Des de la Plana

Josep Usó

18 de novembre de 2018
0 comentaris

Que vinga la llum.

Fa molts anys, en els seus inicis, Al Tall va fer una cançó que parlava de l’enllumenat públic de les ciutats i els pobles. I, de passada, anunciava que els xaves que hi havia per l’enllumenament, se’ls havia gastat l’alcalde, en xiques i demés. La tornada, molt festera, deia allò de

Que vinga, que vinga, que vinga la llum

I que al senyor alcalde li peguen en el cul.

Una tornada molt versionable i que, quan jo vaig escoltar-los per primera vegada en directe, li dedicaven a l’alcalde de Borriana, perquè es veu que els havia denunciat. O així ho deien ells i semblava molt creïble. Ara, veient com està el país, encara més.

El cas és que els nostres pobles, cap als anys seixanta del segle passat, encara tenien un enllumenat públic format per una bombeta a cada cantonada (i no a totes) al davant d’una placa de planxa esmaltada que ja no tenia esmalt i estava molt rovellada. I hi havia foscor, per les nits. Però cap als anys setanta, es va començar a renovar l’enllumenat públic. El primer, va ser per bombetes de descàrrega de gas de mercuri. I recorde també que a Almassora el van posar abans que a Vila-real.

Les faroles, que de seguida els varen posar nom, es posaven enganxades a les parets de les cases. i Quedaven a una alçada d’uns cinc metres, aproximadament. Només s’hi posaven faroles de peu en aquells llocs on no hi havia cases. Per exemple, a les places.

Amb els anys, varem descobrir que les làmpades de mercuri s’envellien i anaven fent menys llum cada vegada. I és que el mercuri anava fent-se cada vegada en gotetes més grosses, fins que ja no s’evaporava prou i deixaven de funcionar. A més a més, no es podien regular en potència. O estaven enceses o apagades.

Amb el pas dels anys, aquelles làmpades es van substituir per les de vapor de sodi, que fan un llum groc. I també hem vist com el color s’ha anat canviant per adició d’altres elements que proporcionen colors que falten als de un determinat element. I, finalment, quan ja hi havia enllumenat per tots els carrers amb aquestes bombetes de descàrrega, han aparegut els LED, que s’han anat instal·lant amb molta alegria fins que ens  hem adonat que molts d’ells emeten molt cap al blau i que això té efectes secundaris sobre els nostres ritmes circadians i que això pot tindre conseqüències nocives a mitjà i llarg termini. D’ací que ara hi haja LED d’alta temperatura (els molt blancs) i de baixa temperatura (més ataronjats i també més cars). A aquests, se’ls afegeix una substància que absorbisca la radiació més blavosa.

Però mentre parlàvem de les bombetes, ens oblidàvem del suport. I és d’això, que vull parlar. De la farola. Amb els anys, cada vegada més, les faroles enganxades a les parets han anat deixat pas a les faroles de pal metàl·lic enganxades al terra.

Aquestes sempre són un obstacle a les voreres. A Vila-real, les voreres mai són amples. I deuen de ser més cares, perquè tenen molt més ferro. I els gossos, que ara estan molt de moda i tenen molts drets, les pixen. I son altes. Molt altes. De manera que els llums dels carrers, de molts carrers, estan molt alts. Fins i tot, si us fixeu, veureu que arriben a l’alçada d’un tercer pis. Des d’allà, fan llum cap avall, si tot va bé. Perquè de tant en tant, n’hi ha que una bona part de la llum que emeten, va cap amunt. I resulta, que quan la llum arriba al terra, que és realment on té utilitat, arriba esmorteïda. En realitat, això és senzill d’entendre. La llum es energia. I una bombeta l’emet des d’un punt. I aquesta energia es va escampant al llarg d’una superfície esfèrica. O d’un tros d’esfera si només emet cap avall. I la superfície de l’esfera és quatre per pi per el quadrat del radi. De manera que quan es duplica el radi de l’esfera, és a dir, quan es duplica l’alçada de la farola, la llum que arriba al terra per unitat de superfície és la quarta part.

Així, amb la crescuda de faroles de pal i ben altes, la il·luminació que és de profit és poca. De fet, si us fixeu en passar pel Barranquet (Josep Ramon Batalla) per la nit, trobareu que és un carrer fosc. especialment si passeu amb cotxe, pel centre de la calçada. Per les voreres, les faroles tenen un altre focus que deu estar a uns tres metres del terra, només, això significa duplicar el consum. Una cosa semblant passa a tots els carrers on hi ha faroles de pal. A l’avinguda d’Alemanya, a la d’Itàlia, al carrer del Calvari, al carrer de l’Ermita, a l’avinguda de França, a la d’Europa, etc.

Clar que, probablement, com les faroles de pal són més aparatoses, sempre seran més cares. I per a comissions, sempre hauran segut més abellidores.

Una solució barata seria canviar les bombetes. Però recordeu que, per a aconseguir duplicar la llum que arriba al terra, cal quadruplicar la potència. I per tant, el consum, que no és poca cosa.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!