Pols d'estels

El bloc d'Enric Marco

Per què cal tindre les faroles enceses tota la nit?

La X Reunió de la SEA començava dilluns 9 amb els parlaments habituals de presentació i el discurs del president Emilio Alfaro amb l’amarga constatació de la retallada brutal que ens espera en ciència. Un nou “que inventen ellos“, idea que sembla que no ha abandonat mai a certa èlit espanyola.Després, passades les 11, ens conduïren a una sala situada al quart pis de l’ADEIT per presentar la Reunió Científica davant la premsa. La meua primera roda de premsa! Els mitjans presents eren nombrosos, diverses ràdios (la Ser, Ràdio 9), premsa escrita (Levante, Las Provincias, el Pais, el Mundo) i Canal 9, sembla, i TVE.

L’espectació dels mitjans era enorme en escoltar les paraules del president de la societat, Emilio Alfaro, investigador del Instituto de Astrofísica de Andalucía, que denuncià que els retalls i “les erràtiques decisions en les polítiques científiques poden carrregar-se en dos o tres anys l’extraordinari avanç assolit per l’Astronomia espanyola en 30 anys“. En l’actualitat els grups d’astronomia de l’estat són els autors del 7% de la producció científica mundial en el camp. Espanya, va dir “està entre els 10 primers països del món productors d’artícles científics“.

A més a més, criticà que el programa de contractes Ramón y Cajal per a joves doctors, “la iniciativa amb més èxit per atraure científics joves d’èlit“, s’ha convertit en un fiasco en no crear els llocs de treball permanents per a aquests científics després dels cinc anys de contracte. Aquesta promesa incomplida “suposa un dels majors fracassos d’Espanya en l’àmbit internacional i passaran generacions per a que la comunitat científica europea torne a confiar en el nostre país“, va advertir.

En acabar, la premsa s’interessà per l’altre tema candent i ben actual en temps de crisi: el malbaratament de l’energia per la il·luminació artificial inadequada, altrament dit contaminació lumínica. Un problema per als astrònoms, tant professionals com aficionats, ja que ens furta el nostre camp de treball, el cel, però també per al ciutadà, com tractàrem de demostrar en la roda de premsa.

València és una de las ciutats més enllumenades del món, amb una despesa en enllumenament públic de 137 kWh per habitant i any, el doble que Madrid o Barcelona i el triple que les ciutats alemanyes.

Jaime Zamorano, professor de la Universidad Complutense de Madrid i expert en contaminació lumínica, començà definint el terme per a saber del que parlem:  Contaminació lumínica és tota llum que creem de manera artificial i que es difon cap a l’espai sense que resulte útil per a enllumenar. “Si l’enllumenat d’un parc a les tres del matí et permet llegir una novel·la, és un enllumenat que no té cap sentit.

Continuà dient que l’enllumenat públic “no hauria d’estar destinat a convertir la nit en dia, ja que això és un malbaratament.” És important que les faroles “enllumenen només cap a baix, ja que enllumenar façanes o cap amunt és llum que es perd.” També argumentà que és necessari reduir la potència de las lluminàries, “ja que si la llum és excessiva, aquesta rebota en el terra i arriba a l’atmosfera“. L’estudi de la Complutense dóna a conéixer que la potència mitjana per farola a Espanya supera els 160 watts (W), quasi 20 vegades més que a Holanda.

L’interés per l’enllumenament excessiu de la ciutat de València va ser la pregunta següent dels periodistes, a la qual l’expert de la Complutense matisà que encara que “València és el paradigma del que no s’ha de fer en enllumenat públic, la seua situació no és molt pitjor que qualsevol altra gran ciutat espanyola“. El principal problema dels ajuntaments són les queixes dels veïns que volen més i més llum i per això és essencial conscienciar a la població sobre el tema “Si ningú deixa encesa la llum del corredor quan va a dormir per si s’alça per anar al bany, per què cal tindre les faroles enceses tota la nit?“, es preguntava.

Zamorano féu notar que França “apaga des de 2008 l’enllumenat públic en municipis petits des de mitjanit fins les cinc de la matinada, mentre que a Itàlia s’ho estan pensant“. Va reconèixer, no obstant això, que la crisi “està ajudant a reduir la contaminació lumínica“, ja que alguns ajuntaments opten per apagar faroles alternes -València ho féu de forma testimonial fa uns mesos- o rebaixar la seua potència.

Jo, Enric Marco, astrònom de la Universitat de València, i que presentaria dies més tard en la biennal de la SEA un informe sobre la contaminació lumínica dels parcs naturals valencians, entre ells els del Túria i la Calderona, vaig assenyalar que alguns municipis de l’entorn d’aquestes zones protegides “s’estan saltant a la torera la normativa que des de 2009 impedeix instal·lar lluminàries energèticament ineficients com les faroles de bola“.

Altre aspecte preocupant que vaig anomenar va ser la substitució de lluminàries per llums de LED blanques, que en tindre un component blau en l’espectre de la làmpada són nocius per a la salut ja que “agreujaran l’insomni i el problema dels mals de cap ja que afecten a la producció de la melatonina, necessària per a poder dormir bé“.

Text basat en els articles de premsa i en les pròpies vivències:

Foto1: Eduardo Ros, José Carlos Guirado, Emilio Alfaro, Jaime Zamorano i Enric Marco presenten el congrés d’astronomia a València. / José Jordán, El País.

Foto2: Evolució de la contaminació lumínica en la Península Ibèrica, 1996-2006. Zamorano et al. 2012.

 



  1. és a dir, la contaminació lumínica i el balafiament de recursos, tinc reticències a la proposta d’apagar els llums de nit, per què als carrers la llum no és sols per a fer coses, sinó també per a deixar de fer-ne …

    És una ferramenta dissuassòria per a cometre infraccions, una zona iluminada és menys perillosa …

    Caldria atendre a les dues vessants, no?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Cel fosc | s'ha etiquetat en , , per Enric Marco | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent