[…]
Una de les qüestions que més mostren la vitalitat d’una literatura és la presència activa de la pròpia tradició literària i la capacitat que té de ser socialment visible. En qualsevol societat, el ciutadà mitjà incorpora a la seva cultura general un conjunt de referents literaris; pot molt ben ser que no els hagi llegit, però sol tenir si més no consciència que són els que hauria de conèixer. A casa nostra, diria que és comuna la percepció que, més enllà del redol d’especialistes i connaisseurs, hi ha una notable inseguretat a l’hora d’afirmar quines obres i quins autors són els nostres clàssics de referència. Ho demostren les preguntes que arriben a la Institució sobre les obres que no poden faltar en les biblioteques de nova creació, o sobre els autors de què han de tenir notícia els estudiants en completar aquests o aquells estudis, o sobre les accions de l’administració per garantir la disponibilitat editorial de determinats títols.
En part per donar una resposta rigorosa a preguntes com aquestes i, sobretot, per generar un debat públic positiu sobre la nostra tradició literària, hem començat a demanar a professors universitaris, professors de secundària i de batxillerat, escriptors i altres professionals del llibre, l’edició i la lectura, que responguin un qüestionari sobre els seus referents vius. Hem mirat de fer-ho sense defugir les qüestions més problemàtiques i polèmiques, i amb plena consciència que en cap cas no es pot pretendre dictar un cànon, i encara menys des d’un organisme oficial.
Estic segur que el projecte ens permetrà conèixer molt millor les obres que més influeixen els que més directament intervenen en la transmissió de la tradició i la construcció dels clàssics, per exemple en el sistema educatiu o a través de la pròpia obra de creació. I les obres que valdria la pena rellegir abans no caiguin en un pou, potser insuperable, d’oblit.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!