D’entrada no vull enganyar a ningú, i tal com vaig publicar aquí mateix en el post sobre Ridao i el Ripollès, vaig ser de les més de 2000 persones que vaig signar com a compromissari a la candidatura d’en Joan Puigcercós a la presidència i en Joan Ridao, com a candidat a la secretaria general del partit. He estat atent a la campanya, m’he llegit el material enviat i un bon grapat d’articles d’opinió d’una i altra banda. I com de fet preveia, em refermo amb el vot convençut a la candidatura al complert de Gent d’esquerra. Tot i que m’arrisco a algun comentari matusser, a vegades per persones nervioses, a vegades per persones directament malenlletades, us faig la reflexió del perquè jo votaré, especialment, en Joan Puigcercós i per replicabilitat la candidatura de Gent d’Esquerra. ////segueix////
Bé, d’entrada com molts militants del partit constatem una certa deixadesa de funcions o no suficient visualització, segurament comprensible per la situació precongressual i electoral que ens trobem el partit en els darrers mesos, o pel remor mediàtic que afoga altra informació del partit. Situació que intento no tenir-la en compte alhora de raonar el meu posicionament i sobretot per desqualificar o catalogar capacitats de cap de les candidatures, perquè entenc que amb molt o poc grau, són un punt d’inflexió de l’equilibri existent a l’executiva. Per tant, a mi no em val dir, o entendre que la candidatura d’Esquerra futur o la de Gent d’Esquerra són la continuïtat de l’executiva actual, ni que les altres dues opcions no hi tenen a veure ni un gram. Per tant, i amb el risc de ser massa telegràfic i per tant, semblar poc argumentat o fomentat, us exposo els 10 motius, pels quals faré l’opció de votar l’opció personal Joan Puigcercós, la candidatura Gent d’Esquerra i el seu programa. Ho he estructurat amb 5 motius de caire general i 5 motius més personals.
1. Per la implicació al partit i sobretot al partit en el territori. Dels quatre altres candidats a la presidència, no n’hi ha cap altre que conegui la bona part dels actius, i segurament també dels passius, que el partit té a territori. Per tant, i provocant al lector en aquest primer punt, aquí ja han estat fets, i no paraules d’altres candidatures.
2. Per credibilitat del projecte. Les mesures previstes a la candidatura em semblen creïbles, possibles i realitzables. Optar per fer entrar a l’agenda política del sistema de partits el concert econòmic, aconseguir la llei de referèndums,… acompanyat de les mesures de partit, com el pla electoral a poblacions de més de 20.000 habitants, l’obertura del partit cap a la societat amb les 10.000 parelles lingüístiques o el pla de xoc del partit en el territori.
3. Valoro com a necessari i ho aplaudeixo no haver entrat a la crítica ni a la desqualificació de les altres opcions. Això ha donat un plus, un vernís en positiu a la candidatura, al marge que hagués estat un autèntic aliment pel fraticidi final.
4. Per generar confiança, per la sensació d’intel·ligència i habilitat. Aquí valdria l’expressió col·loquial: no ens deixarà tirats
5. Per la seguret que en Joan Puigcercós encapçala i representa, una direcció forta, intel·ligent, que sumarà visions i serà oberta, permeable
5 motius personals més
6. Perquè el conec personalment i me’n refio.
7. Per haver constatat en els quasi 8 anys que vaig ser alcalde, l’interès, el seguiment i el tenir en compte, ja no només la meva persona com alcalde, sinó al grup municipal i al grup de gent d’esquerra que ha anat creixent al voltant de l’ajuntament.
8. Perquè l’he conegut intensament com a Conseller, que em va nomenar director general, l’he vist treballar i li conec la capacitat de treball, la dedicació i l’animal polític que porta dins.
9. Perquè és de la comarca, tot i que per algun santjoaní podria arribar a dir que pel fet de ser de Ripoll, això resta (je je je…)
10. Pel seu sentit de l’humor, per ser i exercir de persona normal.
Reconec que alguna altra candidatura pot tenir una part d’aquestes característiques o qualitats, o d’altres. Però aquestes són les meves consideracions públiques de la meva opció. Els desitjo sort, i sobretot que les promeses de sentit comú, unitat i generositat destil·lin per totes bandes.
Visca esquerra, Visca Catalunya lliure!!!!
Carles Bassaganya i Serra
Militant 21.200
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Hi ha gent que ha dit el mateix del Carretero o del Beltran.