El cel de maig de 2012

De ple en la primavera podem gaudir per últim cop de les constel·lacions hivernals en les primeres hores de la nit però, per l’horitzó est, ja despunten els estels que formen les constel·lacions estiuenques de l’Escorpí, la Lira, l’Àguila, entre moltes altres.

El cel de maig encara està engalanat pels planetes Saturn, Mart i Venus. Júpiter ja es va perdre en les lluïsors solars a finals del mes passat i ara, amb penes i treballs, es pot veure en les proximitats de Mercuri poc abans de l’eixida del Sol.

Venus continua sent el planeta rei de la nit. Mireu cap a l’oest i el veureu brillar ben alt una vegada ja s’ha post el Sol.

Aquest mes, però, serà quan la seua lluïssor començarà a declinar definitivament. Els primers dies de mes encara veurem brillar el planeta fins a tres hores després de la posta de Sol fins ben bé la mitjanit. Però, de manera gradual els primers dies del mes i de manera molt més ràpida a finals de maig, el planeta anirà perdent altura de dia en dia i la seua separació del Sol anirà minvant. Mireu si serà ràpid el canvi que si a principi de mes la separació Sol-Venus és d’uns 30 graus, a mitjan mes només ho serà de 20 graus. I l’aproximació al Sol serà a partir de llavors ràpida per submergir-se en el fulgor solar.

I és que Venus, en el seu camí al voltant del Sol, s’està aproximant a la Terra i, per tant, la seua grandària aparent anirà augmentant. Els primers dies de mes, el disc de Venus fa uns 30 segons d’arc, el 10 de maig farà 44 segons d’arc i 51 segons d’arc el dia 20 de maig. La part il·luminada del planeta, en forma de creixent lunar, s’anirà fent cada vegada més estreta, com podem veure en la imatge que acompanya a aquest escrit. La fracció il·luminada del disc passa del 26% el 1r de maig, al 17% el 10 de maig mentre és de només del 8% el 20.

És a dir que Venus té fases com la Lluna. De fet aquest va ser un dels grans descobriments de Galileo Galilei i una prova que Venus, i els altres planetes, giren al voltant del Sol.

Aquesta aproximació cap a la Terra i, al mateix temps, minvant la seua separació angular al Sol és només una preparació per al gran esdeveniment astronòmic del mes de juny, el trànsit de Venus per davant del Sol, el pròxim 5 de juny de 2012. El fet de tindre Venus alineat amb la Terra i el Sol, va permetre mesurar per primera vegada de manera acurada la distància Terra-Lluna. I l’obtenció d’aquest resultat va impulsar el primer viatge al Pacífic del capità Cook per observar el pas des de Tahití.

Malauradament quan el planeta passe per davant del Sol el mes que ve, serà de nit al nostre país i, per tant, el trànsit no serà visible. Ara, si voleu viatjar cap al nord, més enllà del Cercle Polar Àrtic, tindreu la sort de gaudir de l’experiència.

Però ja en parlaré a bastament en aquest bloc els primers dies de juny.

Mart continua al peus del Lleó però la seua brillantor comença a declinar mentre que Saturn, en Virgo, se situa a uns 4º al nord de la seua estrella principal, Spica. Esperem a l’agost quan aquests tres objectes s’alineen. Podeu veure a la imatge adjunta la seua posició actual al cel.

La Lluna serà plena el dia 6 a les 5:34 (hora local), un minut abans d’arribar al perigeu, com ja he explicat en l’apunt anterior, quart minvant el dia 12, el 21 lluna nova mentre que el 28 serà quart creixent.

Si voleu obtenir més informació i un senzill mapa del cel observable del mes de maig de 2012, podeu punxar aquest enllaç. Pertany al Planetari de Quebec i el mapa el podeu tindre en francés i en anglés.

Crèdit de la foto: Fases de Venus i evolució del seu diàmetre aparent vist des de la Terra mentre Venus gira al voltant del Sol abans del trànsit de 2004. Des de Tessalònica. Per Statis Kalyvas. Wikimedia Commons.

2 pensaments a “El cel de maig de 2012

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *