltar d’on venim i d’on venen els elements químics que ens conformen. I comprovar que només som Pols d’estels o, dit d’altra manera no tan poètica, som sols residus còsmics i, per tant, hem de ser humils com a espècie.

La sessió acabà amb unes quantes preguntes ben interessants per part del públic.

Joaquin Grau, membre del CEIC Alfons el Vell, i organitzador de l’acte, féu la presentació que podeu llegir més endavant.


Bona vesprada a totes i a tots.

Continuant amb el cicle dedicat a la ciència i la tecnologia, organitzat pel CEIC “Alfons el Vell”, la xerrada d’avui ens descobrirà un món apassionant: l’astronomia.

Per entendre un poc l’actitud que cadascú té davant les situacions habituals del dia a dia, o respecte de qüestions més serioses, i de segur que apareixeran ara, vull recordar uns pensaments, trobe què molt encertats, que vaig tindre ocasió de llegir aquest estiu:

  • “Qualsevol excusa és bona per pensar que el que convé a una persona, no sols és convenient, sinó que és el més convenient.” Ens aferrem indefectiblement a aquesta excusa per no haver de pensar que cal innovar o canviar d’opinió. És cosa sabuda que el cervell humà recorre a mil subterfugis abans de trencar-se el cap contra la paret. El que importa al cervell no és la recerca de la veritat, sinó sobreviure. I si per això és millor no pensar o seguir pensant com abans, doncs té una excusa perfecta per no pensar més. (Pròleg al llibre “Excuses per no pensar” d’Eduard Punset)
  • Qui no s’ha qüestionat alguna vegada: On i com va sorgir la vida?

El físic britànic Paul Davies ho resumeix molt bé. Diu que quan abordem el  problema de l’origen de la vida, ens enfrontem a tres grans misteris.

  1. Volem saber quan s’establí la vida per primera vegada a la Terra.
  2. Volem determinar on va succeir i, finalment,
  3. Volem descobrir cóm va ocórrer: com un conjunt de substàncies químiques inerts es van poder transformar en algun ser amb vida.
  • O bé, a qui no li ha sorgit mai alguna pregunta com:
  1. Existeixen altres formes de vida?
  2. Què sabem de l’univers?
  3. Com començà tot?
  4. Què n’hi ha de cert a la teoria del Big Bang?
  5. És veritat que darrere de la nostra galàxia hi ha milions de galàxies?

Per donar resposta a aquestes i a d’altres preguntes tenim la sort de comptar amb un astrònom que, de segur, ens contagiarà amb els seus plantejaments, respostes i potser també amb els seus dubtes.

Puc assegurar-vos que a mi m’entusiasmà quan parlàrem d’aquests temes, no tant pels seus coneixements, que són molts, sinó per la seua manera de comunicar-los.

És un bon motiu per no tindre “Excuses per no pensar“. Comptem amb el professor Enric Marco Soler.

Fotos de l’acte realitzades per Claudio Fuster, amb permís.