Va ser Johannes Kepler que en publicar les Taules Rudolfines el 1627, a partir de les dades planetàries obtingudes durant 20 anys pel seu mestre Tycho Brahe, qui s’adonà que Mercuri i Venus passen de vegades exactament per davant del Sol. I va predir que el 1631 ho farien. Kepler, però, va morir abans i va ser Pierre Gassendi que observa el pas de Mercuri des de Paris.
L’observació de Venus del mateix any va ser més difícil ja que ocorria durant la nit a Europa i no era visible des d’Europa,
Un estudi acurat dels càlculs de Kepler fet per Jeremiah Horrocks trobà que el següent pas de Venus es produiria només 8 anys més tard, el 1639. Ràpidament es confirmà que els trànsits es produeixen en grups de 2, separats per 8 anys, amb un temps de 105 o 121 anys sense cap pas entremig.
L’astrònom reial Edmund Halley va ser qui determinà el mètode geomètric per a calcular la distància Terra-Sol (unitat astronòmica) utilitzant els trànsits de Venus. Amb l’observació del pas de Venus des de diversos llocs de la Terra i mesurant els temps dels contactes del disc venusià amb el Sol es podia calcular la unitat astronòmica i, a partir d’ella, les distàncies entre els altres planetes.
Per això als segles XVIII i XIX es van organitzar expedicions científiques a regions allunyades d’Europa per observar aquests fenòmens. El llegendari capità James Cook, en la seua exploració del Pacífic, de Nova Zelanda i d’Austràlia, a bord del vaixell Endeavour va observar el 1769 el trànsit de Venus des de Tahití. D’altres, però, com Le Gentil, enviat a la Índia, no va tindre tanta sort. La història de les expedicions per veure els trànsits és apassionant i caldria parlar-ne en altre moment.
Actualment, el càlcul de la unitat astronòmica es fa mitjançant immensos radiotelescopis que envien fluxos d’ones de ràdio a Venus. Els astrònoms mesuren el temps d’anada a Venus i de tornada a la Terra quan aquestes ones reboten sobre el planeta. La mesura és molt precisa.
Tanmateix l’observació encara s’ho val, per veure com funciona la natura, com som capaços de predir-la i sobre tot per veure com es calculen els paràmetres fonamentals de l’univers. L’any 2004, amb un bon grup de companys vàrem observar el trànsit de Venus des de Burjassot i l’observació acurada dels temps dels punts de contacte ens donà un valor per a la unitat astronòmica de:
unitat astronòmica en km (ua) | paral·laxi solar en segons d’arc | error mitjà (%) |
149 715 143 | 8.7873 | 0.078 |
Com veieu un bon resultat, ja que 1 AU = 149 597 870 km segons aquesta pàgina de la NASA..
Foto: Pas de Venus sobre el disc solar. Telescopi APO 7″ Aula d’Astronomia Universitat de València. Enric Marco.