El cel de juliol de 2012

Escric aquest apunt encara enfonsat per la devastació de la meua terra cremada pel foc i abandonada pel mal govern del País Valencià. Sense política forestal no hi ha protecció medioambiental possible.El cel de juliol de moment se’ns presenta gris i ple de cendra però, a poc a poc, quan la cendra acabe de cobrir tot el país, com un vel de dol, podrem tornar a gaudir d’un cel net i clar, apte per a veure les estrelles. Sense arbres, però.

El cel de juliol està ja dominat per les constel·lacions estivals. Cap al Sud, domina, amb tot el seu esplendor, la constel·lació de l’Escorpí. Cap a la mitjanit ja la veurem ben plantada, amb les urpes cap amunt i la cua per dalt de l’horitzó. El seu ull viu brillant roig és l’estel Antares, que com el seu nom indica, pot arribar a confondre’s amb el planeta Mart, també dit Ares, pel seu color. L’escorpí, que, per mandat de Zeus, picà al gegant caçador Orió per matar-lo.

A l’esquerra de l’Escorpí, les constel·lacions de Sagitari, amb la seua forma de cafetera, i Capricorni també són ben visibles prop de l’horitzó sud-est.

En totes aquestes constel·lacions podem trobar, fins i tot a ull nu en un lloc molt fosc, algunes nebuloses brillants i cúmuls estel·lars. Fixeu-vos, per exemple, com a l’esquerra de la cua de l’Escorpí podem veure, una petita nebulositat que resulta ser el cúmul estel·lar M7, també anomenat cúmul de Ptolemeu, ja que aquest astrònom grec el descobrí l’any 130.

Després de la posta de sol, per l’est, ja veiem, en tota la seua magnificiència, el Triangle d’estiu, format per les estrelles principals de les constel·lacions de la Lira, el Cigne i l’Àguila, Vega, Deneb i Altaïr, respectivament. La seua presència al cel és el senyal més inequivoc que l’estiu ja ha arribat.


Cap al nord, durant la primera part de la nit, la constel·lació de l’Òssa Major amb la cua cap amunt és fa molt evident. Si seguim amb el dit la direcció corvada de la seua cua arribarem a l’estel brillant Arcturus, del Bover.

Els planetes més interessant visibles continuaren sent, com ja fa uns mesos, Mars i Saturn. Els planetes, ja al sud-oest en amagar-se el Sol, són els reis de la nit. Ara de dia en dia, i cada vegada més ràpidament, es veu com Mart, que ja ha deixat la constel·lació del Lleó i ha entrat a Virgo, va separant-se del Sol i va convergint amb Saturn i Spica. Aquest moviment serà molt ràpid els últims dies del mes. Una Lluna creixent se situarà sota el planeta, com per assenyalar-lo, la nit del 24 de juliol, mentre que el dia següent, 25, se situarà sota l’estel principal de Virgo, Spica.

Per als altres planetes, vos recomane alçar-vos ben matinet per gaudir de les meravelles celestes visibles prop de l’horitzó est. Poc abans de l’eixida del Sol, continua l’aproximació de Júpiter a Venus en Taure. Al final de la primera setmana de juliol, Venus s’aproxima molt a l’estrella gegant roja Aldebaran, que forma l’ull del Taure, la disfressa animal que usà Zeus per seduir a la bella princesa Europa.

També en aquesta zona del cel, la matinada del dia 15 de juliol a partir de les 4:00, i durant uns 10 minuts, podrem admirar l’eixida del planeta Júpiter de darrere del disc lunar. La Lluna, en el seu moviment al voltant de la Terra, passarà sobre la posició on es troba Júpiter. El moment del cobriment del planeta per la Lluna no serà observable des d’ací ja que els dos astres estaran encara sota l’horitzó est. Només quan isquen per dalt de l’horitzó, serà possible veure l’eixida de Júpiter de darrere del nostre satèl·lit. És realment un eclipsi de Júpiter per la Lluna i us invite a observar-lo a ull nu, amb telescopis o prismàtics amb trípode.

Aquest mes, els dies de les fases principals de la Lluna seran els següents:

Lluna plena: 3 juliol  20:52 hora local (h.l.)
Quart minvant: 11 juliol 03:48 h.l.
Lluna nova: 19 juliol 06:24 h.l.
Quart creixent: 26 juliol 10:56 m

Finalment voldria parlar-vos de la fita astronàutica aconseguida per la Xina. Aquest país de l’orient està celebrant la tornada segura dels tres astronautes que han completat amb èxit una missió que incloïa el primer atracament manual xinès de dues naus en l’espai i la primera astronauta xinesa. Les imatges del retorn de la nau espacial Shenzhou-9 van ser retransmeses en directe a tota Xina divendres passat.

La nau Shenzhou-9 va atracar en la nau laboratori Tiangong-1, que es troba en òrbita al voltant de la Terra a més de 300 quilòmetres d’altura. Liu Yang, la primera dona astronauta xinesa en l’espai, va afirmar haver-se trobat com a casa en Taingong-1, on ella i els altres dos astronautes van viure i van realitzar experiments durant gairebé dues setmanes. Diu que se sent molt feliç, i que està molt orgullosa del seu país.

Imatges: Liu Yang, la primera dona xinesa astronauta en l’espai. JASON LEE (REUTERS). Constel·lació de l’Escorpí amb la posició del cúmul estel·lar M7. Triangle d’estiu. Wikimedia Commons.

 

2 pensaments a “El cel de juliol de 2012

  1. Em sume al teu lament i dol. La mediocritat política s’ha instal·lat a terra nostra. Gràcies per recordar-nos que hi ha bellesa un milers de quilòmetres fora d’ací.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *