Per què els dies de la setmana tenen l’ordre que tenen?
Amb el model geocèntric, amb la Terra com a centre de l’Univers, des de l’antiguitat s’han ordenat els planetes (o astres errants) atenent el temps que triguen a fer una volta al nostre planeta. La Lluna gira al voltant de la Terra en poc menys d’un mes, mentre que Saturn triga uns trenta anys. Se suposava que, com més trigara a orbitar la Terra, més llunyà estaria l’objecte. Així, des de l’exterior fins a l’interior, es construí el model d’univers situant Saturn, Júpiter, Mart, Sol, Venus, Mercuri i la Lluna sobre set esferes cristal·lines concèntriques en ordre decreixent dels seus períodes sinòdics, és a dir, vistos des de la Terra.
A Babilònia assignaren el nom de les seues deïtats més importants als diversos astres errants i sembla que batejaren amb els seus noms també els set dies de la setmana. Després aquesta denominació dels dies passà al grec, transformant-se en els déus equivalents, i després al llatí. I encara que el cristianisme, una vegada arribà a ser la religió de l’imperi romà, tractà d’eliminar la referencia als déus pagans, no ho aconseguí. (Molt més tard alguna llengua romànica com el portuguès i les llengües eslaves com ara el rus canviaren la nomenclatura per posar només una enumeració dels dies de la setmana, per exemple, segunda feira és “dilluns” en portuguès.)
L’explicació de l’ordre actual dels noms dels dies la va donar Dio Cassius, un historiador cristià del segle iii. Segons Cassius, els astròlegs assignaren les 24 hores de cada dia de la setmana als set objectes celestials errants en una seqüència cíclica. La primera hora del primer dia de la setmana va ser assignada a Saturn i les següents a Júpiter, Mart, el Sol, Venus, Mercuri i la Lluna respectivament. Així la vuitena hora del primer dia va tornar a ser assignada a Saturn, i també la quinzena i la vint-i-dosena. Seguint el cicle durant totes les hores i dies de la setmana, les primeres hores dels dies següents serien assignades al Sol, a la Lluna, Mart, Mercuri, Júpiter i Venus respectivament.
Per tant, cada dia de la setmana va rebre el nom del planeta que tenia assignada la primera hora. Així, la seqüència dels dies quedà en: Saturn, Sol, Lluna, Mart, Mercuri, Júpiter i Venus, que correspon als nostres dies dissabte, diumenge, dilluns, dimarts, dimecres, dijous i divendres. I recordeu que per als jueus la setmana comença en dissabte, el Sàbat, denominació que prové del nom del planeta Saturn en hebreu, Shabbetai, com es pot veure al Talmud de Babilònia.
Per què els dies de la setmana tenen l’ordre que tenen? Els perquès de Mètode. Mètode.cat. Enric Marco.
Foto: de la web Escola Mireia.
http://ca.wikipedia.org/wiki/Calendari_hebreu
Cal tenir en compte que diferentes denominacions del cristianisme (adventistes del 7è dia i baptistes del 7è dia, entre altres) compleixen el 4t manament bíblic (Èxode 20:8-11; Deuteronomi 5:12-15), i ténen el Dissabte com el darrer dia de la setmana. L’Església apòstata que es va aliar amb l’imperi romà (i els posteriors “descendents” d’aquesta) han institucionalitzat el diumenge com a contraposició al Dissabte (quelcom de semblant va passar amb la cel·lebració del Nadal).
He vist calendaris de Nordamèrica (EUA i Canadà) amb el diumenge com a primer dia de la setmana.
En relació a la jurisprudencia sabàtica:
http://www.libertadreligiosa.org.ar/
En relació al canvi d’ús horari a Samoa (amb la “perdúa” del Dissabte) i la resposta adoptada pels adventistes:
http://www.rpp.com.pe/2011-12-30-samoa-y-tokelau-adelantan-su-horario-y-saltan-del-29-al-31-de-diciembre-noticia_436150.html
Atentament, i feliç setmana