Els alcaldes i la trampa dels LED

He rebut molts comentaris interesants sobre la il·luminació per LED. Per continuar amb el debat sobre l’estímul  de l’enllumenament públic per LED, ara que la Diputació de València el promou i que algun ajuntament, com el d’Ontinyent, ja s’hi ha apuntat, seria bo recordar l’article que Pere Horts va publicar al Punt Avui a principis d’any. Es refereix a Catalunya, però tinc la sensació que també seria vàlid per al País Valencià.

Els alcaldes i la trampa dels LED

08/01/12, Pere Horts, Vicepresident de Cel Fosc, associació contra la contaminació lumínica

Darrerament, els alcaldes dels municipis catalans, especialment els petits, estan rebent constants peticions d’entrevistes de tota mena d’agents comercials que els proposen de canviar les bombetes de l’enllumenat del poble per unes altres de tecnologia LED, sigla anglesa de light-emitting diode (díode emissor de llum). El més normal, fins ara, era que els comercials visitessin els enginyers municipals o bé els gabinets professionals d’il·luminació. No els alcaldes. Què està passant? Aquesta fal·lera per vendre els LED va començar fa ara uns dos anys, i es va desfermar a partir del març passat, quan el llavors ministre d’Indústria va anunciar un pla d’estalvi energètic d’abast estatal que protagonitzarien unes noves empreses de serveis energètics (ESE) que haurien d’impulsar una revolució en l’estalvi i l’eficiència energètica a tot l’Estat. Sebastián va dir que aquestes empreses tindrien la concessió de canviar les bombetes ineficients de l’enllumenat dels pobles de menys de 200 habitants; de retruc, el llavors ministre de Foment, Pepe Blanco, agafat en fals pels periodistes, a la pregunta de si el pla significava deixar carreteres a les fosques, va contestar que no, que implicava canviar bombetes obsoletes per altres de més eficients, “por ejemplo, de tipo LED”. Et, après ça, le dèluge, com diria un francès. Però, és veritat això? Són els LED la meravella de l’estalvi i l’eficiència energètica com es diu?

Doncs, per dir-ho ras i curt, resulta que no. Com tot dispositiu d’il·luminació, els LED tenen pros i contres, i són prometedors, però cal esperar que evolucionin més; són molt cars (el doble, com a mínim, del seu equivalent) i no superen encara altres opcions que ja hi ha al mercat. Els alcaldes faran molt bé de no creure’s totes les meravelles que els comercials els volen vendre, perquè es podrien picar els dits i convertir-se en víctimes d’una macrooperació comercial a la qual ara s’apunta gent de tota mena, incloent-hi fabricants asiàtics, per a desesperació dels tècnics i proveïdors comercials seriosos de tota la vida, que veuen que el seu terreny és envaït per una mena de tsunami imparable d’efectes imprevisibles. El que està passant és que les grans empreses (Philips, Osram…) pretenen amortitzar la inversió feta durant molts anys en aquesta tecnologia, i ho volen fer venent una generació de bombetes que, a més de ser cares i no tan eficaces com diuen, produeixen un tipus de llum blanca blavosa que és la més perjudicial per al medi ambient nocturn (altera la reproducció i els processos d’alimentació de les espècies nocturnes i empobreix la biodiversitat) i per a la salut humana (inhibeix amb rapidesa la secreció de l’hormona melatonina per part de la glàndula pineal, hormona que és un potent antioxidant que actua sobre l’envelliment cel·lular, potencia el sistema immunitari i protegeix l’organisme contra l’aparició de certs tipus de càncer). I, així, en el seu afany per vendre, molts comercials, alguns de nouvinguts sense experiència, van a la caça d’alcaldes inexperts als quals volen enxampar amb l’esquer de l’estalvi econòmic i energètic. I n’hi ha que, si cal mentir, menteixen. I és clar, alguns alcaldes, hi cauen de quatre potes. A Catalunya ja n’hi ha uns quants.

Qui decideixi instal·lar LED ha de saber tot això i assumir-ne la responsabilitat. Però no s’acaba aquí la cosa, perquè el que no diuen els comercials és que, en igualtat de condicions, ara com ara, amb els LED no s’estalvia energia, ja que existeixen en el mercat altres làmpades de més eficàcia (halogenurs metàl·lics ceràmics, per exemple). A més, instal·lar LED no és tan senzill com fer un simple canvi de bombetes: no totes les lluminàries són adients per encabir-los i hi pot haver problemes a la xarxa. Si no dissipen el calor que generen, es poden cremar. Després hi ha la qüestió del manteniment: estan garantits els recanvis per a les ESE? Les canviaran si es cremen o fallen? Aquestes empreses amortitzen la inversió dels canvis, sense que a l’Ajuntament li costi un duro (aquest és l’esquer); s’embutxaquen els diners de l’estalvi assolit durant un període d’anys, estipulat en el contracte, al final del qual es desentenen de l’assumpte. Però no tots els estudis de viabilitat de les ESE tenen en compte una partida econòmica per anar renovant les instal·lacions i, al final, els municipis es poden trobar instal·lacions obsoletes que només els plantegin problemes.

El cert és que instal·lar LED ara significa pagar més per il·luminar menys. I amb la crisi que vivim, té cap sentit això? Esperem que els polítics que decideixin l’atorgament de subvencions tinguin prou honestedat i fortalesa per resistir les pressions del sector, i promulgar normatives que excloguin la concessió de diners públics per instal·lar-los.

Foto: Una passarel·la per a vianants il·luminada amb leds que es va estrenar la tardor del 2010 a Lleida Foto: J. TORT.

2 pensaments a “Els alcaldes i la trampa dels LED

  1. tal com diua quest senyor, hi ha de tot, i estic d’acord en que les làmapres led, és a dir, la simple substitució de bombeta per bombeta, no és recomanable, però si pots canviar la lluemnerea completa i poses un producte de qualitat, sí que ho recomano.
    No és cert que els halogenurs siguin millors que els leds, això és ignorancia per part del que escriu.

Respon a josep Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *