El pas de Venus per davant del Sol del 5-6 de juny

Ja han passat 8 anys i la mecànica celeste no ha fallat. Venus tornarà a passar davant del Sol la nit del 5 al 6 de juny. És el que rep el nom de trànsit. L’última vegada que ho vàrem podeu admirar va ser el 8 de juny del 2004 i jo no gaudia encara del bloc Pols d’estels per anunciar-ho. Tanmateix vaig posar en marxa una pàgina web on podeu trobar tot el material generat. Part de les fotos i gràfics obtinguts llavors seran utilitzats en una sèrie d’articles que vaig a escriure sobre el tema.Venus i Mercuri són planetes que tenen les seues òrbites en l’interior de l’òrbita de la Terra. Per això sempre els veiem ben a prop del Sol, poc després de la seua posta o després de l’eixida, a diferència dels altres planetes que els podem veure a qualsevol hora de la nit.Venus i Mercuri s’alineen una vegada en cada òrbita amb el Sol i la Terra. En aquest moment formen una línea Sol-planeta-Terra i estan en conjunció inferior. A causa, però, de la seua inclinació orbital -és a dir la seua òrbita està inclinada respecte a la de la Terra- quan s’alineen amb la Terra sempre passen per dalt o per baix del Sol vist des d’ací.

Va ser Johannes Kepler que en publicar les Taules Rudolfines el 1627, a partir de les dades planetàries obtingudes durant 20 anys pel seu mestre Tycho Brahe, qui s’adonà que Mercuri i Venus passen de vegades exactament per davant del Sol. I va predir que el 1631 ho farien. Kepler, però, va morir abans i va ser Pierre Gassendi que observa el pas de Mercuri des de Paris.

L’observació de Venus del mateix any va ser més difícil ja que ocorria durant la nit a Europa i no era visible des d’Europa,

Un estudi acurat dels càlculs de Kepler fet per Jeremiah Horrocks trobà que el següent pas de Venus es produiria només 8 anys més tard, el 1639. Ràpidament es confirmà que els trànsits es produeixen en grups de 2, separats per 8 anys, amb un temps de 105 o 121 anys sense cap pas entremig.

L’astrònom reial Edmund Halley va ser qui determinà el mètode geomètric per a calcular la distància Terra-Sol (unitat astronòmica) utilitzant els trànsits de Venus. Amb l’observació del pas de Venus des de diversos llocs de la Terra i mesurant els temps dels contactes del disc venusià amb el Sol es podia calcular la unitat astronòmica i, a partir d’ella, les distàncies entre els altres planetes.

Per això als segles XVIII i XIX es van organitzar expedicions científiques a regions allunyades d’Europa per observar aquests fenòmens. El llegendari capità James Cook, en la seua exploració del Pacífic, de Nova Zelanda i d’Austràlia, a bord del vaixell Endeavour va observar el 1769 el trànsit de Venus des de Tahití. D’altres, però, com Le Gentil, enviat a la Índia, no va tindre tanta sort. La història de les expedicions per veure els trànsits és apassionant i caldria parlar-ne en altre moment.

Actualment, el càlcul de la unitat astronòmica es fa mitjançant immensos radiotelescopis que envien fluxos d’ones de ràdio a Venus. Els astrònoms mesuren el  temps d’anada a Venus i de tornada a la Terra quan aquestes ones reboten sobre el planeta. La mesura és molt precisa.

Tanmateix l’observació encara s’ho val, per veure com funciona la natura, com som capaços de predir-la i sobre tot per veure com es calculen els paràmetres fonamentals de l’univers. L’any 2004, amb un bon grup de companys vàrem observar el trànsit de Venus des de Burjassot i l’observació acurada dels temps dels punts de contacte ens donà un valor per a la unitat astronòmica de:

unitat astronòmica en km (ua) paral·laxi solar en segons d’arc error mitjà (%)
149 715 143 8.7873 0.078

Com veieu un bon resultat, ja que 1 AU = 149 597 870 km segons aquesta pàgina de la NASA..

Foto: Pas de Venus sobre el disc solar. Telescopi APO 7″ Aula d’Astronomia Universitat de València. Enric Marco.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *